Quin Calvari...

A per la cabra????

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Wed, 09 Dec 2009 17:11:00 +0000

Noooooo!!!! Nooooooo!!!! No és la cursa bike que organitzen els de Tivissa...
A les 8.30h ja estava a casa dels Gon a punt de marxa. Estavem convocats los Quin Calvari... per canviar una mica la rutina, vam decidir fer una mini duatló festiva...

A les 9h ja tenim les bicis asmolades i marxem cap a Mora, a la Vall del Romer. La Vall és una finca que tenim davall de Sant Jeroni.

Allí, després de 7kms d'ascens suau, deixem les bicis aparcades i ens preparem per la transició. Mun cosí Ginés quedaria l'ultim de calle. Que lento que es preparant-se...

Amb ganes de treure brillo a les bambes, enfilem direcció Sant Jeroni per la Bassa del reg de Móra. Ja a Sant Jeroni agafem una sendera super guapa que ens durà cap al Piló Geodèsic. D'allí, veiem la Picossa a tocar.

Ja dalt del cim, les fotos de rigor i cap avall seguint la mateixa marca de sendera. Al cap d'uns moments, arriben los dubtes...Vols dir que es per aqui??? Hem de fer cap a aquell camí... I si provem per aquí???

En definitiva, ens fotem en una sendera de cabres...Cabres??? A mitja baixada, mun cosí Ginés crida: Ojo! Ojo! Jo em penso que cau una pedra suelta i em quedo quiet. Sense temps per respirar, em passa una CABRA per davant que em deixa tieso...Em pensava que m'atropellava! Si poguessim córrer com elles...

Després d'unes quantes senderes més (per cert, super guapes) fem cap un altre cop al mas. Agafem les bicis i cap a casa.

En resum,7 de bike, 14 de run i 7 de bike. Una jornada per repetir. Super guay!

Ah! Al arribar a casa, cap al del Rato! Hi ha matança i toca atiporramenta...

by GinesGon, la fruta del campeón!

Sortideta.....

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Sun, 06 Dec 2009 19:33:00 +0000

Aprofitant que el dimarts és festa, els Quin Calvari... hem decidit fer una sortideta que feia temps que la teníem pendent a l'agenda...una combinada bike+run.
Sortirem des de Benissanet a les 9h del matí, així que, si algú si vol apuntar....

Avui fotico de 3 Calvarins a la Duatló de Cambrils 2009.
By GinesGon, la fruta del campeón.

Prou bé,no????

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Tue, 01 Dec 2009 21:27:00 +0000

Feia molt temps que no me preparava la bossa per anar a còrrer una Mitja. Lo dijous per la tarde ja la tenia feta...Que no falti de res...Quasi dos anys sense calçar-me les voladores i posar-me el xip entre els cordons. Ni me'n recordava...
Els entrenos previs eren un mar de dubtes. Ritmes? 1h30', 1h35'
Lo dissabte ultimem preparatius. Quedem per marxar amb Josep, Joaquim i Xavi.
A les 07.30h ja estem al Calvari...passem per Gines-Gon i mos segueixen Lindez i mun cosí Ginés que debuta a la materia. Kua porta una energia que desborda! De camí cap a Tgn mos adelanta...Igual se pensa que estem en carrera o que som...
Les previsions dien que plouria, que faria fred...Per una vegada ho van mig encertar...

Arribada a Tgn, recollim dorsals, comentaris, saludos a coneguts...i cap al cotxe a canviar-nos. S'uneixen a l'expedició Calvarina, la familia de Bot (o la sonrisa del payaso...) i Cristian. Ultimes fotos i ja som a la linia de sortida!

Aquest any estrenavem recorregut i nova ubicació! Crec que els canvis han sigut molt positius. Molt més espai per les instal·lacions i la sortida. El recorregut? No ha suposat gran variació. El que es podría millorar sería la baixada cap al faro...

Que us puc contar de la cursa??? Que vam sortir a tope amb la llebre de 1h30' i que Josep i Joaquim la van seguir i que jo me vaig quedar una mica darrera. Mun cosí Ginés a la seva i Xavi va tenir que plegar després d'anar molt rato per davant de la llebra de 1h30'...

Lo bonic és que, si hi ha 2000 persones, hi ha 2000 objectius. Nosaltres el vam cumplir.

Al final:

- Josep: 1h29

- Joaquim: 1h30

- Ginés: 1h31

- Ginés Cosí: 1h41

Ah! Per cert! Lo millor de tot? Lo dinaret que mos vam guanyar. Al Restaurant d'un cosí de Jordi de Bot. Bon menjar, bona companyia i bon vi!

Però...si lo millor encara havia d'arribar a les 19h! Un altre clàssic al sac...

Salut i al ataque!

By GinesGon, la fruta del campeón

La Mitja de les nostres terres

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Thu, 26 Nov 2009 20:54:00 +0000

Ummm...Fer una bona mitja i no matinar...Sona bé,no???
Doncs este finde anem a córrer la Mitja de Tarragona. Un clàssic a la nostra provincia. Aquest any es fa gran. Han augmentat l'inscripció en 500 runners i canvi de circuit.
Un d'aquests nous inscrits serà mun cosí Ginés que debuta en la matèria. Si a l'octubre va debutar en muntanya, al novembre li toca batejar-se a l'asfalt.
Los Quin Calvari... hi serem al complet! La part masculina, es clar!!! Allí mos trobarem amb los amics Jordi Bot, Cristian...
Es podrà repetir la foto del 2007!!! Amb la bona companyia de Romario i mun cosí...
Ah! Després, bon dinaret i cap a casa que es juga el partit dels partits...

By GinesGon, la fruta del campeón.

XXV Mitja Marató Internacional del Baix Penedès - El Vendrell

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Wed, 04 Nov 2009 09:52:00 +0000

Proporcionalment, he tardat tant en escriure la crònica, com en acabar la Mitja, ja que s'em va fer molt, molt llarga.

I és que diumenge, 25 d'Octubre, amb canvi d'hora inclòs, vaig matinar per anar al Vendrell, amb els companys de Schutz, per córrer la meva primera Mitja de la temporada, i de la qual en guardava un bon record del any anterior. Puntuals, a les 8:15 del matí d'hora nova, ja estavem recollint dorsals i xip, per preparar-nos, ja que la sortida es feia a les 9. Vaig sortir pensant que estava fort i valent (a 3:20 / km.), però el dur recorregut de pujada dels primers 10 kms., i la meva baixa forma deguda a la falta d'entrenaments, em van posar els peus a terra. Al km. 7 ja no podia seguir el ritme, i vaig haver de mantenir-me a 5 min./km., per intentar recuperar, cosa que fins al final de la cursa va ser impossible. Semblava la meva primera Mitja, els kilòmetres finals es van fer llargs, però amb cap, vaig aconseguir arribar a meta (Joaquim Pujol Sarroca pos. 153 temps 1:41:02 km. a 4:48/km. als 10 km.: 46:04 SCHUTZ QUIN CALVARI ) , i ja pensar en la propera.

A veure si puc preparar-me la Mitja Marató de Tarragona amb els Calvarins, i millorem les sensacions. Per cert, penjo dos fotos, la primera, abans de sortir, amb somriure i bona cara, estava molt valent. La segona, a l'arribada, amb somriure, i cara de circunstàncies, estava preocupat de com podia estar tant fluix. Bé, no cal fer-ho tant dramàtic, cal recordar que l'important és mantenir la forma i córrer per passar-s'ho bé, no és cap obligació per millorar les marques. Ara bé, a Tarragona, ritme AM. .... si hi esteu d'acord, es clar ....

by Bond, Kuakin Bond.

Hem fet cim!!!

