La nostra cheer ja és runner!!! X Cursa dels Bombers.

Avui començo la crònica una mica dubtós....No sabía com titular-la... Al final, com que també us explicaré com mos va anar a la resta de mortals, l'he titulat així...
Lo "prometido es deuda"... O sea que, al ataque!!!

Aprofitant que la Cheer debutava en la matèria, us vaig prometre que li faria una petita entrevista per que puguessiu saber les sensacions i impressions del que sent una cheer-runner moments abans, durant i després de la cursa.

- Ginesgon: Bon dia megacrack! Primer que res, enhorabona pel teu debut i si m'ho permets , ja que els hi vaig prometre als llegidors de Quin Calvari..., et faré unes preguntetes:

Diuen que el cuquet ja comença el dia abans de la cursa, quines sensacions tenies???

- Heura: Gràcies Gi. Tot i que no m'ho pensava, dissabte ja estava algo nerviosa. Xavi i cia es van encarregar de posar-m'hi una mica més a la nit, fent conya (ex. que se sent la nit abans de la teua primera cursa???)Total, que crec que dissabte a la nit la vaig fer 3 o 4 vegades.

- G: I el dia de la cursa, suposo que t'aixeques amb ganes "de comerte el mundo"...
- H: Suposo que és així, perquè a les 7 del matí ja estava desperta, rondant per casa i sense poder parar de fer coses.Tot va anar molt bé, però clar vaig despertar-me algo espitosa i cansada.

Això de posar-se el traje de batalla és xulo.

- G: Que et va sembla l'ambientillo de la teva 1a cursa? Per cert, vaya mega cursa que vas escollir...

- H: Un cop a puesto, genial, subidón d'adrenalina i molta emoció de veure tanta gent i de pensar que jo també hi era.Els moments previs a la sortida, molt xulos, amb tot aquell ambientasso, la música, la gent, el compte enrera.... TOT!

- G: Comença la cursa, mos fas 5 cèntims de com va anar?

- H: Un cop es dóna la sortida, p'alante!. Molta gent i tots amb moltes ganes. Al poc de començar m'agarra flato (manda huevos!) però la Maria m'ensenya un truco "astupendo" que funciona de conya.La resta de la cursa bé, cansada, però bé. Tenint molt clares les meves limitacions i el meu ritme.Molta calor i agraïda de trobar l'avituallament (l'ampolleta d'aigua em va anar molt bé per anar refrigerant-me fins casi el final de la cursa, perquè m'agafaven cops de calor). La putada entre els kms 7 i 8, quant el meu genoll decideix (crec que per enveja a l'altre que ja va protegit amb genollera) que s'ha carregat i em fa un mal horrorós. Però, seguint el lema de "si quieres puedes", decideixo seguir corrent fins al final.

- G: Veig que el nostre crack Júlio Enrique et va donar forces en moments fluixos...

- H: Si!!! El lema em motiva molt (Això ho sé jo, eh? Heura?) i també gràcies a Xavi que va estar tota la cursa amb mi, animant-me, fent-me fotos (tinc un book!!!) i estant al meu costat. Sense ell, no hagués estat el mateix (oooohhhh, que sentimental)

- G: Una valoració global? Tens en ment repetir?

- H: En definitiva, la meva primera experiència com a runner, molt xula. I sí, amb ganes de repetir. Potser, la curta de la Pobla. Ja veurem.

- G: Vols afegir alguna cosa més???

- H: Ah! i també vaig fer de Cheer (es deu portar a les venes). Animava a la gent que mos animava a naltros (vaya tela!!!)

Aquesta és la nostra cheer!!! Si senyor! Sense perdre de vista la seva passió, corrent i animant!!!

Enhorabona Heureta! Ets una crack a tots nivells! De Cheer, de runner, però sobre tot com a persona!!!

Ara que ja sabeu com va anar el debut de la Cheer-Runner, que era lo més esperat de la jornada, us contaré una mica com mos va anar a la resta d'equip que vam anar a Bcn a suar la cansalada!

Les 06:45, Kuakín a les escales de casa...Quina marxa que porta! Mos espera espitós! Ell, Baricentro i un destino: La X Cursa de Bombers. Amb escala a Tgn, a recollir a Cristian.

Lo viatge? De lujo! Comentant la jugada i les sensacions. Aquest cop ningú tenia sindrome AM, que estrany!!!!

Arribem a Bcn, nervis per que no teniem les camisetes...Esperant a Xavi, l'Heura i les camisetes, fem una reunió de lujo! Mos trobem amb los runners de Bot. Quines fieres los de la Terra Alta! Capitanejats pel gran Robert se van pegar un carrerón de órdago!

Xips possats, mos enfundem l'elàstica roja (vaya lujo de regalitos...) i al toro!!!

Cursa super xula per dins de Barna. On 15000 runners van córrer per llocs que sol hi transiten les 4 rodes i el fum.

Pels que comencen a córrer o pels aficionats al running l'aconsello fer, com a mínim, una vegada a la vida! És un ambient especial que no trobes a cap altra cursa!!!

La plantilla se va marcar una gran cursa amb temps que van dels 39 min de Txema als 42,30 de Kuakín i Ginesgon.

Destacar la faceta de Paparazzi del company Romario que li va fer un book a la debutant Heura. Segur que no volia que veiguessim els fruits dels entrenos en secret que fa a Tivissa...i així mos agafarà desprevinguts a la Cursa de les fonts de Xerta.

Salut i enhorabona a tots los runners!!!

By Ginesgon