V Cursa del Pedraforca

Ja l'any passat vaig conéixer d'aquesta cursa, i enguany, abans de fer la de Paüls, ja me l'havia anotat a l'agenda. Però els dies passaven, i cada cop pensava que estava difícil d'anar-hi. Fins que va venir la Cursa de Muntanya del Llop, on abans de començar-la, l'amic Vicent, de Ginestar, em comenta que ell també estaria disposat a anar-hi. Quedem que en parlem el dilluns, però abans de prendre cap decisió, ja estan els dorsals acabats. El cas és que Vicent fa les seves trucades, i abans del divendres, aconsegueix 2 dorsals, així que ja no hi ha excusa: diumenge, a pujar el Pedraforca.

Dit i fet, diumenge, molt de matinada, carretera, manta, Audi, Baricentro, Vicent i jo, tots cap al Pirineu, tots cap a Saldes, al peu del Pedraforca, per prendre part en la V Cursa del Pedraforca, organitzada per l'Ass.Mountain Runners Berguedà, vagi per endavant la meva felicitació per la feina ben feta. Tres hores de distret viatge ens porten uns quaranta quilòmetres més amunt de Berga, al peu de la majestuosa muntanya, al petit poble de Saldes. Ja arribant al poble, li comento a Vicent que potser el que més em preocupa és la baixada, ja que veient en la distància la espectacular pendent que fa la tartera que tenim al davant, la cosa promet més d'una caiguda. I abans del que ens marcava el full de ruta establert, arribem a Saldes. Aparquem amb facilitat, i anem a buscar els dorsals, tallat al bar del poble, i visualització del video de l'any anterior. Osti, tu, no ho tenim molt clar, els que arriben dalt al cim, ho fan grimpant de quatre grapes per les imponents roques, i fan cara més aviat de que la cosa és bastant dura. Ja arribant al poble, li comentava a Vicent que potser el que més em preocupava era la baixada, ja que veient en la distància la espectacular pendent que fa la tartera que tenim al davant, la cosa prometia més d'una caiguda. A l'hora d'agafar els dorsals, ens diuen que obligaran a córrer amb paravent, ja que dalt al cim, bufa el vent, i la temperatura es propera als 0 graus. Vinga, un al-licient més, la cosa promet. Abans de la sortida, tots els nostres temors són confirmats. Parlem amb Paco, Isa i Elena, de la UEC Tortosa, i amb l'amic Xavi Solé (del Obrint Traça), i tots coincideixen en la frase que em diu lo Manso : "aquesta sí, aquesta és la cursa de muntanya". També hi eren els companys del Trail la Sènia. Cal afegir que els runners de la UEC, el dia anterior havien près part de la Marxa Cap de Rec, a Andorra : res, poca cosa, 51 kms. amb 5000 mts.de desnivell acumulat; per ells, un petit entrenament de cara a diumenge. Per cert, també hi era el mestre Benavent, al Cap de Rec. Però, bé, tornem al  Pedraforca. Estem ja preparats, amb molt respecte, però animats i mentalitzats. A les nou del matí, puntual, tres-cents i pocs més corredors arranquen per arribar al cim. Els dos primers quilòmetres són de pujada sostinguda fins al refugí Lluis Estasen, al peu del massis. Ben aviat es formen llargues cues de gent, tot i que des del inici, tothom està on li correspon. Després del refugi, la pujada augmenta en pendent, fins al coll del Verdet, i a partir de llavors, comença l'autèntica grimpada per les roques més directes que ens portaran dalt de tot del cim del Pollegó Superior, a 2500 mts.

Dalt de tot, vistes majestuoses, els Pirineus, al fons, nevats, i la meva cara, que ho diu tot. A partir d'aquí, km.8, tot baixada, passant pel coll de l'Enforcadura, per iniciar l'espectacular baixada a la tartera, on ningú s'escapa en un moment o altre, de rallar-se el cul ó torçar-se els turmells. Un cop acabada la tartera, i fins al final, al km.13,3 , altre cop a Saldes, la baixada és més agradable de realitzar, tot i que les cames ja no estan per massa alegries. Així que, hem pujat al Pedraforca , i l'hem tornat a baixar, i en aquest curt recorregut, hem acumulat un desnivell d'ascens de 1300 metres, i els mateixos de baixada, qüasi res, per la majoria de mortals. A l'arribada, rostida per tothom, i molt bon ambient. La gent sap on va, i aquest és una cita obligada per a qui els agrada la muntanya.

