IX CURSA DE PAÜLS

Diumenge al matí, sona el despertador: ring,ring,ring... Que passa??? Feia dies que no sentia lo desagradable sorollet...

Però avui no toca posar-nos les bambes, encara no estem prou preparats per "muntar" pel monte. Avui toca càmara de fotos i vestit de cheer. Anem pa Paüls, on es celebra la Cursa de muntanya. I com no, els amics del Quin calvari... hi són presents!

Mos passa a recollir lo Juan i pa Paüls. L'expedició la formem l'Anna, l'Heura, la Yoli, lo Juan, la Berta o el Marti i un servidor.

L'ambient a Paüls sempre és espectacular. Mos trobem una plaça inundada de gent. Aquest any 429 participants, la gent del poble venent cireres a l'entrada de casa, l'speaker de la UEC soltant xorrades...

Salutacions cordials als amics de fóra, Robert de Bot, Xavier de Flix i a tota la cofraria de Tivissa, l'Adrià, Toneto, Rojals, Javi.... i comencem la roda de fotos amb los amics del Quin calvari...

Kuakín vol fotos amb los jefes, a veure si li pujen lo sou. L'Heura, amb lo panxot, amb lo seu estimat marit... Però la bona, no la fem fins que no estan a la línia de sortida. Txema, Romario i Kuakín a punt de començar la batalla!!! Debatim sobre la tàctica i decidim: Ritme AM i avui, per ser un dia especial, espinilleres!!!

Al donar la sortida, la plaça queda buïda. Decidim anar a fer un mos. La feina de cronista i cheer és molt dura i necessitem forces. Sobre tot mun cunyat...

Amb la panxa plena, tornem cap a la plaça. Ja comença a veure's molt ambientet. La gent de Paüls ja han obert los ulls (després d'obrir la boca...) i es comencen a concentrar a la plaça.

Amb l'Heura fem apostes de qui guanyarà, no n'encerto ni una...Ella si, està feta una crack.

Primer arriba el Just Sociats, sembla que no hagui fet res. Després dos mestres de la Terra, lo Kiko Marti i l'Albert Giné. Quines maquines. En femines, arriba una xavaleta de Solsona que sembla que vingui del bar d'esmorçar.

Poc a poc van arribant corredors, los cracks de l'Extrem Team Tivissa: l'Adrià, Toneto i Benavent. Seguit d'ells, arriben Josep i Romario que pel camí han plegat algun cadaver amb molt de gust. Poc després Kuakín, que per culpa del taló no ha pogut entrar de la mà com Josep i Xavi. Després arriba Rojals, Javi... i la campeona de la Maria!

Mentres s'hidraten, aprofitem per comentar la cursa. Em comenten que és una mica més dura que la de l'any passat i que a part, aquest any s'han trobat molt vent i boira per les zones més altres. Ufff!!! Penso! Que bé que es veuen los toros des de la barrera...

Per destacar alguna cosa una mica negativa, és que la bossa del corredor, no ha sigut de l'agradat dels nois del Quin calvari...

Espero que l'any que ve, pugui gaudir d'esta magnifica cursa amb tots dels meus compis del Quin calvari...

Personalment, crec que si els xulos de Granollers anomenen a la seva mitja: "la MITJA", els de la UEC poden anomenar a la seva cursa: "la CURSA DE MUNTANYA".

Mentres ens despediem, es produeix el xiste curt del dia:

JOAQUIM: Xavi, quedem lo dimarts???

ROMARIO: No ho sé xeic!!! Que aquesta setmana estic super ENFEINAT!!!

Uns cap a casa i els altres a dinar a Benifallet, on ens espera una fideuà i un arròs negre de puta mare. Ah! De camí al restaurant, Romario mos explica la feïnada que té. Arribem a Benifallet i encara no ha acabat... Tranki, Romario, si convé, NO t'ajudarem!!!!

By GinesGon, la fruta del campeón.