dilluns, 28 de març del 2011

Cursa dels Bombers de Lleida

I diumenge, per cel-lebrar l'aniversari del amic Gi, (32 anys, ai, que lluny queden per alguns), Ruben i Kua, vam agafar carretera i manta cap a Lleida, per prendre part de la primera edició de la Cursa dels Bombers de Lleida. Vam recollir a Móra a l'amic Gonzalo i el seu company de treball Mariano, i abans de les 9 del matí, de l'hora bona, ja erem aparcats al costat de la sortida (Ruben és més bó com a guia que l'oblidat Baricentro). A partir d'aquí la mateixa cerimònia de cada diumenge (recollida de dorsals, visita a l'amic Roca i fer temps fins l'hora de sortida. Va ser la primera edició  de la Cursa Bombers a Lleida, i això es va fer notar en alguns petits detalls, però globalment, és un 10mil molt recomanable. Va fer cap també l'amic Josep Mª Olesa, gran persona amb qui feia temps no coincidiem. i jo vaig trobar-me al meu kinto i cosí Miquel Fco. Florenza, una agradable sorpresa. També hi era Diego, un dels dos grans porters que té l'estimat CE.Benissanet.
I quan passaven 5 minuts de les 10 del matí, van donar la sortida. Un cop passat l'arc de sortida, ja vam poder començar a córrer; uns minuts abans, ho havien fet els bombers de Lleida, amb tot l'equip d'intervenció al damunt (quin munt de quilos, i quina calor). El recorregut, amb sortida als Camps Elisis, voltava per les principals avingudes del centre de Lleida, i feiem cap al parc de la Mitjana, vorejant el Segre,  per girar cua i apretar per buscar l'arribada als Camps Elisis de la capital de la Terra Ferma. Calor i bon ambient, bones sensacions i ritme de menys a més, aguantant per marcar un bon registre: Joaquim: 42min.05segs. i Ruben: 48min.51segs. Molt contents. A l'acabar, i un cop tots reunits, cap a les dutxes. Vam anar tant bé, que vam ser els primers en dutxar-nos, ja que la gent no sabia com s'hi anava, però nosaltres portavem al guia Ruben, i això s'havia de notar. I ben puntuals cap a casa, a esperar la pròxima. Aquesta, molt recomanable. Totes les classificacions a :

by joaquim

Mega Sortida del Calçot i la Clotxa

Dissabte a mig matí, quan el sol ja s'havia decidit de sortir, vam agafar Calvari amunt, a bon ritmet, fins al mas de Tomàs "Kiprono" i la Cristina. Allí qui més qui menys, vam complir amb el que ens haviem marcat, i vam disfrutar d'un gran dia d'ambient running. La calor que ens acompanyava va fer que tots i totes anessim consumint la gran quantitat de líquid que s'havia preparat per avituallar-nos, i no vam sofrir cap pèrdua de pes, més aviat al contrari,  ja que a més a més, després d'encendre el foc i de les sèries infantils, vam començar a gaudir del avituallament  sòlid que s'havia preparat en gran quantitat i vam poder disfrutar dels calçots, les clotxes i la rostida per tothom. En nom de tots els Calvarins, felicitar a la Organització (Tomàs i Cristina), ja que amb aquesta dedicació, la continuïtat està assegurada per part de tots, i l'any que vé aquesta sortida segur que tornarà a ser un èxit absolut. Van prendre part de la sortida : Tomàs, Cristina, Joan, Eduard, Carme S., Carme H., Xènia, Núria V.(Sergi no va poder agafar el ritme, ja que treballava), Ricard, Jana, Josep Mª, Ginès, Yoli, Ruben, Núria, Mar, Joaquim, Mònica, Abril, Ariadna, Xavi Alonso, Heura i la Berta, un equipasso. I tots vam arribar al poble amb molt bones sensacions.  

by la gent del Quin Calvari

diumenge, 27 de març del 2011

Cursa de Muntanya de Les Fonts (Xerta)

