dimecres, 20 de març de 2013

Marató de Barcelona 2013


Ja ho diuen, la Marató és una font de recompenses... La primera és la superació d’un mateix. Sempre m’heu sentit a dir que en una cursa, si hi ha X mil persones, hi ha X mil objectius. Els primers la corren per guanyar-la, uns altres per acabar-la, uns altres per esgarrapar uns segons a l’última que van córrer...
En aquest últim grup, ens trobem els Calvarins que el dia 17 de març vam anar a Barcelona a córrer la nostra Marató. Després de córrer el 2010 i el 2011, ens presentàvem a la línia de sortida amb l’ intenció de millorar el registre que vam marcar el 2011. Després de córrer dos anys per acabar-la amb les millors sensacions possibles, aquest any la vam entrenar a consciencia per intentar esgarrapar el màxim de segons al cronòmetre.

Vam arrancar la temporada amb la gent d’Ascó. Val la pena entrenar en grup i a les ordres d’algú. Hem millorat molt.
Després dels 10kms de Tarragona, vam anar a fer les mitges de Granollers, Barcelona i Cambrils per preparar bé la Marató.

La Mitja de Granollers és la mitja per excel·lència. Per això li diuen la Mitja. Allí vaig aconseguir el meu primer propòsit dels 3 que em vaig marcar a l’iniciar la temporada, baixar de 1h30’. Vaig marcar 1h29’19”. Allí, Josema no va tenir el seu dia. Cosa normal, s’estava recuperant d’una llarga lesió.
La Mitja de Barcelona em va sorprendre per dos coses. Una positiva, està molt ben organitzada, és molt plana i molt entretinguda. Una negativa, la gent retalla per damunt de les ceres que es un contento. Quina barra! Allí, Josema va volar. Es va apropar al seu objectiu de baixar de 1h24’. Personalment, la vaig anar a rodar. M’ho vaig marcar com una tirada llargueta a bon ritme.

A la Mitja de Cambrils vam volar. Joaquim, Josema i un servidor vam aconseguir millor marca. Josema va marcar 1h23’34”.  Joaquim 1h30’12”, té un marge de millora brutal. I un servidor va aturar el crono en 1h26’54”.
Amb tot això i uns bons entrenos amb la gruppetta Calvarina ens vam plantar a Barcelona.
La veritat és que aquest any la vaig començar a gaudir a partir del dissabte pel matí. De bon matí recollim als amics Robert i Ferran de Flix. Va ser un viatge super entretingut. Xerrant de ritmes, objectius...de running! De lo que mos agrada.

L’expedició d’aquest any és collonuda. Mon cosí, Ramón Grau, Cristian, Robert i Ferran de Flix, Josema, Kuakín i un servidor. Bona representació de la Ribera.
Arribada a l’hotel, deixem la maleta i a recollir el dorsal. Passeig per la fira i l’amic Robert mos porta a recarregar hidrats a un bon restaurant italià. Després descans a l’hotel i passejada de tarda. Sopar aviat i a dormir.

Lo dia arranca plujós. Van caient gotetes i està tapat. Esmorçar de bon matí, traje de luces i cap a línia de sortida.
Allí los jabatos se posen a primera línia per poder sortir amb comoditat. L’amic Kua i jo optem per buscar la llebre de 3h15’. Una sortida en fals mos fa sortir abans que les llebres. Hem de fer la cursa sols. La veritat és que les sensacions no són les millors. Però l’amic Kua, està pletòric. Però pletòric! Porta tot el pes de la cursa. Està a tope!!! Me porta a la línia de meta amb 3h16’!!! Millor marca personal de tots dos.

Los amics de Flix se marquen un carrerón. Ferran acaba amb 2h56’ i Robert amb 3h14’. Quins maquinots!!! I lo millor sabeu que és??? Que tenen molt marge de millora!!!
Ramón para el crono en 3h27’, mon cosí se’n va cap a les 4h i Cristian arriba amb 3h45’ (Tranqui Jardito, tu ja portaves la feina feta de Tarragona)

Menció a part, es mereix mon germà! Quin maquinot! No té límit ni fondo! Tot el que es proposi a nivell run aficionat ho aconseguirà. L’envaïen els dubtes del ritme a portar. Tothom li deia que havia d’anar a per sub3h. Jo ho pensava però no li deia amb la boca molt plena. A mesura que ens anàvem apropant a la cita el veia més conscienciat. Personalment, sol tenia un petit dubte de si ho aconseguiria, que ell s’ho cregués! Si ell s’ho creu, ho fa! Tens uns collons com un toro i és molt constant quan vol aconseguir alguna cosa. I així va ser: 2h59’10”!!!

