2ª Cursa de la Pujada a La Foradada (St.Carles de la Ràpita)

L'any passat , el diumenge després de fer la meva primera Marató de Barcelona, vaig decidir que m'arribaria fins la Serra de Cavalls, dalt de tot, al costat del amic Roland. Havia estat tota la setmana recuperant i sense cap kilòmetre a les esquenes. Així que, dit i fet, cap a Cavalls, i de propina, vaig arribar-me fins a Gandesa. Una bona tirada 27 kms. en total, per activar-me altre cop. A mig camí de Gandesa i Corbera, vaig trucar a l'assistència en carretera que em vingués a buscar, ja n'hi havia prou.

I aquest any, que haviem de fer ?? . Temptat a tornar-hi, a última hora vaig desestimar-ho, no sigui que fes cap a El Pinell, ó que em sé jo on, i vaig preferir anar amb el companys del Extrem Tivissa a Sant Carles de la Ràpita, per fer la Cursa de la Pujada a La Foradada, inclosa també al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre. Així que , diumenge, a les 6 del matí, haviem quedat Xavi i jo davant del Calvari, 28, on també faria cap l'Oscar Fortuño, que ja porta kilòmetres acumulats en les darreres curses, i que a cada nova, la seva progressió fa pensar que aviat les farà al nostre costat . Puntual, ens espera Gonzalo al Mora Park, i d'allí amb l'Audi, però sense Baricentro, marxem fins la gasolinera de Rasquera, on ens trobarem amb la resta d'expedició Extrem Team. Arribem bé de temps a Sant Carles, aparquem al Port Marítim, recollim dorsals, i ens preparem per la sortida. Amb una mica de retard, es dona l'ordre de començament, i sortim de la població, direcció zona esportiva, i després de passar pel mig d'una gasolinera, i d'evitar la carretera a través d'un pas subterrani, comencem a pujar sense pausa. A partir d'aquestes primeres rampes, m'adono que si vull acabar en condicions, no puc seguir als altres Extrems (Xavi, Gonzalo, Olesa, Carles Anguera, Jaume Rojals, Diego, ..), i haig de marcar-me el meu ritme. I així ho faig, gran encert. La cursa en la seva primera part, fins arribar a La Foradada, no para de pujar, vinga, amunt, amunt, amunt. Ben aviat s'afegeix al meu pas, el company Albert Sales, amb qui anem junts, fins al kilòmetre 15. Després de passar pel forat, el següent tram és un puja-baixa continu, amb algunes baixades per mi, massa tècniques, amb molta pedra punxenca, i amb poca superfície de terreny per ficar els peus, per la qual cosa, disfruto més pujant ó crestejant, que baixant. on el meu ritme és lent i insegur. Al 13 aprox. hem agafat al Xavi , que no s'ha trobat bé durant la setmana, per la qual cosa, s'ha quedat sense combustible, i no podia seguir al ritme que ell volia (al 15 aprox. ha parat; he parlat amb ell avui, i ja està força recuperat).  A partir del kilòmetre 17, en fem 3 per camins asfaltats, i arribem al 20 pujant a veure el Sant Cristo, que tenen dalt d'un turó, i d'allí, baixada cap al poble, amb 3 kilòmetres d'asfalt urbà, per arribar al Passeig Marítim, costat sud, i fer els últims 2 kms. fins l'arribada, corrent pel bell mig de l'arena de platja. Alguns deien que era una cursa de mar i muntanya, altres que els kilòmetres finals havien estat desastrosos, altres que estava mal senyalitzada. Osti, tu, prou de queixes, qui no vulgui, que no s'hi apunti, s''hauria de valorar una mica més la dedicació de la gent que prepara aquestes curses, perquè nosaltres les puguem córrer.  Jo, personalment, m'ho he passat bé fent-la, i m'ha agradat, i a més,  no m'he perdut, i mira que per no perdrem jo. Al final, bon registre : 3 hs.01 min..
Les meves felicitacions als que l'han organitzada, ànims, i l'any que vé, a tornar-hi.
Salut per tots. 




by Bond, Kua Bond