El passat diumenge, 20 de Març, Xavi Alonso, Ginès cosí i Joaquim vam fer cap a la Cursa de Les Fonts de Xerta. El dia abans Xavi ja havia fet la Ultra de Les Fonts (55 kms.), seguint un recorregut que agafava una mica de cadascuna de les curses de Paüls, Alfara i Xerta. Va fer una gran Ultra, i li van quedar forces per tornar-hi diumenge, i segur que també hagués pogut fer la Nocturneta de divendres, ja que té motor per això i molt més. Si voleu llegir la seva crònica http://www.extremteamtivissa.blogspot.com/ , i si voleu llegir i veure fotos del conjunt de tota la UTX , aquí teniu http://www.utlesfonts.com/. Jo, com sempre faig, us explicaré una mica quines han estat les meves sensacions en la Cursa de Les Fonts, diumenge, prova pertanyent al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre.
Així, doncs, arribats a Xerta, anem a buscar dorsals, i compartim temps amb companys que porten el cap de setmana pel terme de Xerta, acumulant quilòmetres, cansament i perseguint el repte de ser Finisher. Aviat és la sortida, puntuals a les 8 del matí, i comencem a pujar. El recorregut de la Cursa no canvia de l'any anterior, així que com ja me'l conec, ja sé com haig de plantejar-lo. Tot i això, surto bastant fort, i al quilòmetre 8 ja veig que el meu grup no és el que tinc davant, sino el que vé darrera meu, així que baixo el ritme, que al 14 arribarà la brutal Coscollosa. Abans, al 11, Xavi ja em prèn el relleu, i li dic que faci, que jo tinc que seguir el meu propi ritme. I així, pujo caminant tota la Coscollosa (és pot pujar d'una altra forma???), i abans d'arribar dalt de tot, recupero l'alè i començo a agafar ritme, per preparar la baixada, per mi aquest any més dura que l'any passat, ó almenys això pensaven els meus turmells. Però bé, lo fotut ja havia passat, i ara tocava completar-ho. Va ser molt gratificant trobar-me a l'Heura i a la Berta a la Font Nova, estímul necessari per encarar les últimes dos pujades i agafar trote per fer els últims 5 quilòmetres fins a l'asfalt, i d'allí aproximació al poble i petit recorregut pels carrers de Xerta, per arribar al Pavelló, on el tracte de la gent fa que tots els mals desapareguin i ja et plantegis tornar-hi l'any vinent. Temps correcte (3 hs.46 min.), sensacions acceptables, cansament important, i dutxa amb constants pujades de bessons i quadríceps, que em van fer patir una mica. Després, però, tot genial. B. Ginès va arribar en 4 hs.16 min., amb la Thais de Tivissa www.tpentinat.blogspot.com com a companya de viatge, i molt content de com li havia anat. No para d'acumular quilòmetres, sense gaire recuperació, però diu que així li és més fàcil mantenir la forma. Doncs jo que me n'alegro per ell. Vinga, B. Ginès, que Paüls serà aviat, i ja saps que no ens la podem perdre.
Per acabar, felicitar a la gent de Xerta que va fer possible un cap de setmana com aquell, ja que com moltes vegades he explicat, tenir una cursa d'aquest nivell al costat de casa és realment gratificant per als que ens agrada fer muntanya, i si a més, en monten 3 i d'aquestes característiques, ja n'hi ha per treure's el barret. Moltes gràcies a tots els voluntaris de tots els avituallaments, i a tots els voluntaris que eren al pavelló fent-nos l'arribada més reconfortant. Moltes Gràcies a tots els xertolins/ines que ho han fet possible, i fins l'any vinent. Vull felicitar també a tots els que han estat finishers, d'una, de dos ó de totes les etapes. Finishers de l'UTX que ara em venen al cap : Xavvv, el mestre Benavent, la Thais, el Didac, el Jotabe (també, també), el gran Albert Giné "puça", la màquina Perales "lo cucut" i molta gent de la UEC-Tortosa, l'amic perellonenc Josep Boyer, i molts més. Moltes Felicitats , algun dia vull ser com ells .. ó si no pot ser, almenys que pugui acompanyar al amic Eduard Alonso en alguna de les seves pròximes curses, ja que diu que per fi ha trobat la distància ideal, per damunt de 50 quilòmetres, l'animal. Ai, senyor. Felicitats, Eduard, per la magnífica Ultra que has fet.

Salut.

by Kua

dilluns, 7 de març del 2011

Lo títol lo possaré jo: "Més que contents!!!"