La Marató de Barcelona és màgica. Cada any, quan l’acabo penso que l’any vinent no la tornaré a córrer. Però enganxa! És Barcelona!

Ara a descansar bé i si podem a aconseguir el tercer objectiu de la temporada. Sub 40’ a la Cursa dels Bombers de Barcelona!!! Com m’encanta!
PD: Si m'ho permeteu, aquesta Marató la vull dedicar al gran amic Kua, sense ell no hagués sigut possible! Grande!!!


 

By GinesGon, la fruta del campeón!

diumenge, 20 de gener de 2013

Marató i 10Kms de la MCD de Tarragona 2013.

No està bé el tenir un blog tant abandonat, ho reconec...Però la rutina diària i l'stress de fer moltes coses amb 24hores de dia, ens porten a aquest abandonament progressiu de les coses que no són indispensables per respirar. Em comprometo amb mi mateix, a passar-me més sovint per explicar-vos los entrenos i curses que anem fent...
Per que, encara que no em passi per aquí, anem fent cosetes.
La lesió que em va deixar aparcat a la Behobia va molt millor. Aquelles molèsties als isquios, ara, em permeten córrer bé. Encara em molesten. Estic en tractament i espero que d'aquí poc siguin aigüa passada.
Després del carrerón que es van marcar els compis a la Behobia, van fer cap a la Mitja de Tarragona. Amb bones sensacions però sense aconseguir els reptes que s'havien plantejat.
Personalment, em vaig tornar a possar dorsal a la Milla de Flix. Allí vam anar a compartir quilòmetres amb la gent del meu "ex-poble" de feina. Vaig gaudir d'una matinal de lujo amb los companys d'Ascó.
La propera parada va ser la Sant Silvestre de Tarragona. M'encanta, però m'encanta, acabar l'any fent la Sant Silvestre. I la de Tarragona! Encara que el circuit sigui pel port, em té enamorat. Va ser la primera Sant Silvestre que vaig fer...
Aquest any, per mala sort, Josema es va lesionar. No la va poder córrer. A dia d'avui ja torna a estar mig fi. Vam anar amb mon cosí, Joaquim i allí ens vam trobar amb Jordi de Bot. A Cristian una mala mariscada el va deixar KO.
Aquest any era de 7kms. Vaig aconseguir fer-la en menys de 28', 27'47". Va estar prou bé. Joaquim, va clavar amb uns 28 i poc i mon cosí en uns 32'.
Avui, tots junts, hem anat a fer els 10kms i la Marató de la Costa Daurada de Tarragona. Josep Maria i un servidor, els 10kms, junt amb Alex Estela i Robert Mas de l'Atletisme d'Ascó. L'amic Kua que no es possa per poca cosa, farà la Marató amb Cristian.
Com el meteos pronosticàven, ens hem aixecat amb un fort vent i algun plujim. La zona del port es de vent per excel·lència.
A les 9h puntuals arranquem la carrera. Una carrera que anava cap al far, mitja volta i cap a la platja de l'arrabassada. Mitja volta i cap a meta.
Personalment, volia fer sub40'. Però el Déu Eolo m'ha castigat amb 15" per damunt dels 40'. Tenint en compte el fort vent que bufava, estic bastant content.
Josema, per recuperar-se de la lesió, ha sortit amb Joaquim fins que el circuit es bifurcava. Tot i això uns meritoris 46'. Acabant els últims dos quilòmetres per davall de 4'/km. Bona recuperació.
L'Alex Estela ha clavat el crono als 38'11". El Captain de la grupetta d'Ascó està fet un makinot. A Robert li desitjo una bona recuperació. Una molèstia al bessó l'ha fet acabar abans d'hora. Amic, cuida't molt que et necessitem per aquell barranc!
L'amic Kua no deixa de sorprendre'm. Estava segur que faria una bona MARATÓ, ja no parlem dels 10kms, però ho ha superat. Té un fons d'armari impressionant i un saber córrer acollonant. És un crack! Ha acabat amb un 3h24'...No hase falta disir nada más...
El debutant de Cristian ha trencat marques....Al costat de Kua, s'han marcat un carrerón de l'òstia! 3h25'...Això és córrer...si senyor! Enhorabona Jardito!!!