De la meva cursa, destacar que vaig fer-la més bé del que em pensava. El fet de no fer res durant la setmana, i acumular-ho tot amb les curses del cap de setmana, em feia dubtar de si patiria molt ó no, i el perfil d'aquesta cursa, no ajudava massa a tenir-hi confiança, però un cop entrats en matèria, vaig pujar amb tanta força com vaig poder, vaig fer una molt bona grimpada per les roques, i vaig baixar molt bé la tartera, quan hi havien pedres, i vaig riure molt caient en els llocs de tartera desgastada sense pedres. Això sí, no vaig poder evitar dos torçades doloroses, i cames i cul ratllats, però ja se sap, és part del joc. Temps final : 2 hores 39 minuts.  ( una hora abans entrava el guanyador, Just Sociats : pert cert, us asseguro que no va sortir una hora abans, n'estic segur..). Altres temps: Vicent Margalef: 2h58min., Xavi Solé "Kabalí" 2h20min. , Paco Estorach "lo Manso" 2h52min., Elena Ferreres 2h50min. tots molt contents de com havia anat la matinal esportiva. I res més, dutxa d'aigua molt gelada, i cap a casa, tres hores més de cotxe, i ja hi sóm. L'any que vé, si podem, ho repetirem. Per cert, avui, dimecres, revetlla de Sant Joan, encara em fan mal les cames.

Salut per tots.

by  Bond, Kua Bond.

Cursa del Llop (Etapa 2 : Cursa de Muntanya, del Riu al Mar)

Diumenge, 6 de Juny, un cop acabada la Cursa de Muntanya del Camí de Sirga, a Móra d'Ebre, vam tornar al poble tal com hi haviem sortit : Ginès, Josep Mª, Santi, Ginès cosí, i Joaquim, pedalejant amb la bici, per completar una matinal magnífica. Però la climatologia ens va fer una petita mala passada, ja que pel camí de Baix ens va caure un aiguat d'aquells que arriben fins al moll del ós, i jo, és clar, vaig agafar un bon constipat, que no em va impedir d'anar al treball, això si, acompanyat de la banda sonora del meu aparell respiratori. Així que va anar passant la setmana, i jo, que tenia intenció d'apuntar-me a la Cursa de Muntanya del Llop, vaig tenir força dubtes. L'últim dia per fer la inscripció, dimecres, 9 de Juny, vaig decidir d'apuntar-m'hi, i segons com evolucionés, aniria a fer la cursa. Però ja em coneixeu, i finalment, amb una tos de gos i amb el pit més carregat que el de la (ara no sé quin exemple posar), dissabte, a la 1 del migdia, estava a Móra, esperant recollir a Oscar Fortuño, que ja porta unes quantes curses d'experiència. I d'allí, cap a Tortosa, al Pavelló Firal, on ens esperàven els companys de la familia Alonso Luengo, amb la Berta al capdavant. També vam trovar a Mario Solé, que va fer grans resultats en les dos competicions amb bicicleta). I també vaig poder saludar als amics Robert i Gemma, (si, Gemma, Gemma,  avui no m'equivoco), que a més, ens van avitualllar a dos punts diferents del recorregut. Gràcies, Robert, pels ànims, i gràcies,  Gemma, per l'aigua i pel teu perdó. A les 2 i mitja de la tarde (quina calor, quina calor) es va donar la sortida als 32 kilòmetres del recorregut que ens portava fins al Port Marítim de l'Ampolla, pujant primer tant com era possible, fins al punt més alt, el Coll de l'Alba, que seria el punt d'inflexió cap avall, fins arribar al mar. Els de Tortosa en sabem molt de montar tinglados com aquests, i és que com sabeu, la Cursa de Muntanya era només una de les etapes de la Cursa del Llop, així que, per exemple, dissabte al matí va haver-hi una mega etapa de bici de carretera, així com diumenge al matí, la Mitja Marató de Pujada al Caro, i també una altra super etapa amb Btt, a més d'altres proves a l'aigua (caiac pel riu i pel mar). Van haver-hi alguns mega-cracks, que van completar tota la Cursa, per la qual cosa poden ser considerats com autèntics mega-esportistes. (ja sabem que n'és de gran l'Albert Giné "Puça", gran esportista, i gran persona, com més sé d'ell, més gran impressió em deixa : ajudeu-lo, si voleu, entrant al seu blog, i proposant-li un nou repte, segur que si pot, el complirà). A més, també el seu germà, Xavi, i el Cucut, Joan Perales, que també van completar tot el repte de la XVIII Cursa del Llop. Des d'aquí, la meva sincera i modesta felicitació.

