Aquest finde los Calvarins... farem cap a la Pobla! A córrer per la Cursa de les Fites!
D'aquesta forma, començarem a prendre una mica de contacte amb la muntanya! Així farem un petit parentesis d'asfalt, per després, continuar preparant amb ànims la Cursa dels Bombers!
Segur que l'amic Robert mos ha preparat una cursa excel·lent! Per això, els calvarins... estarem allí fent-li costat i participant de la "seva" cursa!
Ens veiem el diumenge a les Fites...
by GinesGon, la fruta del campeón!
divendres, 26 de març del 2010
dimarts, 23 de març del 2010
On estàn les senderes???
Recordant vells temps, lo diumenge, mos vam fer la bossa...Però sense bambes i GPS! Hi vam possar les botes, los guants, los pantalons de porter i a jugar...
Com mos agrada als retirats del futbol recordar vells temps... Pues això és el que vam fer!
Los amics Calvarins... vam deixar de banda les bambes i mos vam calçar les botes de tacos.
Lo comentari era: "on són les senderes? I els aviatuallaments???"
Un partidet contra la gent de Móra. Amb un ambient de lujo, al partit i al vestidor...
Esperem repetir aviat!
Ah!Per cert, cap dels calvarins va conseguir foradar la porteria contraria...
by GinesGon, la fruta del campeón!
Com mos agrada als retirats del futbol recordar vells temps... Pues això és el que vam fer!
Los amics Calvarins... vam deixar de banda les bambes i mos vam calçar les botes de tacos.
Lo comentari era: "on són les senderes? I els aviatuallaments???"
Un partidet contra la gent de Móra. Amb un ambient de lujo, al partit i al vestidor...
Esperem repetir aviat!
Ah!Per cert, cap dels calvarins va conseguir foradar la porteria contraria...
by GinesGon, la fruta del campeón!
dijous, 18 de març del 2010
2ª Cursa de la Pujada a La Foradada (St.Carles de la Ràpita)
L'any passat , el diumenge després de fer la meva primera Marató de Barcelona, vaig decidir que m'arribaria fins la Serra de Cavalls, dalt de tot, al costat del amic Roland. Havia estat tota la setmana recuperant i sense cap kilòmetre a les esquenes. Així que, dit i fet, cap a Cavalls, i de propina, vaig arribar-me fins a Gandesa. Una bona tirada 27 kms. en total, per activar-me altre cop. A mig camí de Gandesa i Corbera, vaig trucar a l'assistència en carretera que em vingués a buscar, ja n'hi havia prou.
I aquest any, que haviem de fer ?? . Temptat a tornar-hi, a última hora vaig desestimar-ho, no sigui que fes cap a El Pinell, ó que em sé jo on, i vaig preferir anar amb el companys del Extrem Tivissa a Sant Carles de la Ràpita, per fer la Cursa de la Pujada a La Foradada, inclosa també al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre. Així que , diumenge, a les 6 del matí, haviem quedat Xavi i jo davant del Calvari, 28, on també faria cap l'Oscar Fortuño, que ja porta kilòmetres acumulats en les darreres curses, i que a cada nova, la seva progressió fa pensar que aviat les farà al nostre costat . Puntual, ens espera Gonzalo al Mora Park, i d'allí amb l'Audi, però sense Baricentro, marxem fins la gasolinera de Rasquera, on ens trobarem amb la resta d'expedició Extrem Team. Arribem bé de temps a Sant Carles, aparquem al Port Marítim, recollim dorsals, i ens preparem per la sortida. Amb una mica de retard, es dona l'ordre de començament, i sortim de la població, direcció zona esportiva, i després de passar pel mig d'una gasolinera, i d'evitar la carretera a través d'un pas subterrani, comencem a pujar sense pausa. A partir d'aquestes primeres rampes, m'adono que si vull acabar en condicions, no puc seguir als altres Extrems (Xavi, Gonzalo, Olesa, Carles Anguera, Jaume Rojals, Diego, ..), i haig de marcar-me el meu ritme. I així ho faig, gran encert. La cursa en la seva primera part, fins arribar a La Foradada, no para de pujar, vinga, amunt, amunt, amunt. Ben aviat s'afegeix al meu pas, el company Albert Sales, amb qui anem junts, fins al kilòmetre 15. Després de passar pel forat, el següent tram és un puja-baixa continu, amb algunes baixades per mi, massa tècniques, amb molta pedra punxenca, i amb poca superfície de terreny per ficar els peus, per la qual cosa, disfruto més pujant ó crestejant, que baixant. on el meu ritme és lent i insegur. Al 13 aprox. hem agafat al Xavi , que no s'ha trobat bé durant la setmana, per la qual cosa, s'ha quedat sense combustible, i no podia seguir al ritme que ell volia (al 15 aprox. ha parat; he parlat amb ell avui, i ja està força recuperat). A partir del kilòmetre 17, en fem 3 per camins asfaltats, i arribem al 20 pujant a veure el Sant Cristo, que tenen dalt d'un turó, i d'allí, baixada cap al poble, amb 3 kilòmetres d'asfalt urbà, per arribar al Passeig Marítim, costat sud, i fer els últims 2 kms. fins l'arribada, corrent pel bell mig de l'arena de platja. Alguns deien que era una cursa de mar i muntanya, altres que els kilòmetres finals havien estat desastrosos, altres que estava mal senyalitzada. Osti, tu, prou de queixes, qui no vulgui, que no s'hi apunti, s''hauria de valorar una mica més la dedicació de la gent que prepara aquestes curses, perquè nosaltres les puguem córrer. Jo, personalment, m'ho he passat bé fent-la, i m'ha agradat, i a més, no m'he perdut, i mira que per no perdrem jo. Al final, bon registre : 3 hs.01 min..