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Wed, 21 Oct 2009 16:48:00 +0000

Diumenge al matí, surto al carrer, uffff!!!! quina fresqueta...Mig adormit, arribant al portal, em despeja el toc del mòbil. Tranquils, ja arribo!!!
Avui hem quedat per córrer una mica. Una mica??? 32 quilometros...
Aprofitant que pel poble feien la X Caminada Roland Giné al Cim de Cavalls, els de Quin Calvari... ens hem sumat a l'homenatge.

Després dels últims fitxatges galàctics, a les 08:15 ja som al Portal tots els expedicionaris: Oscar Fortuño, Xavi Benet (Flix), Santi i la Roser, mon cosí Ginés i 3/5 de Quin Calvari... (Vale Heura???). La representació Calvarina està formada per Kua,Txema i un servidor.

Manelet mos fa entrega del detall de la trobada. Un tros de pedra pissarra escrita en record. Un bon present. Però...que no ho veu que ja portem molt pes???

Després d'una hora corrent, arribem al Mas de Covero. Allí ens trobem amb tota la tropa de la caminada per fer un mos. Som els primers d'arribar. Foto de rigor, on per cert, falta Kua!!! On estaves? Ratllant??? Esmorçar i cap al Cim.

Anem pujant tranquilets, fa vent i molesta. Dalt del cim les vistes són impressionants. Després de mirar a tort i a dret, li dediquem unes ratlles a l'amic Roland i cap a baix. Encara ens queda un bon tros fins a casa.

Optem per baixar per la sendera. Quina passada! Quina velocitat! Corredora a tope...

Passen els kilometres, saludem a la Torre de Cervelló i continuem la nostra marxa. Encara ens queda un ratet...

Després de quasi 4h corrent, arribem al poble. Ens espera un regalet. Un Aquarius fresc a la terrassa dels Gats...

Un bon entreno de germanor per una molt bona causa: recordar a l'amic Roland i la seva passió pel nostre poble i la muntanya.

by Gines-Gon, la fruta del campeón.

X Caminada Roland Giné al Cim de Cavalls

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Thu, 15 Oct 2009 19:54:00 +0000

Companys de muntanya!!!

Aquest finde es celebra a Benissanet la X Caminada Roland Giné al Cim de Cavalls. L'amic Roland,pels que no el coneixeu, era un enamorat de la muntanya i especialment de la muntanya de Benissanet. Conegut a tota la Ribera pel seu amor a l'escalada i l'alpinisme. Malauradament, ens va deixar fa uns anys.

Es per això, que cada any, per recordar el seu esperit, el grup "Amics de Roland", organitza una caminada al Cim de Cavalls. Aquest any celebren el desè aniversari. Crec, si m'ho permeteu, que el Cim de Cavalls era el seu lloc idíl·lic.

Els Quin Calvari... ens volem unir a l'homenatge i hem pensat que pujarem corrent des del poble fins al Cim.

Per això, volem invitar a tothom que vulgui córrer una miqueta. El planning nostre serà:

- Concentració a les 08:15 al Portal, a la plaça Catalunya (mig de Benissanet).

- Sortida corrent a les 08:30 fins al Mas de Covero. Allí ens trobarem tota l'expedició per esmorçar junts.

Després, a fer el Cim. Signatura al llibre de visites, foticos i cap a casa.

Recordeu de portar-vos l'esmorçar i aigua. La motxilla d'hidratació ben plena...

Si porteu intenció de venir, apunteu-vos al comentari d'aquesta entrada. Així portarem una miqueta de control de la gent que ve.

Animeu-vos!!! Serà una jornada única!!!

IV CURSA DE TIVISSA

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Mon, 12 Oct 2009 09:57:00 +0000

Uffffff!!!!!! Avui es veu tot amb uns altres ulls...

Estic pensant amb l'última pujada que feia cap al poble. Em vaig parar, dos "asbufits" i a tornar-hi. En aquell moment vaig pensar: per que no podria ser Son Goku i fer transmissió directa...

Trobar-te a Kuakín a les 8h del matí per anar a córrer, és tot un espectacle. Lo primer que fa, abans de donar-nos bon dia, es pagar-me l'inscripció. Més us val que no us degui mai res, mortifica hasta que paga...

Amb l'Audi, agafem rumb cap a Tivissa. Tenim una cita inel·ludible. Marcada amb roig al nostre calendari runner. Avui es celebra la IV Cursa de Tivissa.

Marxem 3/4 de Quin Calvari... i una xófer. Avui no té ningú molèsties, tots estem bé, no hi ha excuses barates, no hi ha síndrome AM... Pot ser per que volem mantenir ferma la nostra virilitat davant d'una dona???

Arribem a Tivissa, lo típic, saludos a tot el món runner de la contrada. Amb especial atenció a mon cosí Ginés i l'Oscar Fortuño que debuten a la matèria. La meva més sincera enhorabona als dos. Debutar a Tivissa no és una plaça gens fàcil.

Una breu conversa amb Romario (1/4 de Quin Calvari... que fa campana), una picadeta d'ull a l'Heura i un besito a la Berta.A part, Tivissa s'ha tornat mediàtica...Carles Checa, lo Just Sociats...

A les 9h, ja estem a punt de caramelo. Tot passa ràpid. Un emotiu minut de silenci en memòria de dos dels bombers que van deixar la seva vida a Horta. I, una traca, que dona la sortida.

El recorregut, amb alguna variació, és semblant al d'altres anys. Una volta pel poble per estirar la cursa, pujar la llena, baixar pels Fogassos, la Sabina de Poleso, i la mítica Serra de la Creu. Aquest any, amb la puntilla de la Tossa. Després baixar,baixar i baixar fins que et trobaves una pared davant teu de 90 graus. Allí es quan vaig pensar: qui me mana a mi...Durant el recorregut, uns avituallaments ben servits i voluntaris per tot arreu.

Crec que tots, més o menys, vam aconseguir el nostre propòsit. Uns quedar el més avant possible i els altres, com jo, acabar-la.

L'arribada, per mi molt emotiva i especial. A part, tota la gent de Tivissa no para de donar-te ànims.

Sóc un fanàtic de les dites populars i qui em coneix, sap que sempre en tinc una a la boca i que m'ajudo molt d'elles per explicar les coses. N'hi ha una que diu: Tots els cantirs nous fan l'aigua fresca. Us puc dir que la cursa de Tivissa, fa l'aigua fresca i té més il·lusió el 4t any que el primer. M'encanta com tota la gent del poble hi col·labora. És l'única forma de fer bé les coses.

Des de l'incripció, fins la bossa del corredor, res a dir. Si! Perdó! ENHORABONA!!!!

Ah! Per cert! Els Quin Calvari...la tornada cap al poble amb xòfer... Algú té més glamour???

Ens veiem l'any que ve!!!!!

Us deixo unes fotos dels debutants i una foto meva a l'arribada, després de 1 any i 6 mesos sense creuar una línia de meta.

by GinesGon, la fruta del campeón.