Però torno al començament, i és que ja veig que de la Cursa poc acabaré explicant : doncs bé, dura de coll...ns, Fins al Coll de l'Alba, un recorregut molt distret, sense trepitjar gaire asfalt, i amb senderes , camins i corriols de pendents força importants. Així que, primer una cama i després l'altra. Abans d'arribar al quilòmetre 16 , crec, abans de completar la pujada al Coll de l'Alba, vaig tenir una mena de tall digestiu, que juntament amb la calor, em van fer plantejar deixar de córrer. Va ser només durant uns minuts, ja que llavors va agafar-me l'Oscar, i vaig animar-me una mica, fins al punt de seguir-lo, i completar la recuperació. A partir del Coll, molt asfalt, i cap a baix, recorregut més aborrit, però el cas era que els quilòmetres anaven passant, i ara ja m'havia recuperat. Al quilòmetre vint, va ser Oscar que va començar a tenir problemes musculars, però aquest és fort com un roure, i va poder continuar. Vam seguir junts fins al quilòmetre 28, on Oscar va baixar una mica més el ritme, i jo em sentia amb forces de pujar-lo, així que vaig apretar fins a meta. L'important va ser que vam completar-la la Cursa amb més garanties de les que ens pensàvem tots dos. Com ja ens té acostumats, molt destacable també el resultat que va fer Xavi, que puja de meravella, i quan agafa l'asfalt s'aborreix en gran mesura. I l'amic Toneto, que continua molt fort, i és seriós aspirant al podi final del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre. La meva felicitació també per tots dos. I també a tots els que van completar la Cursa, que és un bon repte per començar l'estiu (també hi eren Vicent Margalef i J.Mª Insausti (jo quan sigui gran, vull estar tant fort com ell, i amb tanta il-lusió com ell, en cada cursa amb tantes ganes)).

Fins la propera. Salut a tots.

By Bond, Kua Bond.

I Bici-Sprint Camí de Sirga de Móra d'Ebre

Bueno...
L'estiu ja està aquí... Menos mal que diumenge, lo sol mos va donar una treva... Sinó, la cursa encara s'hagués fet més dura!
Ja fa dies, diria que mesos, que lo de sortir a entrenar a passat a segon plà. Ho parlem amb l'amic Kua! Mos hem de possar reptes... Mos va anar de lujo planificar la Marató de Barcelona. Ara, amb lo repte de la temporada complert, i amb la calor que fa, costa molt sortir!
Però, diumenge passat, a Móra, feien una nova cursa. Los Calvarins, com no, hi vam voler dónar suport. Per que són gent d'aquí, per que és aquí al costat, per que la gent de la Picossa hi van possar tota la voluntat e il·lusió del món, per que hi vam poder anar amb bici...i per que, en definitiva, voliem fer territori...I per que tant mos fot qui els ajudi a organitzar-la!!!
Per tot això, enhorabona a la gent de la Picossa! Per que segur que l'any que ve encara us sortirà millor!

De la cursa???? Que us conto??? Pues que no m'esperava que fos tant dura...
A les 9h del matí ja estavem tots preparats a la sortida. 10 valents i 1 valenta. D'aquests 10, 5 romans. Kua, Josema, Ginés Cosí, Santi i jo. Destacar la participació de la Roser en la cursa de 14 kms. Amb copa inclosa.
La cursa és una bici-sprint (3kms bike+21kms run+3kms bike). Es marxa del poble amb bici per recorrer 3kms. Després aparquem la bici i cap amunt. Una dura pujada, després una baixada molt xula que fa cap al camí de Sirga (pels que no sou de la zona, el camí que voreja el riu, que en aquest cas era de Móra a Garcia). Uns quants kms per la vora del riu i després cap amunt. Quin fart d'encadenar muntanyetes...del km 12 al 17 tot de pujada amb sendera...sort que es va amagar el sol...Del 17 al 23 tornem a baixar-pujar-baixar...fins que mos tornem a trobar amb les bicis. Després, 4 cops de pedal i al poble...
Destacar la 3a posició de la general de Josema. Lo 1r calvarí en pujar a un podi...je,je,je!!! Enhorabona!

Lo pitjor estava per arribar, quin diluvi tornant pel camí de baix...mos vam mullar hasta...
Us deixo una fotico dels 11 valents que vam pendre part del bici-sprint...
by GinesGon, la fruta del campeón!