Les meves felicitacions als que l'han organitzada, ànims, i l'any que vé, a tornar-hi.
Salut per tots.
by Bond, Kua Bond
Les meves felicitacions als que l'han organitzada, ànims, i l'any que vé, a tornar-hi.
Salut per tots.
by Bond, Kua Bond
dissabte, 13 de març del 2010
Jo,soffing....
Després de la kilometrada de la setmana passada, a la Marató de Barcelona, vaig decidir que aquesta setmana sería de descans total.
Però lo dijous, va arribar lo cuquet a dins meu. Com que em vaig trobar bé dilluns i dimarts... Lo dijous, a mitja tarde, una trucada de Josema, me fa canviar de plans.
Quedem per fer una volteta pel poble. En total, 7 kilometrets. Les cames encara noten l'esforç del diumenge. Els genolls és resenteixen de l'impacte. Per lo tant, hasta dimarts,com a mínim, no tornarem a la rutina. Crec que tots los Calvarins ja estan actius un altre cop.
Crec que prepararem una mica la Cursa dels Bombers. Sense deixar de banda alguna participació al Circuit de les Terres de l'Ebre.
Però? Tots los Calvarins fan soffing???? Que va!!!!
L'amic Kua, amb Romario i d'altres Extrems Team faran cap a la Cursa de la Foradada de Sant Carles de la Ràpita.
Mon cosí Ginés a la cursa bike d'Almatret. On es celebra un memorial per un dels bombers que va perdre la vida al tràgic incendi d'Horta.
Espero que els hi vagui molt bé a tots. Espero una cròniqueta de les vivencies.
Ah! Per cert, los de Sant Carlos, no deixeu perdre l'oportunitat de recuperar forçes amb una bona mariscada!
Us deixo una fotico d'una de les participacions calvarines a la Cursa dels Bombers...
Salut i kms!
Però lo dijous, va arribar lo cuquet a dins meu. Com que em vaig trobar bé dilluns i dimarts... Lo dijous, a mitja tarde, una trucada de Josema, me fa canviar de plans.
Quedem per fer una volteta pel poble. En total, 7 kilometrets. Les cames encara noten l'esforç del diumenge. Els genolls és resenteixen de l'impacte. Per lo tant, hasta dimarts,com a mínim, no tornarem a la rutina. Crec que tots los Calvarins ja estan actius un altre cop.
Crec que prepararem una mica la Cursa dels Bombers. Sense deixar de banda alguna participació al Circuit de les Terres de l'Ebre.
Però? Tots los Calvarins fan soffing???? Que va!!!!
L'amic Kua, amb Romario i d'altres Extrems Team faran cap a la Cursa de la Foradada de Sant Carles de la Ràpita.
Mon cosí Ginés a la cursa bike d'Almatret. On es celebra un memorial per un dels bombers que va perdre la vida al tràgic incendi d'Horta.
Espero que els hi vagui molt bé a tots. Espero una cròniqueta de les vivencies.
Ah! Per cert, los de Sant Carlos, no deixeu perdre l'oportunitat de recuperar forçes amb una bona mariscada!
Us deixo una fotico d'una de les participacions calvarines a la Cursa dels Bombers...
Salut i kms!
dilluns, 8 de març del 2010
Finishers!!! Marató de Barcelona 2010!
Com totes les coses, els reptes surten per juguesques, per parlar massa, per estats d'ànim d'eufòria que fan que el cap no controli la llengua...Pues així va començar el repte de la Marató!
Un dia corrent, baixant per la costa dels Esterrers, amb los Calvarins... solto un: "al 2009, dos reptes: boda i marató". Unes inoportunes lesions em van impedir conseguir el segon repte. Els calvarins... s'hi van apuntar ràpid i l'any passat ja la van fer.