Ale! Per arribar a la Marató de Barcelona, ens queda pel camí: Granollers i la MItja de Cambrils...Si puc, entre les dos, m'agradaria fer un 10.000....
Salut amics...
by GinésGon, la fruta del campeón!!!

dijous, 15 de novembre de 2012

Una Behobia passada per aigua...mai més ben dit!!!

Com heu pogut comprovar, els seguidors del blog, tinc una especial debilitat per la Behobia. Aquesta mítica cursa que transcorre desde Behobia a Sant Sebastià em té enamorat des de que la vaig descobrir.
Al mateix temps d'aficionar-me al córrer, em vaig començar a aficionar a llegir revistes sobre el món del running. Pensava...algun dia correré la mítica cursa de la Behobia...
Com també penso, a hores d'ara, que algun dia correré la Sant Silvestre Vallecana i espero, la Marató de NY...
Pues al 2010 vaig complir el meu somni de córrer la B-SS! Aquell dia, encara a l'arc d'entrada vaig dir que hi tornaria. I així, ha sigut...
Però, una inoportuna lesió, m'ha impedit poder participar de la festa com a actor principal. Aquest any m'he tingut que conformar en veure-la com a espectador.
Així que, el dissabte al matí, agafem cotxe i cap a S. Sebastià, evidentment, a disfrutar d'unes vacancetes. A mig camí ens trobem amb Cristian i la Marta. Cristian debuta aquest any. Estic segur que repetirà.
Arribada a S.Sebastià, acomodament a l'hotel i a buscar els dorsals. La Fira l'han canviat de lloc. Un lloc més espaiós i bonic. Amb més material i stands.
La tarda ens passa ràpid. Voltem una mica per la ciutat i a sopar d'hora. Com a bons corredors???Jejeje!!!Que vaaaaa!!!Un bon xuletón!!!
El dia de la cursa arranca ennuvolat. Premonició del que seria el matí. Un dia de fred i pluja. Molta pluja. A les 8h deixem a Josep i Cristian al topo camí de Behobia. Nosaltres un caferet i a esperar l'arribada al Boulevard.
A les 10h, hora de la sortida comença a ploure. Com l'any 2010. Però aquest any, la pluja es considerable. Molt considerable. El Boule està ple de paraigües, molts paraigües...la pluja no para...
Els primers corredors arriben en hora i poc. Ha guanyat el català Jaume Leiva. També les cadires de rodes, els rollers i un seguit de corredors. Cada cop amb més freqüència.
Els nostres no tarden en arribar. Em sorprenen tots dos. Han fet molt bona cursa. Molt bona. Josep arriba en 1h23 i el Cristian amb 1h28. Veig que han disfrutat tant com han patit les inclemències del temps. Em fan una enveja...
Dutxa i a dinar. Un bon dinar de pasta. Després un bon digestiu i a gaudir del Barça. Unes tapetes i uns vinets...Ja podeu comprovar que després de córrer, tot va ser el mateix: tapetes,vinets i digestius...
El dilluns ens separem de la Marta i Cristian. Ells tiren cap a casa amb parada a Pamplona. A nosaltres ens espera Haro i Logroño.
Als amants del vi, val la pena la visita a aquestes dos ciutats. Haro la capital del vi de la Rioja i Logroño pel seu petit carrer Laurel. On es barregen les millors tapes amb els millors vins.




Que quedi clar, si algú vol venir a fer la BEHOBIA-SANT SEBASTIÀ 2013, sap que té companyia. Si la salut m'ho permet, hi SERÉ!!!

dilluns, 29 d’octubre de 2012

La primera cursa

Qui no recorda la seva primera cursa??? Totes les sensacions que vius al enganxar-te per primer cop un dorsal...
Tot arranca quan algú, o tu mateix, t'embolica per inscriure't en una cursa. A partir d'aquell moment se't plantegen un munt de dubtes i preguntes...Arribaré bé? Quin ritme? Quina roba? Quin esmorçar...Tot és nou...i això fa que sigui màgic i es recordi tota la vida.
Aquest cap de setmana, la Yoli, va viure la seva primera cursa. La Cursa de la Dona de Barcelona. Una cursa solidària que es celebra a vàries capitals del país.
Crec que va disfrutar molt de la seva primera "enganxada" de dorsal. Tant, es així, que amb les seves companyes de fatigues ja estan planejant un nou repte...
Espero que continuïs disfrutant, tant com jo, del món del córrer!!!