Buenooooo!!!!
Un altra al sac...
Quant et prepares per la Marató, penses: "L'any que ve, no la prepararé!!!" És dur i has d'invertir-hi temps, ganes i molta dedicació. El cap de setmana, en el que tots tenim familia, has de sortir a rodar mínim 1h30' i a mesura que s'apropa la data, més temps...
Però la Marató és màgica. És una passada. És diferent. És lo màxim!!! I quant creues la línia d'arribada ja no te'n recordes de tot l'esforç que t'ha costat i ja penses en l'any que ve.
I ja tornem a ser FINISHERS!!!!
Los 4 calvarins vam tornar a "campeonar"!!! I com va dir Josema tornant amb lo cotxe: "Lo titol lo posso jo...Més que contents!!!"

L'expedició arrancava lo dissabte per la tarda. A les 15h, la meva dona i un servidor, passem a recollir a Josema i després al gran amic Kua! Anem de lujo, fins i tot, portem "xaufer"! Per les Barcelones mos espera mon cosí Ginés. El viatge és fa curt. Anem planejant ritmes, explicant sindromes i donant-nos ànims. Com vaig dir a l'anterior post, sempre et penses que no vas ben preparat...
Arribada a l'hotel, deixem bosses i cap a la Fira a recollir els dorsals i la bossa del corredor. La fira cada cop és més gran. No hi perdem gaire temps, volem arribar a l'hotel a hora de veure el nostre estimat Barça!!!
Sopar, patir una mica amb la victòria del Barça, preparar el traje de luces i a dormir.
A les 6.30h ja estem esmorçant. Mun cosí Ginés a les 5.30h va ajudar als cambrers a prepara l'esmorçar...
Un bon bocadillo, per cert, jo he descobert la Nocilla com un bon aliat alimentici: energètic i fàcil de païr!
Tornem cap a l'habitació a preparar-nos i a les 7.45h ja marxem cap a la Plaça España!
El temps és molt bo, l'ambient és acollonant!!! 13000 persones més els seus acompanyants...ufff!!!

A l'hora ja estem al nostre calaix on saludem als compis de Flix i de Móra. Mon cosí Ginés, una mica més conservador, és possa al calaix de 3h30'-4h. Allí acabem d'animar-nos. El mític tema de Freddy i la Caballé ens anuncia la sortida, "gallina de piel"! La suerte está echada!!!
Costa mantenir el ritme els primers kms. la gent surt amb moltes ganes. Tot i això, nosaltres anem clavant els kms al ritme desitjat. Perdoneu, no ho he comentat abans, volem baixar de 3h30'. Això és a 5'/km!
Josema i Kua, més experimentats que un servidor, van turnant-se la davantera, jo per darrera vaig aguantat molt bé el ritme. Els kms van passant  i mos anem trobant comódes. Los meus "motxileros" me van passant aigua, powerade... Fins i tot, molts kms van passant a 4'50''!!!

Fins al km 33 ens mantenim els 3 junts. A partir d'allí, ells decideix pujar una mica el ritme. Jo hem quedo. Els kms se'm fan durs. Poc a poc, vaig perdent l'estela del ritme, em costa molt conservar els segons que tinc de marge per entrar abans de les 3h30'.
Però cap al km 38, m'enxampa la llebre de les 3h30'. I penso: "lo crack de Robert!!!" Miro cap atràs i el veig. "Robert!!! Ostia Ginés! Quina alegria!!!" Li explico com vaig i li comento que em faran falta uns segons per entrar abans de les 3h30'. Li vaig notar les ganes de portar-me amb volandes cap a la meta. Però estava fent de llebre i havia de guardar ritme. Sort d'ell i d'un altre company...Com cridava el bèstia: 3h30'!!! Vinga!!! Ànims! Fins i tot un crit dedicat: Vinga este de Benissanet!!!
Això em dona forces per arribar a meta com un bólido!!! Gràcies a l'amic Robert i a la seva grupetta de llebres per donar-me forces quan més falta em feia!!!
Al final, arribo a meta, molt content, amb 3h30'57''. 6 minuts menys que l'any passat!!! Allí ja estant Josema i Kua. Josema amb 3h26'33'' i l'amic Kua amb 3h28'45''. Poc després arriba mun cosí amb 3h44'40''
L'arribada a meta, no es pot explicar...s'ha de viure...Un detall: Quant nosaltres marxavem a dinar, vam passar per Plaça Espanya i encara arribava gent a meta. Una noia que entrava fregant les 6h de cursa, encarava la línia d'arribada plorant...Tot un èxit!
Si us agrada el món de l'esport i podeu, no deixeu de sentir aquesta emoció...
Com l'emoció de trobar-nos tots los Calvarins a meta després de fer la feina, amb la medalla de finishers penjada al coll! Quina passada! Fotos, crits i una bona abraçada amb la familia. Que també es una part molt important de la Marató....