Pues aquest any no podia ser menys. El repte estava clar: Marató BCN 2010! Com no, els Calvarins, també s'hi apunten. Amb una última incorporació de luxe, mun cosí Ginés.
Un dia corrent, baixant per la costa dels Esterrers, amb los Calvarins... solto un: "al 2009, dos reptes: boda i marató". Unes inoportunes lesions em van impedir conseguir el segon repte. Els calvarins... s'hi van apuntar ràpid i l'any passat ja la van fer.
Pues aquest any no podia ser menys. El repte estava clar: Marató BCN 2010! Com no, els Calvarins, també s'hi apunten. Amb una última incorporació de luxe, mun cosí Ginés.
Al novembre, inscripció i plà d'entrenaments. La veritat és que amb les obligacions que tots tenim és una mica díficil seguir un entrenament planificat. Però amb voluntat, ens marquem uns dies de trobada setmanal sempre que la pluja no els xafi!
Semblava tant lluny el 07 de març... Però els dies passen i mos hi anem apropant a passos de gegant. Unes sortides per la Via verda, unes tirades llargues pel poble, unes voltes ràpides pel terme...i la setmana del dia D, ja està aquí!
La setmana abans és un mar de dubtes. Aguantaré, estic prou entrenat, ritme, menjar durant la cursa, que esmorçar, que menjar els dies previs... Crec recordar la mateixa sensació que dies abans d'afrontar-me a la primera mitja marató a Tarragona.
Però bueno, anem al grà, el dissabte agafem l'"andante" i cap a Barcelona. Tenim reservat un hotelet molt prop de la Plaça España. Arribada a BCN, deixem les bosses i a buscar el dorsal. Pel camí, recollim a mun cosí Gines. Per la Plaça España ja es palpa l'ambient. Han muntat una Fira del Corredor molt guapa. Exposició de bambes, materials de tot tipus, propaganda de les curses pel món... Recollim dorsals i fem una volta per la Fira. Per allí ens trobem al mega crack del Josef Ajram. Una fotico amb ell, quina "mole" de tio! I cap a l'hotel que el Barça mos ha de donar una mitja decepció...
El dia D arrenca a les 06.30 del matí amb un esmorçar a l'hotel amb olor a Radio Salil, dutxa ràpida i traje de luces.
Hem quedat amb l'amic Kua a les 07.45h a les torres de la Plaça España. De camí cap a la sortida, ja penso en l'estat que estaré quan torni a l'hotel. Allí hi som puntuals. Kua arriba com una moto, quin nervi i excitació que porta! No m'extranya, de les 04h del matí que va pel món... Immortalitzem el moment i cap a la línia de sortida. De camí, saludem al Xavi Benet i compis de Flix, als Schutz...
Dins del calaix, acabem de concretar ritmes. Kua i Josema amb lo globo de les 3h30', jo una mica per darrera.
Mola molt veure la marabunta de gent a la sortida. Tota l'avinguda Maria Cristina a tope. A les 08.30h en punt, comencem la cursa. Allí, tots ens possem al nostre lloc. Està de lujo córrer per Barcelona sense cotxes i pel mig del carrer.
El recorregut, una passada! Passem dos cops per la meca del Futbol, diagonal, passeig de Gràcia, la Sagrada Familia, pont de Calatrava, torre Agbar, Forum, Ciutadella, Arc del Triomf, Plaça Catalunya, Catedral, rambles, Colom i cap a la Plaça España.... I per tots aquests llocs, la gent et fa el passadís... Per un cop, crec que BCN s'ha volcat en la cursa.
Durant el recorregut la gent et va animant. Sobre tot, la Yoli, Dolors i Baltasar que ens segueixen pel circuit i ens cridem amb ànims. Gràcies! Realment, encara que sembli una tonteria, et donen força per córrer un parell de kms. sense pensar amb el patiment.
Personalment, m'he trobat molt comode durant tota la cursa. Tenía una mica de por al temut "muro", per això vaig anar bastant conservador fins passar el km.32. D'allí cap endavant, sembla que la cursa ja s'acabi. I el final, pel centre, la gent et va portant en volandes.
Al final, arribo a meta amb 3h36' aixecant les mans. Estic content, et passen moltes coses pel cap, bones i dolentes.
Allí ja m'esperen los cracks del Calvari...han parat el crono amb 3h21'. Allí peguem 4 vots d'alegría per celebrar la consecució d'un altre repte! Al cap d'un moment arriba mun cosí Ginés, amb 3h41', s'ha marcat un carrerón. La Yoli immortalitza el moment. Los 4 calvarins... amb la medalla de FINISHERS!