Enhorabona vida!!!
by GinésGon, la fruta del campeón!!!

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Cultivar l'amistat.

Encara recordo aquells anys d'Uni. Allí per Reus, a la Facultat d'Empresarials...
Al crack de Bot (Jordi Aros), lo vaig coneixer pujant a l'autobus a l'estació de Tarragona. Arribava just per agafar lo bus direcció a la uni. Compartint bus i classe va neixer una amistat.
A Cristian a la facultat. Compartint equip de futbol sala. Ell és un gran porter però per aquells anys li agradava marcar gols com Ronaldo (El Fenomeno). Sempre m'ha donat molt joc: és del Madrid. Ara, sempre he dit el mateix, és dels que es pot parlar de futbol i de la rivalitat Barça-Madrid.
Amb ells, i les seves senyores,vam gaudir aquest dissabte d'un bonic dia. Continuem compartim afició. Abans era el futbol, ara és el córrer.
Així que vam quedar ben aviat per fer una volta per Benissanet, una dutxeta, un vermut i un magnífic dinar al Casal.
La propera cita amb Jordi és a la Cursa de les dones. On l'Angie i la Yoli la correran. Naltros de supporters com fan elles tantes vegades.
Amb Cristian compartirem quilometros a la Behobia.
Tots junts ens trobarem a la Mitja de Tarragona.

M'agrada cultivar l'amistat a base de kilometres...
Una saludo amics!
By GinesGon, la fruta del campeón!

dissabte, 29 de setembre de 2012

Aquest any, cap a Ascó...

Ja feia temps que em rondava pel cap...L'enveja sana m'envaia de veure a la gent entrenant per les pistes d'Ascó mentres jo disfrutava de la meva passió, el futbol.
Així que, aquest any, després de decidir no entrenar, ens hem apuntat al Club Atletisme d'Ascó. Allí hi fem cap per gambar 3 cops a la setmana (a partir d'ara,dos).
L'ambient és realment bo. Entrenes amb un bon grup. Les instal·lacions són collonudes (barranc, voltants i pista). Els entrenaments del Sr. Antonio (entrenador) són variats i exigents.
Serveixi de mostra aquest entrenament que vam fer el dijous. Personalment, no estic acostumat a aquests ritmes i repeticions...
Ascó.Escalfament 6x800 rec:2' 3x400 rec:1' de ginesgon en Garmin Connect: Detalles
Així que, esperem millorar una mica els temps que tenim en mitja i marató.
Us deixo aquesta fotico "robada" del blog de l'Albi, un bon company d'entrenaments.
Serveixi aquest post per agraïr a tota la família del CA Ascó la bona acollida que ens han dispensat a mun germà i a mi.
Saludos i run!
By GinesGon, la fruta del campeón!

dimecres, 19 de setembre de 2012

Entrenant fort...

Bueno companys...
Ja s'acaba l'estiu...Sembla que va ser ahir quan feia el penúltim post al blog. Un any d'una experiència tant bonica i enriquidora, com cansada...
Aquest estiu m'he tornat a calçar les bambes... i que dur...tornar a començar de zero. Sort que he anat compaginant run amb molt bona companyia i bici.
Aquest any, si tot va bé, tornarem a rodar amb los nostres frontals pel estimat terme de Benissanet. Ja en tinc ganes...
Al novembre tornem a una de les meques de les curses populars: la Behobia-Sant Sebastià. I a l'abril del 2013 intentarem conquistar la Marató de Madrid.
Com us he dit, aquest estiu he gaudit d'una bona companya de fatigues. La meva dona s'ha aficionat a l'art d'enllaçar passades sense parar. Tinc ganes de veure-la corrent per BCN en la que serà la seva primera cursa, la Cursa de les Dones.
Els altres calvarins continuen amb el pistó a tope. Josema i mon cosí, continuant amb el ritme de passejos pel terme. Romario no cal ni parlar-ne: "hay que hecharle de comer a parte...". L'amic Kua continua com sempre, amb "poc" entreno està com una moto (Em penso que prepara una bona col·lecció de maratons per aquest final de 2012, principi del 2013). A Kiprono lo tenim una mica tocat, crec que ja comença a recuperar-se.Ànims!
Us deixo una fotico de la sortideta que vam fer diumenge a la tarda. Volta als 4 camins!!!
by GinesGon, la fruta del campeón!