Pujada al Montsià

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Sat, 03 Oct 2009 11:08:00 +0000

Diumenge, 27 de Setembre.
A les 5 am toca el despertador, que he quedat amb Jaume Rojals a Benifallet, a les 6 del matí. Abans de posarn-nos en marxa, esmorzem el mega-bocadillo que ens hem preparat. Hem de carregar el dipòsit, que avui tocarà sofriment. D'allí, carretera i cap a Alcanar, on arribem quan passaven pocs minuts de les 7 del matí. Anem fins la plaça del Ajuntament, per buscar dorsals, i ja ens trobem amb un munt de cares conegudes, i amb l'ambient en augment. L'amic Koanitor ens aconsella i ens dona moral, tot i que sabem que necessitarem això i molt més, però l'important serà participar, i prendre-ho com una gran festa dels amics de la muntanya, i com un altre entrenament. A les 8 en punt, es dona la sortida de la cursa, i a partir d'allí, tenim 31 kms. per disfrutar, sofrir, córrer, caminar, patir i tornar a sofrir. Vaig sortir amb l'intenció ben clara, volia fer un ritme suau, i no haver de sofrir en cap moment, perquè no volia notar la falta d'entrenament. Així que vaig anar fent, intentant seguir el pas del Jaume. Però al km.6 ell va caure, i tot i que va intentar seguir, cada cop li feia més mal, i segons vaig saber a l'arribada, més endavant va haver d'abandonar. Jo, a partir de la caiguda del Jaume, vaig seguir amb un ritme constant, pujant millor que no pas baixant, fins a la gran pujada, quelcom semblant a un d'aquells famosos kilòmetres verticals que fan als Pirineus. Allí vaig passar-ho bastant malament, sort en vaig tenir de trobar-me al mestre Farnós, que amb els seus ànims i les seves mentires ("vinga, Joaquim, que vas bé, que fas bona cara"), va fer que m'animés i continués endavant quan més fotut estava. A partir de llavors, vaig seguir amb bons ritmes i cada vegada amb millors sensacions, ja que els kilòmetres passaven, i cada vegada em sentia millor, i amb forces per millorar el meu ritme de cursa. Així fins al final, que vaig entrar triomfant al poble d'Alcanar, i a la recta final, amb l'ànim de tota la gent, vaig aconseguir passar per meta amb un temps de 4 hores 25 minuts. Cansat, però molt content.
També hi van ser Jotabe, que va fer podi ( i no m'ho va dir, quan m'el vaig trobar a les dutxes), Carlos Lindez, Didac (que cada vegada està més fort) i l'amic Josep Mª Olesa, que amb pocs entrenaments també va sofrir-la, però va aconseguir-la acabar.
En quan a la Organització, per mi tot són felicitacions, molt ben plantejada, molt bé el lloc de sortida i arribada, un gran ambient, molt bé els 12 avituallaments en cursa (gràcies per tantes atencions), molt bé el recorregut, i molt bé la festa final i la bossa del corredor. L'any que vé , hi tornaré. Salut, i fins a Tivissa.

by Bond, Kuakin Bond

Sí senyor...

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Sun, 27 Sep 2009 19:37:00 +0000

Sí senyor...Quin mega entreno!

Tal i com havíem quedat, a les 8,15h del dissabte, ja m'estaven esperant per prendre rumbo a Tivissa. Havíem decidit fer la cursa del proper dia 11 d'octubre.

A 3/4 parts del Quin calvari... s'hi van afegir dos fitxatges estrella. El germà de Romario, Eduard i mon cosí Ginés, que debutava en la materia. Volia saber que és això de córrer pel monte...

L'amic Kua, descansant que aquest diumenge s'enfrentava a la cursa d'Alcanar. Volem crònica!

Així que, una mica després de les 8,30h ja estavem voltant pel terme de Tivissa. L'amic Romario ens va portar com un lince. Sempre donant indicacions i situant-nos.

El recorregut d'aquest anys és molt variat i personalment m'ha agradat molt. Tot i que els meus genolls no estan conformes amb tanta baixada després de pujar tant...

Després de 21km i quasi 4h, tornem a estar al punt inicial.

Un bon entreno per preparar "la cursa".

Us deixo una fotico que mos va fer la Thais al arribar al poble. Falta l'Eduard que ja havia tirat cap a casa.

by GinésGon, la fruta del campeón.

Anem fent...

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Wed, 23 Sep 2009 18:19:00 +0000

La vida sigue igual.....

Després del finde de Falset-Cambrils, on la curtida va ser important, els Quin Calvari... hem continuat entrenant una mica. Cadascú al seu ritme, hem anat fent cosetes per posar-nos en forma ràpid i agafar el ritme el més aviat possible.

El cap de setmana passat, el dissabte volteta pel poble. El diumenge, Quin Calvari... es va desplaçar a Tivissa per pegar una volteta per la muntanya. Romario i un servidor, vam fer un ratet per començar a acostumar el cos a les pujadetes. L'amic Kua, com que està com un toro, va fer una bona volta per preparar la cursa d'Alcanar que es celebra aquest cap de setmana. Ànims Kua! Volem crònica!

Aquesta setmana, continuem amb la curtida. Avui hem sortit a fer una volteta amb bici i com que no n'hem tingut prou, després hem fet una volteta corrent. Al final una pujada a la Basseta Blanca amb bike (24Km) i després 5.5km de run. No està mal,no???

Avui us deixo una fotico dels germans Gon a la duatló de Cambrils del 13-09-09, al sector Bike.

Ah! Per cert, s'està planejant anar a fer aquest finde, la Cursa de Tivissa. Qui vulgui vindre, ja ho sap....

By Gines-Gon la fruta del campeón

Finde complet...

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Mon, 14 Sep 2009 19:50:00 +0000

Uffffff!!!!! Feia molt temps que no us contava com m'havia anat per estes curses... Es que feia 1 any i 3 mesos que no m'aixecava de bon matí per voltar pel món de Déu!

I, com que, no m'hi posso per poca cosa, aquest finde vam anar a fer la 3ª Cursa de Falset (versió mini) i la 2ª Duatló de Cambrils.

Però, anem per parts:

Com va sent típic, la Diada l'aprofitem per anar a córrer per Falset. A les 7.30h del matí, em passen a recollir family Romario i l'amic Quaquín. Pito,pito... Trio anar amb Qua. Va sol i pot ser un martiri al arribar si es passa fins a Falset sense parlar...

Trobava a faltar l'ambientillo...Recollida de dorsal, saludos, canviar-nos...

Xavi i jo, triem versió reduïda (10km) i l'amic Qua, que està com un toro, la versió per homes.

La cursa recorre tot el voltant de la vila. Per fer-vos una idea, seria tota la muntanya de l'ermita. Una cursa amb poc desnivell, ràpida i atractiva a la vegada.

Crec que els tres aconseguim el nostre propòsit. Acumular km i entrenos...

Els amics de Falset cada any s'esforçen una mica més per fer una cursa a l'altura de les millors de la zona. Llàstima que l'orografía no acompanya gaire i no es pot aconseguir molt desnivell. Ara, el tema de l'organització el porten de lujo, lujo, lujo.

A l'acabar, dutxa ràpida a les piscines i cap a casa a descansar que el diumenge tenim un megarepte: DUATLÓ!!!

Ens espera CAMBRILS!!!!

Aprofitant les minivacances del 15 d'agost, vam anar a passar uns dies a Cambrils. Passejant pel poble, la Yoli em diu: "Mira Gi! Una duatló a Cambrils..."

El que segueix ja us ho podeu imaginar. Arribo al poble, ho comento amb los Quin Calvari... i ja està liada!!! Afilem les bicicletes i a entrenar una mica lo pedal.

La veritat és que teniem molts dubtes de com aniria, no sabíem el que ens trobaríem.

El dissabte per la tarde preparem les màquines i tot el necessari per rodar. La furgo carregada a tope de rodes.

L'equip Quin Calvari... avui el formen Romario i els germans Gon. L'expedició arrenca a les 7,30h. Passem per Tivissa a recollir a Marín i a Carles que també debuten.

Abans de les 9h ja estem recollint els dorsals i comentant impressions. Amb els dorsals a la mà, anem a preparar-nos. Ficar-nos les bambes pel primer tram, preparar bici, casc, guants i botes pel segon parcial... Ho deixem tot preparat al box. L'organització ens comenta 4 detalls de la cursa i a les 10h ja estem a punt de matadero.

El primer parcial són dos voltes pel voltant del camp de fútbol. Uns 5km i poc. Sembla un cross. Un circuit de terra, planet amb dues pujadetes pronunciades. Sortim bastant conservadors, no sabem el que ens espera. Es pot anar més ràpid però... Arribem al box, ufffff!!! En un moment ens possem casc i guants i, a pedalar...

