dimecres, 21 d’octubre del 2009

Hem fet cim!!!

Diumenge al matí, surto al carrer, uffff!!!! quina fresqueta...Mig adormit, arribant al portal, em despeja el toc del mòbil. Tranquils, ja arribo!!!
Avui hem quedat per córrer una mica. Una mica??? 32 quilometros...
Aprofitant que pel poble feien la X Caminada Roland Giné al Cim de Cavalls, els de Quin Calvari... ens hem sumat a l'homenatge.
Després dels últims fitxatges galàctics, a les 08:15 ja som al Portal tots els expedicionaris: Oscar Fortuño, Xavi Benet (Flix), Santi i la Roser, mon cosí Ginés i 3/5 de Quin Calvari... (Vale Heura???). La representació Calvarina està formada per Kua,Txema i un servidor.
Manelet mos fa entrega del detall de la trobada. Un tros de pedra pissarra escrita en record. Un bon present. Però...que no ho veu que ja portem molt pes???
Després d'una hora corrent, arribem al Mas de Covero. Allí ens trobem amb tota la tropa de la caminada per fer un mos. Som els primers d'arribar. Foto de rigor, on per cert, falta Kua!!! On estaves? Ratllant??? Esmorçar i cap al Cim.
Anem pujant tranquilets, fa vent i molesta. Dalt del cim les vistes són impressionants. Després de mirar a tort i a dret, li dediquem unes ratlles a l'amic Roland i cap a baix. Encara ens queda un bon tros fins a casa.
Optem per baixar per la sendera. Quina passada! Quina velocitat! Corredora a tope...
Passen els kilometres, saludem a la Torre de Cervelló i continuem la nostra marxa. Encara ens queda un ratet...
Després de quasi 4h corrent, arribem al poble. Ens espera un regalet. Un Aquarius fresc a la terrassa dels Gats...
Un bon entreno de germanor per una molt bona causa: recordar a l'amic Roland i la seva passió pel nostre poble i la muntanya.

by Gines-Gon, la fruta del campeón.

dijous, 15 d’octubre del 2009

X Caminada Roland Giné al Cim de Cavalls



Companys de muntanya!!!
Aquest finde es celebra a Benissanet la X Caminada Roland Giné al Cim de Cavalls. L'amic Roland,pels que no el coneixeu, era un enamorat de la muntanya i especialment de la muntanya de Benissanet. Conegut a tota la Ribera pel seu amor a l'escalada i l'alpinisme. Malauradament, ens va deixar fa uns anys.
Es per això, que cada any, per recordar el seu esperit, el grup "Amics de Roland", organitza una caminada al Cim de Cavalls. Aquest any celebren el desè aniversari. Crec, si m'ho permeteu, que el Cim de Cavalls era el seu lloc idíl·lic.
Els Quin Calvari... ens volem unir a l'homenatge i hem pensat que pujarem corrent des del poble fins al Cim.
Per això, volem invitar a tothom que vulgui córrer una miqueta. El planning nostre serà:
- Concentració a les 08:15 al Portal, a la plaça Catalunya (mig de Benissanet).
- Sortida corrent a les 08:30 fins al Mas de Covero. Allí ens trobarem tota l'expedició per esmorçar junts.
Després, a fer el Cim. Signatura al llibre de visites, foticos i cap a casa.
Recordeu de portar-vos l'esmorçar i aigua. La motxilla d'hidratació ben plena...
Si porteu intenció de venir, apunteu-vos al comentari d'aquesta entrada. Així portarem una miqueta de control de la gent que ve.
Animeu-vos!!! Serà una jornada única!!!

