dimecres, 20 de març del 2013

Marató de Barcelona 2013


Ja ho diuen, la Marató és una font de recompenses... La primera és la superació d’un mateix. Sempre m’heu sentit a dir que en una cursa, si hi ha X mil persones, hi ha X mil objectius. Els primers la corren per guanyar-la, uns altres per acabar-la, uns altres per esgarrapar uns segons a l’última que van córrer...
En aquest últim grup, ens trobem els Calvarins que el dia 17 de març vam anar a Barcelona a córrer la nostra Marató. Després de córrer el 2010 i el 2011, ens presentàvem a la línia de sortida amb l’ intenció de millorar el registre que vam marcar el 2011. Després de córrer dos anys per acabar-la amb les millors sensacions possibles, aquest any la vam entrenar a consciencia per intentar esgarrapar el màxim de segons al cronòmetre.

Vam arrancar la temporada amb la gent d’Ascó. Val la pena entrenar en grup i a les ordres d’algú. Hem millorat molt.
Després dels 10kms de Tarragona, vam anar a fer les mitges de Granollers, Barcelona i Cambrils per preparar bé la Marató.

La Mitja de Granollers és la mitja per excel·lència. Per això li diuen la Mitja. Allí vaig aconseguir el meu primer propòsit dels 3 que em vaig marcar a l’iniciar la temporada, baixar de 1h30’. Vaig marcar 1h29’19”. Allí, Josema no va tenir el seu dia. Cosa normal, s’estava recuperant d’una llarga lesió.
La Mitja de Barcelona em va sorprendre per dos coses. Una positiva, està molt ben organitzada, és molt plana i molt entretinguda. Una negativa, la gent retalla per damunt de les ceres que es un contento. Quina barra! Allí, Josema va volar. Es va apropar al seu objectiu de baixar de 1h24’. Personalment, la vaig anar a rodar. M’ho vaig marcar com una tirada llargueta a bon ritme.

A la Mitja de Cambrils vam volar. Joaquim, Josema i un servidor vam aconseguir millor marca. Josema va marcar 1h23’34”.  Joaquim 1h30’12”, té un marge de millora brutal. I un servidor va aturar el crono en 1h26’54”.
Amb tot això i uns bons entrenos amb la gruppetta Calvarina ens vam plantar a Barcelona.
La veritat és que aquest any la vaig començar a gaudir a partir del dissabte pel matí. De bon matí recollim als amics Robert i Ferran de Flix. Va ser un viatge super entretingut. Xerrant de ritmes, objectius...de running! De lo que mos agrada.

L’expedició d’aquest any és collonuda. Mon cosí, Ramón Grau, Cristian, Robert i Ferran de Flix, Josema, Kuakín i un servidor. Bona representació de la Ribera.
Arribada a l’hotel, deixem la maleta i a recollir el dorsal. Passeig per la fira i l’amic Robert mos porta a recarregar hidrats a un bon restaurant italià. Després descans a l’hotel i passejada de tarda. Sopar aviat i a dormir.

Lo dia arranca plujós. Van caient gotetes i està tapat. Esmorçar de bon matí, traje de luces i cap a línia de sortida.
Allí los jabatos se posen a primera línia per poder sortir amb comoditat. L’amic Kua i jo optem per buscar la llebre de 3h15’. Una sortida en fals mos fa sortir abans que les llebres. Hem de fer la cursa sols. La veritat és que les sensacions no són les millors. Però l’amic Kua, està pletòric. Però pletòric! Porta tot el pes de la cursa. Està a tope!!! Me porta a la línia de meta amb 3h16’!!! Millor marca personal de tots dos.

Los amics de Flix se marquen un carrerón. Ferran acaba amb 2h56’ i Robert amb 3h14’. Quins maquinots!!! I lo millor sabeu que és??? Que tenen molt marge de millora!!!
Ramón para el crono en 3h27’, mon cosí se’n va cap a les 4h i Cristian arriba amb 3h45’ (Tranqui Jardito, tu ja portaves la feina feta de Tarragona)

Menció a part, es mereix mon germà! Quin maquinot! No té límit ni fondo! Tot el que es proposi a nivell run aficionat ho aconseguirà. L’envaïen els dubtes del ritme a portar. Tothom li deia que havia d’anar a per sub3h. Jo ho pensava però no li deia amb la boca molt plena. A mesura que ens anàvem apropant a la cita el veia més conscienciat. Personalment, sol tenia un petit dubte de si ho aconseguiria, que ell s’ho cregués! Si ell s’ho creu, ho fa! Tens uns collons com un toro i és molt constant quan vol aconseguir alguna cosa. I així va ser: 2h59’10”!!!