El segon parcial és un circuit amb bike pel terme de Cambrils. Uns 18 km. L'arrencada és molt ràpida. Al cap de poc, ens trobem un mega embús. Un caminet estret molt arenós que no ens deixa anar damunt la bici. Bici al costat, corrent i avançant participants. Una vegada tornem a estar els 3 agrupats, els km passen volant. El camí és molt ràpid i no baixem ritme. Ens trenca la baixada de la riera fins al final. S'ha d'anar per la gespa i ens costa molt avançar. Amb poc més de 50 min ens tornem a plantar al camp de fútbol amb 18km més a l'esquena.

El tercer parcial torna a ser una volteta pel circuit de cross. Uns 2.5 km.La transició no ens costa tant. Deixem la bici i a córrer! Els primers passos són mortals. Les cames dures i ensopides. El parcial el fem molt ràpid. La primera sensació de llibertat, després de pessantor de cames i al cap d'un km el cos ja et respon.

L'experiència d'entrar a meta és brutal. Una fita més aconseguida! Ja sabem el que és un Duatló!

Just davall de l'arc d'arribada ja ens proposem noves metes. Un duatló una mica més dur. Ah! Pot ser ens iniciarem amb la Tri, no Calvarins???

by GinesGon, la fruta del campeón!

Muixaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrraaaaaaaa!!!!!!!

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Thu, 03 Sep 2009 16:41:00 +0000

Este ha sigut lo crit de l'estiu!

La història es remonta a l'estiu del 2008. Després d'anys i anys dient: "l'any que ve podríem anar al fútbol-platja de l'Ampolla", l'estiu passat la colla del poble es va apuntar al Open de l'Ampolla. Del nom no cal ni parlar-ne, MUIXARRA! Per caburdería de mun cunyat i l'Alex...

El resultat esportiu hagués pogut ser millor. Ens van eliminar a quarts després d'anar guanyant 7a4. Es van juntar dos factors per la derrota, la mala sort i l'experiència. Però vam xalar tant...

Amb el record dels bons moments del 2008, Muixarra es va tornar a presentar a l'Open de l'Ampolla 2009. Amb una campanada majuscula!!!!

Com diría aquell: VAN CAMPEONAR!!!!!

Quina passada!!! Els campions del Opens d'arreu de Catalunya es troben a Sitges per decidir qui és el campió dels campions del fútbol-platja.

Amb aquest propòsit ens vam presentar a Sitges el passat cap de setmana.

Una experiència inoblidable!!! Vam passar un cap de setmana de lujo! Llàstima que l'organització i els arbitratges no van estar a l'altura.

El resultat esportiu? Ens van eliminar a quarts de final! Llàstima!

La festa? Una passada!

By GinesGon, la fruta del campeón.

Estiu 2009 / Cursa Urbana de Maials

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Sat, 22 Aug 2009 14:13:00 +0000

Després de molts dies sense poder ni tan sols entrar i llegir els meus blogs favorits, finalment tinc uns minuts per escriure unes linies, i tal com em demanava Gi, faré cinc centimcs de la cursa del passat cap de setmana, i també aprofitaré per reincidir en explicar-vos que difícil és seguir un ritme d'entrenaments en aquests dies, amb molta calor, molta feina, i molts canvis en les nostres rutines, ja que com sabeu, a casa ara tenim més feina.
Però quan hi ha una petita possibilitat espai-temps, ho miro de aprofitar, i així, dissabte, vam tenir aquest petit espai d'hores, per anar a córrer, i vam decidir anar a Maials, provincia de Lleida, però a tan sols 35 minuts en cotxe. Amb els amics Gonzalo Gómez i Antonio Ruipérez, vam marxar per ser allí mitja hora abans de la cursa. A les 18:30 hs., vam començar la preparació, per afrontar la cursa de la P.Blaugrana de Maials , 8 voltes de circuit urbà amb un total de 9600 mts, amb una bona pujada i com a handicap important la forta calor que hi feia.. Ambient de Festa Major, vóra 80 corredors, i alguna cara coneguda, sobretot la del amic Robert Tarragó, amb qui vam compartir impressions abans i després de la cursa. Finalment, tot i que no puc seguir cap rutina en els entrenaments entre setmana, vaig intentar sortir a un bon ritme, que va costar de mantenir. Volia que la diferència de temps amb la cursa del any anterior no fós molt gran, ja que venia al 2008 de fer 40 min. 21 seg. Aquest 2009 ja sabia que seria molt difícil fer un bon temps, però em veia amb ganes d'intentar-ho. El temps final va ser 41 min. 54 segons, un registre que no està gens malament, vist els pocs kilòmetres que he fet els darrers dos mesos. Aìxo sí, ja ho sabia, al dia següent vaig notar el desgast. A veure si em puc enganxar al ritme d'entrenament que porten els amics de Quin Calvari [ Gi i Josep Mª ], que estan mantenint un bon plà d'entreno. Així m'agrada, prepareu-se, que hi ha uns quants reptes aquesta temporada.
Salut.

by Bond, Kuakin Bond

HO HAVEU VIST??????

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Thu, 06 Aug 2009 16:43:00 +0000

Al Quin calvari... tenim la cantera aseegurada!!! Són els nous fitxatjes del mercat d'estiu!
A la vostra esquerra, l'Ariadna (Kuakín i Mónica) i a la vostra dreta, la Berta (Romario i Heura).
Enhorabona als papis i benvinguda a les noves cracks!!!!
Ens veïem al calvari!!!
Salut!

by GinesGon, la fruta del campeón.

IX CURSA DE PAÜLS

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Tue, 26 May 2009 10:07:00 +0000

Diumenge al matí, sona el despertador: ring,ring,ring... Que passa??? Feia dies que no sentia lo desagradable sorollet...

Però avui no toca posar-nos les bambes, encara no estem prou preparats per "muntar" pel monte. Avui toca càmara de fotos i vestit de cheer. Anem pa Paüls, on es celebra la Cursa de muntanya. I com no, els amics del Quin calvari... hi són presents!

Mos passa a recollir lo Juan i pa Paüls. L'expedició la formem l'Anna, l'Heura, la Yoli, lo Juan, la Berta o el Marti i un servidor.

L'ambient a Paüls sempre és espectacular. Mos trobem una plaça inundada de gent. Aquest any 429 participants, la gent del poble venent cireres a l'entrada de casa, l'speaker de la UEC soltant xorrades...

Salutacions cordials als amics de fóra, Robert de Bot, Xavier de Flix i a tota la cofraria de Tivissa, l'Adrià, Toneto, Rojals, Javi.... i comencem la roda de fotos amb los amics del Quin calvari...

Kuakín vol fotos amb los jefes, a veure si li pujen lo sou. L'Heura, amb lo panxot, amb lo seu estimat marit... Però la bona, no la fem fins que no estan a la línia de sortida. Txema, Romario i Kuakín a punt de començar la batalla!!! Debatim sobre la tàctica i decidim: Ritme AM i avui, per ser un dia especial, espinilleres!!!

Al donar la sortida, la plaça queda buïda. Decidim anar a fer un mos. La feina de cronista i cheer és molt dura i necessitem forces. Sobre tot mun cunyat...

Amb la panxa plena, tornem cap a la plaça. Ja comença a veure's molt ambientet. La gent de Paüls ja han obert los ulls (després d'obrir la boca...) i es comencen a concentrar a la plaça.

Amb l'Heura fem apostes de qui guanyarà, no n'encerto ni una...Ella si, està feta una crack.

Primer arriba el Just Sociats, sembla que no hagui fet res. Després dos mestres de la Terra, lo Kiko Marti i l'Albert Giné. Quines maquines. En femines, arriba una xavaleta de Solsona que sembla que vingui del bar d'esmorçar.