dilluns, 12 d’octubre del 2009

IV CURSA DE TIVISSA

Uffffff!!!!!! Avui es veu tot amb uns altres ulls...
Estic pensant amb l'última pujada que feia cap al poble. Em vaig parar, dos "asbufits" i a tornar-hi. En aquell moment vaig pensar: per que no podria ser Son Goku i fer transmissió directa...
Trobar-te a Kuakín a les 8h del matí per anar a córrer, és tot un espectacle. Lo primer que fa, abans de donar-nos bon dia, es pagar-me l'inscripció. Més us val que no us degui mai res, mortifica hasta que paga...
Amb l'Audi, agafem rumb cap a Tivissa. Tenim una cita inel·ludible. Marcada amb roig al nostre calendari runner. Avui es celebra la IV Cursa de Tivissa.
Marxem 3/4 de Quin Calvari... i una xófer. Avui no té ningú molèsties, tots estem bé, no hi ha excuses barates, no hi ha síndrome AM... Pot ser per que volem mantenir ferma la nostra virilitat davant d'una dona???
Arribem a Tivissa, lo típic, saludos a tot el món runner de la contrada. Amb especial atenció a mon cosí Ginés i l'Oscar Fortuño que debuten a la matèria. La meva més sincera enhorabona als dos. Debutar a Tivissa no és una plaça gens fàcil.
Una breu conversa amb Romario (1/4 de Quin Calvari... que fa campana), una picadeta d'ull a l'Heura i un besito a la Berta.A part, Tivissa s'ha tornat mediàtica...Carles Checa, lo Just Sociats...
A les 9h, ja estem a punt de caramelo. Tot passa ràpid. Un emotiu minut de silenci en memòria de dos dels bombers que van deixar la seva vida a Horta. I, una traca, que dona la sortida.
El recorregut, amb alguna variació, és semblant al d'altres anys. Una volta pel poble per estirar la cursa, pujar la llena, baixar pels Fogassos, la Sabina de Poleso, i la mítica Serra de la Creu. Aquest any, amb la puntilla de la Tossa. Després baixar,baixar i baixar fins que et trobaves una pared davant teu de 90 graus. Allí es quan vaig pensar: qui me mana a mi...Durant el recorregut, uns avituallaments ben servits i voluntaris per tot arreu.
Crec que tots, més o menys, vam aconseguir el nostre propòsit. Uns quedar el més avant possible i els altres, com jo, acabar-la.
L'arribada, per mi molt emotiva i especial. A part, tota la gent de Tivissa no para de donar-te ànims.
Sóc un fanàtic de les dites populars i qui em coneix, sap que sempre en tinc una a la boca i que m'ajudo molt d'elles per explicar les coses. N'hi ha una que diu: Tots els cantirs nous fan l'aigua fresca. Us puc dir que la cursa de Tivissa, fa l'aigua fresca i té més il·lusió el 4t any que el primer. M'encanta com tota la gent del poble hi col·labora. És l'única forma de fer bé les coses.
Des de l'incripció, fins la bossa del corredor, res a dir. Si! Perdó! ENHORABONA!!!!
Ah! Per cert! Els Quin Calvari...la tornada cap al poble amb xòfer... Algú té més glamour???
Ens veiem l'any que ve!!!!!
Us deixo unes fotos dels debutants i una foto meva a l'arribada, després de 1 any i 6 mesos sense creuar una línia de meta.
by GinesGon, la fruta del campeón.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Pujada al Montsià

Diumenge, 27 de Setembre.
A les 5 am toca el despertador, que he quedat amb Jaume Rojals a Benifallet, a les 6 del matí. Abans de posarn-nos en marxa, esmorzem el mega-bocadillo que ens hem preparat. Hem de carregar el dipòsit, que avui tocarà sofriment. D'allí, carretera i cap a Alcanar, on arribem quan passaven pocs minuts de les 7 del matí. Anem fins la plaça del Ajuntament, per buscar dorsals, i ja ens trobem amb un munt de cares conegudes, i amb l'ambient en augment. L'amic Koanitor ens aconsella i ens dona moral, tot i que sabem que necessitarem això i molt més, però l'important serà participar, i prendre-ho com una gran festa dels amics de la muntanya, i com un altre entrenament. A les 8 en punt, es dona la sortida de la cursa, i a partir d'allí, tenim 31 kms. per disfrutar, sofrir, córrer, caminar, patir i tornar a sofrir. Vaig sortir amb l'intenció ben clara, volia fer un ritme suau, i no haver de sofrir en cap moment,
perquè no volia notar la falta d'entrenament. Així que vaig anar fent, intentant seguir el pas del Jaume. Però al km.6 ell va caure, i tot i que va intentar seguir, cada cop li feia més mal, i segons vaig saber a l'arribada, més endavant va haver d'abandonar. Jo, a partir de la caiguda del Jaume, vaig seguir amb un ritme constant, pujant millor que no pas baixant, fins a la gran pujada, quelcom semblant a un d'aquells famosos kilòmetres verticals que fan als Pirineus. Allí vaig passar-ho bastant malament, sort en vaig tenir de trobar-me al mestre Farnós, que amb els seus ànims i les seves mentires ("vinga, Joaquim, que vas bé, que fas bona cara"), va fer que m'animés i continués endavant quan més fotut estava. A partir de llavors, vaig seguir amb bons ritmes i cada vegada amb millors sensacions, ja que els kilòmetres passaven, i cada vegada em sentia millor, i amb forces per millorar el meu ritme de cursa. Així fins al final, que vaig entrar triomfant al poble d'Alcanar, i a la recta final, amb l'ànim de tota la gent, vaig aconseguir passar per meta amb un temps de 4 hores 25 minuts. Cansat, però molt content.
També hi van ser Jotabe, que va fer podi ( i no m'ho va dir, quan m'el vaig trobar a les dutxes), Carlos Lindez, Didac (que cada vegada està més fort) i l'amic Josep Mª Olesa,
que amb pocs entrenaments també va sofrir-la, però va aconseguir-la acabar.
En quan a la Organització, per mi tot són felicitacions, molt ben plantejada, molt bé el lloc de sortida i arribada, un gran ambient, molt bé els 12 avituallaments en cursa (gràcies per tantes atencions), molt bé el recorregut, i molt bé la festa final i la bossa del corredor. L'any que vé , hi tornaré. Salut, i fins a Tivissa.


by Bond, Kuakin Bond