Proporcionalment, he tardat tant en escriure la crònica, com en acabar la Mitja, ja que s'em va fer molt, molt llarga.I és que diumenge, 25 d'Octubre, amb canvi d'hora inclòs, vaig matinar per anar al Vendrell, amb els companys de Schutz, per córrer la meva primera Mitja de la temporada, i de la qual en guardava un bon record del any anterior. Puntuals, a les 8:15 del matí d'hora nova, ja estavem recollint dorsals i xip, per preparar-nos, ja que la sortida es feia a les 9. Vaig sortir pensant que estava fort i valent (a 3:20 / km.), però el dur recorregut de pujada dels primers 10 kms., i la meva baixa forma deguda a la falta d'entrenaments, em van posar els peus a terra. Al km. 7 ja no podia seguir el ritme, i vaig haver de mantenir-me a 5 min./km., per intentar recuperar, cosa que fins al final de la cursa va ser impossible. Semblava la meva primera Mitja, els kilòmetres finals es van fer llargs, però amb cap, vaig aconseguir arribar a meta (Joaquim Pujol Sarroca pos. 153 temps 1:41:02 km. a 4:48/km. als 10 km.: 46:04 SCHUTZ QUIN CALVARI ) , i ja pensar en la propera.
A veure si puc preparar-me la Mitja Marató de Tarragona amb els Calvarins, i millorem les sensacions. Per cert, penjo dos fotos, la primera, abans de sortir, amb somriure i bona cara, estava molt valent. La segona, a l'arribada, amb somriure, i cara de circunstàncies, estava preocupat de com podia estar tant fluix. Bé, no cal fer-ho tant dramàtic, cal recordar que l'important és mantenir la forma i córrer per passar-s'ho bé, no és cap obligació per millorar les marques. Ara bé, a Tarragona, ritme AM. .... si hi esteu d'acord, es clar ....by Bond, Kuakin Bond.