Destacar la molt bona participació dels companys de Flix que van parar el crono en temps impressionants. Robert Mas en 3h09' i l'amic Estela en 3h06'. I la de l'amic Albert de Móra que va parar el crono el 3h25'!
Després de tot, un bon homenatge...un dinarot al port de Barcelona!!!

divendres, 4 de març del 2011

Últim entreno per diumenge...Lo gran dia: La Marató de Barcelona!

Ja hi som! Ja no hi ha marxa atràs! Lo diumenge ja està aquí! La Marató ja és a tocar!
Per alguns serà la tercera vegada que roden per la Ciutat Comptal (Josema i Kua) i per d'altres la segona (mon cosí i un servidor).
Durant els mesos que portem entrenant hem passat per tot. Moment de bons entrenos i moments en que el cap ens feia pensar que no ho portàvem com mos agradaria. Jo crec que em fet, com diu l'amic Kua: "bon entreno, Gi!!!"
Esperem que el diumenge ens respecti el temps i que tots 4 ens podem trobar després de 42 kms. al Passeig Maria Cristina amb una rialla d'orella a orella.
Ja us contaré...
Avui hem anat a soltar una mica les cames...
by GinesGon, la fruta del campeón!

dimarts, 1 de març del 2011

Cursa de Muntanya "La Cameta Coixa", a Miravet (27-feb-2011)

És d'aquells dies que anar de cursa és com sortir a entrenar. Hem quedat davant del Casal, Sergi Martí, Tomas "Kiprono", Xavi Alonso i Kua del Quin. I hem quedat a les 8:30. Marxem cap a Miravet, i en un moment ja hi som. Caldrà que per la propera, sincronitzem tots els rellotges, per tal d'arribar tot l'equip al complert. Per cert, pel camí, ens trobem a l'Edu, que arribarà fent pedals amb la btt, per tal de calentar bé, diu ell. Agafem dorsals i ens fem passar el fred del matí fent xerrameca amb qualsevol dels molts coneguts que ens trobem. Quinze minuts abans de la sortida, dintre la furgo de Tomàs, estem acabant de fer la posta a punt. Costa sortir fóra, la fresqueta cada cop m'agrada menys, així que acabo ficant-me guants amb màniga curta, i gorra al cap, que cada cop hi ha menys cabells que protegeixen. En un no-res ja hi sóm. A les 9:30 del matí, la sortida de la cursa, i quinze més tard, la marxa de 12 kms.
El recorregut de la cursa ha estat sorprenent, nou gairebé tot respecte a les edicions anteriors, amb 98% de sendera, crestera i muntanya, i només 2% de camí i asfalt. Així que, amb aquests percentatges, la cursa ha estat espectacular. Pel meu plantejament, a una setmana de la Marató-Bcn-2011, m'ha resultat molt engrescadora. Primer, pujant a un ritme constant, intentant no parar en cap moment, i baixant amb moltes precaucions, ja que no volia cap caiguda ni cap torçada.  Era un continu puja-baixa, molt divertit, tècnic i exigent. Arribant al nivell del riu, ben a prop de Benifallet, i tornant a pujar tant com l'orografia permetia. I així, fins al final corriols corredors, pujades fortes però curtes, i baixades curtes, però tècniques. Fins arribar a les darreres pujades del dia, la Covalta i la Pujada al Castell, per d'allí, baixar tant ràpid com es podia per endinsar-nos pels carrers del Miravet antic, que ens portaven fins al Passeig de l'Arenal, on ens hi esperava la festassa final, rostida monumental, música en directe, i cervessa per recuperar tot el líquid perdut. Una gran organització i molt bona la gent de Miravet, que l'han fet possible un any més.

Ara, toca Barcelona; ara toca Marató

by Bond, Kua (rentón)