IV CURSA DE TIVISSA

Uffffff!!!!!! Avui es veu tot amb uns altres ulls...

Estic pensant amb l'última pujada que feia cap al poble. Em vaig parar, dos "asbufits" i a tornar-hi. En aquell moment vaig pensar: per que no podria ser Son Goku i fer transmissió directa...

Trobar-te a Kuakín a les 8h del matí per anar a córrer, és tot un espectacle. Lo primer que fa, abans de donar-nos bon dia, es pagar-me l'inscripció. Més us val que no us degui mai res, mortifica hasta que paga...

Amb l'Audi, agafem rumb cap a Tivissa. Tenim una cita inel·ludible. Marcada amb roig al nostre calendari runner. Avui es celebra la IV Cursa de Tivissa.

Marxem 3/4 de Quin Calvari... i una xófer. Avui no té ningú molèsties, tots estem bé, no hi ha excuses barates, no hi ha síndrome AM... Pot ser per que volem mantenir ferma la nostra virilitat davant d'una dona???

Arribem a Tivissa, lo típic, saludos a tot el món runner de la contrada. Amb especial atenció a mon cosí Ginés i l'Oscar Fortuño que debuten a la matèria. La meva més sincera enhorabona als dos. Debutar a Tivissa no és una plaça gens fàcil.

Una breu conversa amb Romario (1/4 de Quin Calvari... que fa campana), una picadeta d'ull a l'Heura i un besito a la Berta.A part, Tivissa s'ha tornat mediàtica...Carles Checa, lo Just Sociats...

A les 9h, ja estem a punt de caramelo. Tot passa ràpid. Un emotiu minut de silenci en memòria de dos dels bombers que van deixar la seva vida a Horta. I, una traca, que dona la sortida.

El recorregut, amb alguna variació, és semblant al d'altres anys. Una volta pel poble per estirar la cursa, pujar la llena, baixar pels Fogassos, la Sabina de Poleso, i la mítica Serra de la Creu. Aquest any, amb la puntilla de la Tossa. Després baixar,baixar i baixar fins que et trobaves una pared davant teu de 90 graus. Allí es quan vaig pensar: qui me mana a mi...Durant el recorregut, uns avituallaments ben servits i voluntaris per tot arreu.

Crec que tots, més o menys, vam aconseguir el nostre propòsit. Uns quedar el més avant possible i els altres, com jo, acabar-la.

L'arribada, per mi molt emotiva i especial. A part, tota la gent de Tivissa no para de donar-te ànims.

Sóc un fanàtic de les dites populars i qui em coneix, sap que sempre en tinc una a la boca i que m'ajudo molt d'elles per explicar les coses. N'hi ha una que diu: Tots els cantirs nous fan l'aigua fresca. Us puc dir que la cursa de Tivissa, fa l'aigua fresca i té més il·lusió el 4t any que el primer. M'encanta com tota la gent del poble hi col·labora. És l'única forma de fer bé les coses.

Des de l'incripció, fins la bossa del corredor, res a dir. Si! Perdó! ENHORABONA!!!!

Ah! Per cert! Els Quin Calvari...la tornada cap al poble amb xòfer... Algú té més glamour???

Ens veiem l'any que ve!!!!!

Us deixo unes fotos dels debutants i una foto meva a l'arribada, després de 1 any i 6 mesos sense creuar una línia de meta.

by GinesGon, la fruta del campeón.