Poc a poc van arribant corredors, los cracks de l'Extrem Team Tivissa: l'Adrià, Toneto i Benavent. Seguit d'ells, arriben Josep i Romario que pel camí han plegat algun cadaver amb molt de gust. Poc després Kuakín, que per culpa del taló no ha pogut entrar de la mà com Josep i Xavi. Després arriba Rojals, Javi... i la campeona de la Maria!

Mentres s'hidraten, aprofitem per comentar la cursa. Em comenten que és una mica més dura que la de l'any passat i que a part, aquest any s'han trobat molt vent i boira per les zones més altres. Ufff!!! Penso! Que bé que es veuen los toros des de la barrera...

Per destacar alguna cosa una mica negativa, és que la bossa del corredor, no ha sigut de l'agradat dels nois del Quin calvari...

Espero que l'any que ve, pugui gaudir d'esta magnifica cursa amb tots dels meus compis del Quin calvari...

Personalment, crec que si els xulos de Granollers anomenen a la seva mitja: "la MITJA", els de la UEC poden anomenar a la seva cursa: "la CURSA DE MUNTANYA".

Mentres ens despediem, es produeix el xiste curt del dia:

JOAQUIM: Xavi, quedem lo dimarts???

ROMARIO: No ho sé xeic!!! Que aquesta setmana estic super ENFEINAT!!!

Uns cap a casa i els altres a dinar a Benifallet, on ens espera una fideuà i un arròs negre de puta mare. Ah! De camí al restaurant, Romario mos explica la feïnada que té. Arribem a Benifallet i encara no ha acabat... Tranki, Romario, si convé, NO t'ajudarem!!!!

By GinesGon, la fruta del campeón.

Nova vida???

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Sat, 23 May 2009 11:23:00 +0000

Socis!

Quin munt de temps que feia que no passava per aquí. A la falta de temps per la preparació del piset i la boda, si va sumar una lesió que encara em dona una mica la murga.

Al juny de l'any passat, fent un partidet amb els nens, hem van pegar un cop al genoll del que sembla que estigui recuperat. Encara que encara me'n ressento. Però després si va sumar un dolor al turmell. L'impacte al córrer em feia veure les estrelles. A dia d'avui, segons el moviment que faig, encara em fa mal.

Però estic content!!!! Per què?

A nivell personal, per que ja tenim piset i mos hem casat!!!

A nivell esportiu, per que fa dos setmanes que corro i per ara, em trobo bastant bé!

També, si m'ho permeteu, vull destacar lo carrerón que se van marcar los amics del calvari a LA MARATÓ de BCN. No la mitja,no!!!! La Marató!!!!

Enhorabona a tots ells!!!

Ah! Kuakín! Ves-te preparant per que vaig a per tu!!! Diuen que ets lo megacrack del Calvari!!!Je,je,je!!!

Demà, a Paüls, la CURSA de muntanya! Us faré la crònica, no patiu!

Salut i llarga vida al running!

By Gines-Gon, just married!!!

Post-Marató. Primeres Escapades per la Muntanya

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Mon, 23 Mar 2009 16:24:00 +0000

No hem parat gaire. Després de comentar i valorar el que haviem fet a la Marató de Barcelona, hem seguit amb ganes de córrer, i aviat hi hem tornat. En tot el que porto del mes de març, els entrenaments dels dies laborals s'han reduït a dos sortides setmanals des del Calvari, amb Josep Mª. I els caps de setmana he voltat tant com he pogut, per tal de començar a voltar i familiaritzar-me amb el ritme del córrer per la muntanya. El primer diumenge després de la Marató, tenia ganes de pujar a Cavalls, esmorzar dalt de tot, i seguir voltant per aquells senders recentment netejats. Hi ha recorreguts per anar triant. Vaig agafar un que no sabia on em portaria, i vaig acabar a Gandesa, des d'on vaig demanar recolzament logístic, perquè ja portava 23 kms., i tampoc no calia abusar. Els següents caps de setmana hem fet dos sortides curtes per Sex Domiti, els dissabtes (amb Gonzalo i Olesa), i dos sortides llargues (amb Gonzalo), la primera de Tivissa seguint el GR cap a Llaveria, però tombant a meitat del recorregut (3 hs. per 24 kms. amb un recorregut exigent i amb bones rampes), i la segona, diumenge 22, vam fer finalment la ruta que el mestre Joan Farnós feia temps havia recomanat al seu blog Ilercavó, des de Marçà, fins a Llaberia. Quina passada de volta que vam fer. Koanitor explicava que va aconseguir no parar de córrer en tot el recorregut. Jo encara estic a anys llum d'això. Les primeres rampes ja van fer que no poguéssim mantenir el ritme de córrer, tot i que la marxa sempre va ser força viva. Quin goig de vistes, quins senders més fantàstics, quina ruta més bonica. Ho vàrem passar molt bé, fins i tot pujant per les cadenes, i fins i tot, cada vegada que ens enganxàvem amb l'abundant vegetació, i fins i tot, quan vam acabar amb les cames plenes de rascades i petites ferides. També va ser gratificant l'esmorzar que vam fer al poble de Llaberia, pintoresc i buit de gent. Després de tot, 800 mts. de desnivells, 17,5 kms., i durada 3 hs.30 minuts., que vam gaudir del primer a l'últim.

Ara, diumenge 29, tornaré a córrer una cursa, serà a La Pobla de Massaluca, on l'amic Robert ens espera. Ja ho contarem. Com més serem, millor.

Salut a tots.

by Bond, Kuakin Bond

Marató de Barcelona 2009

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Mon, 02 Mar 2009 13:09:00 +0000

El dissabte 28 de febrer era la jornada de reflexió. Diumenge 1 de Març era la Marató de Barcelona. Tots els que havíem d'anar a Barcelona el dia següent, estàvem contagiats per una barreja de nervis, il·lusió i dubtes de com aniria tot plegat. La feina estava feta (més ó menys feta), i tots els entrenaments dels mesos anteriors havien de donar els resultats esperats (el més esperat era acabar-la, que ja és prou). I així va passar la jornada, fins que vam començar a donar-li diners a Telefònica. Trucades dels estil : com estàs, que prepararàs, que menjaràs, quan aniràs a dormir, que si plourà, que si no, que si la Marató ens envia un sms per dir-nos la temperatura prevista. Massa llarg es va fer el dissabte a la tarde. A més a més, aviat a dormir. Un son que mai costa d'arribar, però que aquell dia tenia massa pensaments que li passaven per davant. Finalment, però, vam dormir i vam descansar. Fins les 3:45 de la matinada, que va sonar el despertador. Amunt, tot a punt, i a buscar a Josep Mª per casa seva (4:15), per començar trajecte fins Barcelona: 1ª parada (Cambrils, 5 del matí): recollim a Gonzalo. 2ª parada (Tarragona, 5:30 del matí): arribem a casa de Uwe (company meu de feina), i deixem el cotxe. Anirem amb el seu. 3ª parada (Altafulla, 5:40 del matí): recollim un altre company, Gino. I així, fins a les 7 del matí, hora on ja estem aparcant el cotxe pels voltants del estadi Joan Serrahima, dalt a Montjuïc, on estarà habilitades les dutxes per després de la Marató. I així arribem a la zona de sortida, a l'Avinguda Mª Cristina, al costat de les Torres Venecianes, punt de trobada amb tots els companys de la Ribera. Van arribant Xavi Alonso, l'Heura, la Maria, el Ricard, Josep Mª Olesa, JA, Daniel, Pep, Vicent, Robert Moliné, i cada vegada hi ha més ambient. El dia ja clareja, i l'hora de la sortida s'apropa. Deixem bosses al guarda-roba, deixem pes als lavabos, i a punt estem Josep Mª i jo de deixar-nos perdre la oportunitat de córrer junts la nostra primera Marató, tal com teníem parlat, ja que amb tanta gent com hi havia, ens vam perdre l'un del altre. Afortunadament, abans de començar, vàrem retrobar-nos (una gran alegria). Tot el grup a punt, i a les 8:30 del matí, del tot puntual, començava la Marató, la nostra primera Marató.