La Marató de Barcelona és màgica. Cada any, quan l’acabo penso que l’any vinent no la tornaré a córrer. Però enganxa! És Barcelona!

Ara a descansar bé i si podem a aconseguir el tercer objectiu de la temporada. Sub 40’ a la Cursa dels Bombers de Barcelona!!! Com m’encanta!
PD: Si m'ho permeteu, aquesta Marató la vull dedicar al gran amic Kua, sense ell no hagués sigut possible! Grande!!!


 

By GinesGon, la fruta del campeón!

diumenge, 20 de gener del 2013

Marató i 10Kms de la MCD de Tarragona 2013.

No està bé el tenir un blog tant abandonat, ho reconec...Però la rutina diària i l'stress de fer moltes coses amb 24hores de dia, ens porten a aquest abandonament progressiu de les coses que no són indispensables per respirar. Em comprometo amb mi mateix, a passar-me més sovint per explicar-vos los entrenos i curses que anem fent...
Per que, encara que no em passi per aquí, anem fent cosetes.
La lesió que em va deixar aparcat a la Behobia va molt millor. Aquelles molèsties als isquios, ara, em permeten córrer bé. Encara em molesten. Estic en tractament i espero que d'aquí poc siguin aigüa passada.
Després del carrerón que es van marcar els compis a la Behobia, van fer cap a la Mitja de Tarragona. Amb bones sensacions però sense aconseguir els reptes que s'havien plantejat.
Personalment, em vaig tornar a possar dorsal a la Milla de Flix. Allí vam anar a compartir quilòmetres amb la gent del meu "ex-poble" de feina. Vaig gaudir d'una matinal de lujo amb los companys d'Ascó.
La propera parada va ser la Sant Silvestre de Tarragona. M'encanta, però m'encanta, acabar l'any fent la Sant Silvestre. I la de Tarragona! Encara que el circuit sigui pel port, em té enamorat. Va ser la primera Sant Silvestre que vaig fer...
Aquest any, per mala sort, Josema es va lesionar. No la va poder córrer. A dia d'avui ja torna a estar mig fi. Vam anar amb mon cosí, Joaquim i allí ens vam trobar amb Jordi de Bot. A Cristian una mala mariscada el va deixar KO.
Aquest any era de 7kms. Vaig aconseguir fer-la en menys de 28', 27'47". Va estar prou bé. Joaquim, va clavar amb uns 28 i poc i mon cosí en uns 32'.
Avui, tots junts, hem anat a fer els 10kms i la Marató de la Costa Daurada de Tarragona. Josep Maria i un servidor, els 10kms, junt amb Alex Estela i Robert Mas de l'Atletisme d'Ascó. L'amic Kua que no es possa per poca cosa, farà la Marató amb Cristian.
Com el meteos pronosticàven, ens hem aixecat amb un fort vent i algun plujim. La zona del port es de vent per excel·lència.
A les 9h puntuals arranquem la carrera. Una carrera que anava cap al far, mitja volta i cap a la platja de l'arrabassada. Mitja volta i cap a meta.
Personalment, volia fer sub40'. Però el Déu Eolo m'ha castigat amb 15" per damunt dels 40'. Tenint en compte el fort vent que bufava, estic bastant content.
Josema, per recuperar-se de la lesió, ha sortit amb Joaquim fins que el circuit es bifurcava. Tot i això uns meritoris 46'. Acabant els últims dos quilòmetres per davall de 4'/km. Bona recuperació.
L'Alex Estela ha clavat el crono als 38'11". El Captain de la grupetta d'Ascó està fet un makinot. A Robert li desitjo una bona recuperació. Una molèstia al bessó l'ha fet acabar abans d'hora. Amic, cuida't molt que et necessitem per aquell barranc!
L'amic Kua no deixa de sorprendre'm. Estava segur que faria una bona MARATÓ, ja no parlem dels 10kms, però ho ha superat. Té un fons d'armari impressionant i un saber córrer acollonant. És un crack! Ha acabat amb un 3h24'...No hase falta disir nada más...
El debutant de Cristian ha trencat marques....Al costat de Kua, s'han marcat un carrerón de l'òstia! 3h25'...Això és córrer...si senyor! Enhorabona Jardito!!!

Ale! Per arribar a la Marató de Barcelona, ens queda pel camí: Granollers i la MItja de Cambrils...Si puc, entre les dos, m'agradaria fer un 10.000....
Salut amics...
by GinésGon, la fruta del campeón!!!