dissabte, 3 d’abril del 2010

Caminada sense "rechistar"...Així m'agrada!

Amb la panxa plena es pensa millor... aixi que... allà va!
Avui com sempre, sona el despertador i a les 9h mos disposem a començar l´aventura... Avui no són els Calvarins... de sempre!!!
Es tracta d´una excursió amb amants del sofà i pel.licules bones,que avui volem conèixer montanyes de Benissanet. Som ma cunyada i mun germà, la Gemma carregant als dos bebes, el seu home Juanje, Ginés i jo!
Anem amb cotxe fins al mas de Cobero, mon germà amb lo Quad, i alli comença la caminada fins al Cim de Cavalls.
Lo meu home tenia prohibit sentir a algu que digues: -no puc més o quan queda??? I la seva sorpresa és que tots estem bastant en forma... Potser que no sigui la última!
Un cop dalt, amb un aire que sembla que talli, mos trobem gent que ve de Gandesa. Natros fem la foto amb lo bust de Roland, li deixem una estimada dedicatoria al llibre i iniciem la baixada.
Alli on no toca tant aire, fem una assentada, agafem forçes amb un bocadillo i a continuar. Mentres baixem hi ha una que altra aterrissada, totes sense conseqüències. Però...qui deixa pedres al mig del camí??? I en poc rato ja hi som, s´acaba l´aventura.
I per celebrar l´arribada al poble, un bon xampú a la terrassa del bar, gaudint del sol de setmana santa!
by YoliGon, la fruta del campeón!

1 comentari:

joaquim ha dit...

osti, tu, ja veig que no podem relaxar-nos, els Calvarins, que aviat ens marcaran d'aprop, aquests amics. Molt bé, Yoli, bona crònica, i bona curtida. Com diuen per aquí, bon entreno. Salut.