Als primers tres kilòmetres vaig sentir una calor que prometia fer-me passar un mal dia, però diumenge no tenia que ser un mal dia, i va començar a ploure una pluja molt fina, que ens va acompanyar durant la primera meitat del recorregut, i que va fer que baixés una mica la temperatura, ideal per córrer. El recorregut és espectacular, realment fas una volta de 42 kms. per tota Barcelona, i passes per una bona part dels espais més emblemàtics de la ciutat Comtal. Tot un luxe moure't per la Gran Via (gràcies Heura i Ricard, pel vostre suport), Passeig de Gràcia, Sagrada Família, Pont de Calatrava, Rambla Prim, Diagonal, Plaça de les Glòries, Torre Agbar (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport), Fòrum, Avda. Litoral, Port Olímpic, Ciutadella (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport, aquí més que mai (km.36), amb els vostres ànims, vareu fer que després de la parada per avituallar-nos, continuéssim amb la mica de força que ens quedava), Urquinaona, Plaça Catalunya, Rambles, Colon, Paral·lel, fins arribar altre cop a Plaça Espanya, i pujar els últims dos-cents metres per una Avinguda Mª Cristina plena de gent que va animar-nos a tots i cadascun dels més de 8200 corredors que vam aconseguir arribar allí, i creuar la línia d'arribada.

Jo, personalment, vaig fer-ho cansat, però molt il·lusionat pel que acabava de fer, i crec que amb ganes de tornar-hi. Tots els que coneixem van fer una gran cursa, i tots vam aconseguir arribar i acabar-la. El Robert Tarragó va fer un temps molt bo (3 hs.12 min.). La resta ho vam fer amb temps des de 3:30 hs. fins a 04:40 hs. Molt bé a tots.

Des d'aquí, felicitar a la Maria Bordera, de Tivissa, que també va acabar-la, tot i que portava menys preparació.

També hem de donar les gràcies als que ens van animar. Jo estic molt content d'haver pogut tenir al costat a la meva cosina Helena i a l'Eduard, que van voltar Barcelona en moto per estar al nostre costat. Gràcies també al Ricard, pels seus ànims, i a la reportera número 1, l'Heura (quina panxeta, que serà, serà ???), pels ànims, i per les fotos. Gràcies també a Meritxell, pels ànims i per les fotos.

Gràcies també a Josep Mª, per córrer al meu costat. Tots dos junts, vam fer-nos més suportable la duresa de la Marató, i vam disfrutar-la més que no vam patir-la. I gràcies a la meva mare, que ahir, 1 de març , dia de la Marató de Barcelona, feia anys, i em va perdonar que no hi fos al dinar de celebració. Una besada enorme. I També gràcies a la Mònica i l'Abril, per estar al meu costat, tenir paciència i donar-me força.

by Bond, Kuakin Bond

Ja hi sóm. Diumenge 42194 mts.

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Tue, 24 Feb 2009 11:35:00 +0000

Finalment, tot arriba. Aquest proper diumenge, 1 de març, els del Quin Calvari anirem a Barcelona http://www.blogger.com/www.maratobarcelona.com. Fa molt temps que estem al darrera de provar aquesta experiència, i arriba el moment de fer-la realitat. Llàstima que diumenge, al costat del poble, els amics de Miravet s'estrenen en el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre, amb una gran cursa, que de ben segur agradarà. Divendres vaig tenir la sort de fer el circuit de la cursa La Cameta Coixa http://www.blogger.com/www.cursalacametacoixa.blogspot.com , amb els amics Joan Farnós, Xavi Espelta i Toni Arbonés. En els primers trams encara vaig poder aguantar el seu ritme, que per ells era d' entrenament (corrent i xerrant), però als trams més durs, a partir de la meitat de cursa, aproximadament, ja vaig veure que seria complicat seguir-los. Tot i això, és un plaer poder córrer al costat d'aquests amics, i espero poder-ho repetir en d'altres ocasions.Cal felicitat a Didac, Jotabe, i tota la gent de Miravet, ja que el circuit no deixarà indiferent a ningú, i segur que el dia de la cursa tot sortirà molt bé. Em va agradar molt, per la duresa, per les vistes que trobes al llarg del recorregut, i perquè és d'aquí, del costat de casa.

A més, també hem dedicat els diumenges a fer bons entrenaments, acumulant kilòmetres d'asfalt, que ens han portar a voltar per bona part de la comarca : Una ruta des de Benissanet, passant per Darmòs, La Serra, Tivissa, Móra la Nóva, i retorn a casa. Una altra, des de Benissanet pujant per la vora de l'Ebre, passant per Móra d'Ebre, estació de Garcia i fins prop d'Ascò. Tots hem anat mirant de no perdre ritme, de guanyar resistència, i preparar-nos el millor possible. El proper diumenge veurem si hem fet bé la feina. L'objectiu de tots és : Acabar-la.

Hi serem (espero no deixar-me cap nom) : Josep Mª , Xavi Alonso, Gonzalo, Olesa, Robert, Maria, Javi, Uwe, Gino, Daniel, JA, amics de Ginestar (Vicent, Robert Moliné), amb ganes de gaudir corrent pel centre de la Ciutat Comtal, i de que el dia ens acompanyi. Ja us ho explicarem. Ah, jo també hi seré ...

by Bond, Kuakin Bond

Molta feina, bastants entrenos, i poc temps per explicar-ho

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Sat, 14 Feb 2009 17:37:00 +0000

Ha passat molt temps ja desde que ha començat l'any 2009. Molts dies, on els del Calvari hem anat fent coses, hem seguit entrenant, però on ens ha faltat temps per explicar-ho. Diuen que estem en crisi, i qualsevol empresa que es basa en les comandes rebudes, l'ha de notar. I tant que es nota, en l'empresa on treballo, però a més, hi ha crisis en el món laboral, cada dia més gent a l'atur, i ara, la feina l'hem de fer amb menys recursos humans. Això vol dir, que a mi, personalment, em falta temps per acabar tot el volum de feina que haig de desenvolupar. Tot plegat, per dir que em falta temps per poder escriure al blog, i comentar tot el que venim fent en la petita part del nostre temps lliure que dediquem a córrer i moure'ns pels nostres paratges i camins.

Heu de saber que seguim entrenant per la Marató del dia 1 de Març a Barcelona, que malauradament coincideix amb la 1a. Cursa de Muntanya La Cameta Coixa , a Miravet (ho sento, amics Jotabe i Didac, ja m'agradaria estar a Miravet aquell dia, però ja feia gairebé un any que teniem planificat aquest repte). I la preparació arriba a la recta final, tots més o menys convençuts, i jo personalment, amb ganes de que passi ja aquell dia, acabar la Marató, acabar-la ja serà un èxit, i seguir amb el que m'agrada cada vegada més, córrer i fer esport per les nostres montanyes. Així que a partir del 15 de març la idea que porto és seguir el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre tot el que pugui, i anar fent entrenaments cada tarde al Calvari a les 19:30, i sortidetes els caps de setmana, que de llocs al voltant del poble n'hi ha per a tots els gustos.

Dels dies anteriors, cal destacar la sortida Rasquera-Tortosa, que vam fer amb la gent la UEC Tortosa i els amics Ilercavons (el gran Kuanitor Farnós , i els seus alumnes aventatjats Roger, Jotabe, Santi, Didac, autèntics cracks tots ells). Un recorregut esplèndit, digne de fer, que s'ha de repetir cada any, perquè pels qui com jo comencem a fer kilòmetres, és una experiència magnífica. Felicitats a tota la gent que va ser-hi, i als amics de la UEC, ja que és una excursió molt, molt recomanable. I que dir del final de festa, paella i vi per regar-la.

El 2 de Gener vàrem anar amb Gonzalo, Romario, Adrià, Benavent i jo a voltar pel terme de Tivissa fins Genesies, que crec si no m'equivoco, ja és terme de Vandellòs. Una volta molt curtidora i entretinguda.

També hem fet tres dos sortides més per la Via Verda de la Terra Alta, hem anat del poble a Cavalls, hem recorregut tot el passeig marítim de Cambrils i Salou, i hem seguit acumulant kilòmetres, per anar fent una preparació més ó menys vàlida per afrontar amb garanties aquest repte, que com veieu, a mi particularment, pel respecte que em fa, cada vegada trobo més poc interessant. Però bé, espero que tot plegat serveixi per fer una bona cursa, que vol dir acabar la Marató, sigui com sigui, i després a seguir amb el ritme que portavem abans.

A veure si podem fer més trobades de l'estil Rasquera-Tortosa, ó voltar pel terme de Tivissa amb el mestre Benavent, i tota la gent de Sex Domiti, ó tornar a Cavalls, i pujar a dalt de tot, i firmar al llibre, i fotre'ns bons esmorzars, i gaudir tots junts de la muntanya i del esport.

Apa, que m'he quedat descansat. Disculpeu la "rallada". Espero que la propera sigui ben aviat, i prometo ser més directe, però havia d'explicar el perquè de tot plegat, per tornar a la calma relativa i normalitat absoluta.

Gi, si hem llegeixes, ànims, i fins aviat.

by Bond, Kuakin Bond

Feliç 2009

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Wed, 31 Dec 2008 19:58:00 +0000

Avui, 31 de desembre, hem anat a Tarragona per córrer la Sant Silvestre. Organitzada per Fondistes Tarragona, la cursa és tota una festa per acabar l'any tal com a tots ens agrada, corrent i fent kilòmetres. I així, a les 17:30 hem arrancat mil dos-cents corredors/es per fer els darrera nou mil metres del any 2008. Allí he trobat les cares conegudes i els amics que hem anat fent i compartint al llarg d'aquest any. Hi eren Santi i la Roser, el Gran Mestre Benavent (que després de la volta al matí per Sex Domiti, avui a la tarde ha fet la cursa sense ni despentinar-se, amb un molt bon temps i bon ritme), el Robert, el Jordi Aros, el Christian, i els amics de Schutz, Daniel, Meri, Uwe, JA, Gino, Rovira, tots per gaudir dels últims kilòmetres del any. També hi era l'amic i qüasi cosi Lluis Saladie, ilercavó d'adopció, amb qui també he pogut rallar una miqueta. Tota una festa per encara el Cap d'Any, i preparar-nos pel 2009, l'any per molts de la primera Marató, de la primera cursa a Miravet, de la boda dels amics Yoli i Gi ( a qui tots trobem a faltar al mundillo dels runners, sempre ho dic, i ho repeteixo, és l'alma-mater d'aquest blog, i és qui em va animar a fer salut i kilòmetres, a veure si aquest any, el tornem a tenir al Calvari amb Txema, Romario, jo, i tothom qui vulgui). Serà el proper any també temps per fer més salut i més kilòmetres, i també per fer grans algunes families, la de Romario, i la meva. Així , doncs, deixem enrera 2008, i preparem-nos pel nou any, com sempre, amb Salut , Kilòmetres, i l'amistat de tots els amics runners. Fins 2009.
Per cert, divendres, 2 de gener , a les 10 del matí, a Sex Domiti, per fer una volta amb el mestre Benavent. Garantitzada diversió i entreno curtidor, però agradable. Ens veïem allí. Salut a tots.

FELIÇ ANY NOU 2009 a TOTHOM.

By Bond, Kuakin Bond.

Comencem a preparar la Marató

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Tue, 09 Dec 2008 08:36:00 +0000

La setmana passada començava per molts la preparació específica per la Marató de Barcelona del proper 1 de març. Després de la Mitja Marató de Tarragona (un gran èxit en tots els nivells), toca agafar mentalitat per córrer la primera Marató. Xavi, Josep Mª i Joaquim volem provar-ho, a veure si ho aconseguim.

Aquest llarg cap de setmana l'hem gastat tots tant intensament com hem pogut. Jo he fet de tot. Muntar l'arbre de Nadal, fer el pessebre, i també algun kilòmetre. Tenia moltes ganes de fer un recorregut que anava des de Marçà fins a Llaveria, i retorn, { i que ens havia descrit i recomanat l'amic Joan Farnós, des del seu blog http://ilercavo.blopspot.com, tot un referent per mi, i de lectura obligada per cada una de les cròniques on ens explica les seves sortides i curses, complementada pels escrits dels amics ilercavons. Vull des d'aquestes linees deixar constància i remarcar la meva admiració al Joan i el seu blog } , però finalment no ho vaig poder fer. Segurament ho faré el proper cap de setmana. Així, dissabte abans de dinar, vaig anar a fer la volta al terme (15 kilòmetres a ritme suau durant 1h.10min.)

I dilluns, després de quedar amb els amics Gonzalo i Josep Mª Olesa, vàrem decidir fer una ruta per la Via Verda de la Terra Alta, en aquesta ocasió des de l'estació de El Pinell, i fins a Bot, anada i tornada.

La Via Verda de la Terra Alta aprofita l'antiga línia del ferrocarril que havia d'unir les poblacions de Tortosa i Alcanyís, a l'Aragó. La línia es va començar a construir a finals del segle XIX però Renfe la va clausurar l’any 1973 al.legant que era poc rendible. Ara, la línia fèrria ja desmantellada i les antigues estacions permeten a l’excursionista gaudir de forma privilegiada de la natura de la comarca i conèixer indrets únics.

Un cop a l’estació del Pinell de Brai, deixem el cotxe aparcat, i comencem la ruta. S'ha d’avançar seguint el camí asfaltat en direcció contrària a l’estació. El camí passa per cinc túnels de l’antic ferrocarril i, quan s’han recorregut vora 4 quilòmetres, es creua un pont que deixa a la dreta el riu Canaletes. Uns metres després trobem la cruïlla d’entrada al balneari de la Fontcalda. La bellesa de l’entorn natural de la Fontcalda i el seu santuari són de visita obligada. De nou a la Via Verda seguim fent camí cap a l’estació de Prat de Comte, el poble més petit de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquí, hi ha cinc túnels més i gairebé cinc quilòmetres fins a l’estació de Bot, lloc on parem per refrescar-nos. Aprofitant que som allí, sortim de ruta i pugem cap a l'Ermita de Sant Josep, on les vistes són espectaculars. I tornar a la Via Verda significa fer la ruta en sentit contrari, de retorn a El Pinell de Brai. Bona curtida, bon entreno, 24 kilòmetres en total , i 2hs.10min. de trajecte. Deixem a Olesa al seu poble (Pinell), i marxem cap a casa, que el dinar és a prop. Dimecres continuarem entrenant.

Per cert, Xavi "Romario" ha afegit un objectiu al 2009 (i no és la Marató). Quin altre objectiu té ? Xavi, pots dir-nos alguna cosa ?? O bé que ens informi la seva representant i Mitja Taronja, l'Heura, intrèpida reportera, que alguna cosa també hi té a veure, oi ?? Vinga, que ens ho expliquin. I per l'amic Gi, ja sé que ho sap, però li recordo que el seu objectiu més important del 2009 el farà segur, i l'altre, ja el farem un altre any. Molts anims. ( Osti tu, això ja sembla una declaració d'objectius pel proper any, tal com fem quan arriba Cap d'Any, no, no, no, això ja ho farem abans ó després d'explicar la Sant Silvestre de Tarragona ). Fins la propera setmana.

Salut per tots.

By Bond, Kuakin Bond

17a. Mitja Marató de Tarragona

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Tue, 02 Dec 2008 16:20:00 +0000

Diumenge, 30 de Novembre. Surto puntual a les 8 de casa, tot sol, direcció Tivissa, on passaré a recollir als amics Gonzalo i J.Mª Olesa. Hem quedat al camp de futbol, però no per fer una sortideta, com habitualment, sinó per anar tots junts a Tarragona i prendre part a la Mitja Marató. Pel camí, el tema és saber a quin ritme hem d'anar : Olesa és més conservador, i diu que ell anirà per fer 1h.40min. , i Gonzalo i jo ens animem mútuament per intentar seguir a la llebre que marcarà 1h.30min. Així que mentre ens posem d'acord de si podrem aguantar el ritme ó no, arribem a Tarraco. Avui jo també tinc un al·licient més, ja que la gent de Schutz estrenem equipació. Cada vegada hi ha més gent enganxada a fer kilòmetres al meu voltant, i és que com ja sabeu, insisteixo tant com calgui. Bé, realment, no és del tot cert. En aquest cas, el meu boss, l'Uwe, a anat animant gent per fer la cursa, sense cap tipus de coacció laboral (em penso que no, tot i que cada vegada hi ha més baixes a l'empresa, je, je). Però bé, centrem-nos. Tot i que a les 9 ja érem al lloc, fins l'hora de la sortida va ser tot molt precipitat, així que arribo a les 10 amb gens d'escalfament i sense cap foto de colla (només la nostra intrèpida reportera Heura va fer-me una instantània mentre intentava trobar a algun company, bé de Schutz ó bé de Tivissa). Puntual a les 10 comença la Mitja Marató. Jo finalment, trobo a Gonzalo a la sortida, i fem tal com havíem parlat (4:20 min x km.). Als primers kilòmetres costa no tocar-se amb ningú, i és que hi ha corrent pel lateral de la Rambla Nova més de 1600 atletes. Aviat enfilem camí cap al Polígon, i allí ja comencem a trobar cares conegudes (els amics Cristian i Jordi Aros), Daniel (de Schutz). Fins i tot vaig trobar-me al amic Molinos, si, si , del Perelló, tot un crack del futbol, ara reconvertit en corredor de fons. Sort que no havíem quedat per jugar a futbol, ja que no portava les canyes a la bossa. Em centro altre cop. La cursa transcorre pel mateix circuit que l'any passat, tots ja el coneixeu, així que no el descric. Vull anotar això si tota la gent que vaig veure: apart dels ja comentats, també hi eren els amics Santi, Roser (em va dir que l'havien enredat), Robert (quin carreró que va fer, l'atleta del Reus Ploms, ó haig de dir del Trote Extrem , ja, ja, Robert, ja m'ho explicaràs, que la gent del Trote ja t'ha fitxat, si ó no ?? ), Albert Martínez, Carles Cabré (no el vaig veure, però hi era), tota la gent de Schutz (Uwe, Jordi Avilés, JA), de Basf (Pep Rovira, Xavier Redondo), i els amics Albert Pàmies i Eva Llatser, que són com de la família per mi. També hi era el mestre Josep Mª Benavent, que va fer un molt bon temps, com ja ens té acostumats a tots. Jo de gran vull ser com ell. Molta gent de la Ribera (coneguts de Móra d'Ebre, Miravet, i l'amic Robert Moliné, de Ginestar, que també hi era , tot i que no vaig poder-lo veure). Tots vam fer una gran cursa, tots les 1600 corredors, que vam contribuir a que la Mitja Marató de Tarragona sigui millor any rera any. L'any que ve encara serem més, ja que la gent del Calvari hi tornaran a ser tots. Bon obsequi, amb camiseta d'entrenament de màniga llarga del Runners, que foten una bona feina organitzativa, i molt bon ambient. Tot excel·lent. Fins i tot el clima va ser esplèndid. L'únic però va ser que l'obligada i reconfortant dutxa era massa lluny del lloc d'arribada, però cap problema, vam anar recuperant el tó muscular de camí cap a les dutxes. I després, cap al cotxe, que fem tard a dinar. Si voleu, a http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/result2008.htm , trobareu tots els temps i resultats. També afegirem més fotografies, ja que com ja us he dit, allí teníem als reporters Heura i Xavi, sense perdre's cap detall. Moltes gràcies a ells pel suport i els ànims al llarg de tota la cursa.

Salut i fins la propera.

By Bond, Kuakin Bond

Ja és aquí la Mitja Marató de Tarragona / Sortida per la Via Verda

noreply@blogger.com (Ginés Gon and Company...) — Mon, 24 Nov 2008 13:53:00 +0000

Aquesta setmana que deixem endarrere també ha tingut de tot una mica. Dilluns Ginès va fer el seu arranc, i dimecres va repetir. Des d'aquí continuem animant-lo, ja que sembla el seu turmell no li dona massa bones sensacions. Josep Mª ha fet una setmana d'entrenaments molt complerta, amb quatre dies de preparació, que el porten a encara la setmana anterior a la Mitja de Tarragona amb uns ritmes cada vegada més propers als que ens té acostumats. Xavi ha dedicat la setmana a fer la posta a punt al gimnàs i la piscina, i segurament avui dilluns farà els primers kilòmetres en pla, per tal de no forçar gens la seva esquena, i veure com evoluciona. I jo he seguit més o menys com sempre. Dilluns vaig voler acompanyar a Ginès en la seva sortida, i vaig acabar de constipar-me. Vaig estar dos dies bastant fotut, però dijous ja vaig poder sortir altre cop, aquesta vegada amb Josep Mª, i ja se sap, el ritme que marquem quan ens ajuntem fa que acabem bé, molt bé, i cansats, ben cansats. I ja prou, fins ahir diumenge, en que vaig quedar amb l'amic i company Robert Tarragó, per fer una ruta per Bot, i la seva Via Verda. Ara us ho explico.
Diumenge 23 , a les 8:30 del matí, ja sóc a l'antiga estació de tren de Bot, per on passa la recuperada Via Verda de la Terra Alta. Camino fins a la Plaça Major de Bot, on he quedat amb Robert, per fer un cafè, preparar la ruta, i fer-nos passar el fred. Puntuals a les 9 sortim direcció Horta de Sant Joan, però no ho fem per la Via Verda, sinó que agafem el camí asfaltat de les Olles, i comencem tot un seguit de pujades amb pendents de diferent grau, i baixades solta-cames, per arribar a bon ritme fins les hortes de Horta, després d'haver vist els salts d'aigua de les Olles, excursió recomanada. Així doncs, seguim fins a la entrada del poble d'Horta, i agafem la Via Verda direcció a Arnés, per fer una mica més llarga la sortida. De fet, allarguem un kilòmetre només, i fem mitja volta, per tornar a passar per l'estació d'Horta, i ja no deixem la Via Verda fins que arribarem a Bot. Durant aquests 10 kilòmetres de Via Verda, hem passat pels túnels que hi ha durant aquest recorregut, i hem hagut de parar fins gairebé caminar a cegues, ja que menys en un d'ells, en la resta no hi havia gens de llum, i es feia difícil la orientació a l'interior, la foscor era total. Tot i aquestes mini-parades, un bon ritme en la baixada constant, ens han portat al nostre punt d'inici altre cop, completant una ruta prou curtidora, de 22,7 kms. en un temps de 1h.43min. Un bon entrenament, i un bon tros de matí intentant aprendre del bon amic Robert. Segur que repetirem. I a la pròxima, serem més. Després dels pertinents estiraments i del glop d'aigua a la font de l'estació, hem tornat al poble, i directes cap a casa, que el diumenge continua.
I ara, toca una setmana de preparació per diumenge, on estarem a Tarragona, per córrer la Mitja Marató. Hi serem Josep Mª i Joaquim, i hi trobarem molts amics i coneguts. Ja us ho explicarem. Salut.

by Bond, Kuakin Bond