Si m'ho permeteu, vull dedicar l'arribada a meta a la meva dona. Gràcies per estar amb mi este dia tant especial! Mos ho mereixem!!! T'estimo!
Després, dutxeta ràpida a l'hotel i a dinar. Ah! Per cert, la tornada a l'hotel, bastant bé. Caminant amb bon ritme.
Lo dinar??? Sense paraules. Del mateix nivell que la Marató! Quin dinarot!!! Gràcies Josema!
Salut i l'any que ve a tornar-hi! He promés a Cristian que l'any que ve li faré costat!
by GinesGon, la fruta del campeón!
divendres, 5 de març del 2010
Lo dia D. Marató de Barcelona.
Bueno!!!
L'aventura que vam començar al mes d'octubre està a punt d'arribar al seu final. Després d'uns quants entrenaments, no els desitjats, lo dia D ja està aquí.
Avui hem fet l'última volteta per no dormir molt lo cos i prendre contacte amb los compis de fatigues del diumenge.
A la línia de sortida de les fonts de Montjuïc, mos trobarem los Calvarins, Kua, Ginés cosí, Josema i un servidor. A la gesta, que sapigui jo, si afegeixen, lo comando Bot, capitanejats pel gran Robert, Jordi i Toni. També crec que hi serà lo Xavi Benet de Flix. I, quantes més cares conegudes mos trobarem???
Esperem que tot vagui molt bé i puguem acabar-la tots amb bones sensacions.
Si no em fa mal tot, el dilluns us penjaré 4 ratlles del dia D.
Us deixo una foto dels dos calvarins que l'any passat van triunfar per Barcelona... A veure si aquest any, mos hi podem afegir mun cosí i jo...
by GinesGon, la fruta del campeón!
L'aventura que vam començar al mes d'octubre està a punt d'arribar al seu final. Després d'uns quants entrenaments, no els desitjats, lo dia D ja està aquí.
Avui hem fet l'última volteta per no dormir molt lo cos i prendre contacte amb los compis de fatigues del diumenge.
A la línia de sortida de les fonts de Montjuïc, mos trobarem los Calvarins, Kua, Ginés cosí, Josema i un servidor. A la gesta, que sapigui jo, si afegeixen, lo comando Bot, capitanejats pel gran Robert, Jordi i Toni. També crec que hi serà lo Xavi Benet de Flix. I, quantes més cares conegudes mos trobarem???
Esperem que tot vagui molt bé i puguem acabar-la tots amb bones sensacions.
Si no em fa mal tot, el dilluns us penjaré 4 ratlles del dia D.
Us deixo una foto dels dos calvarins que l'any passat van triunfar per Barcelona... A veure si aquest any, mos hi podem afegir mun cosí i jo...
by GinesGon, la fruta del campeón!
dilluns, 1 de març del 2010
2ª Cursa de Muntanya "La Cameta Coixa"
Aquest any, sí!!! . L'any passat no vaig poder córrer la Cursa de Miravet, ja que van fer-la el mateix dia que la Marató de Barcelona, així que vaig haver de conformar-me anant a fer el recorregut la setmana anterior, i prendre-ho com un entrenament més. I aquest any, sí, si que he pogut anar a córrer la Cursa de La Cameta Coixa, i també l'he agafat com un entrenament més per la gran cita de diumenge vinent a Barcelona.
I això que la sortida per la Via Verda del passat cap de setmana m'havia deixat bastant tocat, i fins divendres, no vaig saber si em recuperaria per fer-la, ja que arrrossegava tot un seguit de molèsties i carregaments varis. Però amb la sortida de divendres, vaig veure que la cosa havia millorat, i que podria anar a Miravet, per gaudir del ambient que s'organitza, i de pas, per arribar al proper diumenge amb uns quants kilòmetres i unes hores més de rodatge, que és el que m'ha faltat enguany per acabar de perdre-li el respecte a la Marató (tot i que ni amb el millor dels entrenaments s'ha de prendre el respecte a una prova com la Marató).
Però bé, anant al que anavem. El fet que corri gairebé al costat de casa, fa que no hagi de matinar, ni hagi de fer molt tròs de cotxe, així que abans de les 8 i mitja ja sóc al Passeig del Arenal, amb el cotxe ben aparcat, i anant a buscar el dorsal i el xip. De seguida em trobo amb Gonzalo i Olesa, i amb tots els amics del Extrem Team (avui no hi són Gi, Josep Mª, Xavi, Heura, Berta, Maria, Ricard) , però recuperem a dos cracks del equip, la única, la inigualable Thaïs, i un autèntic mostre de la genètica no modificada, l'extraordinari Toneto. La cosa promet, el xoc de màquines Adrià-Toneto serà tot un espectacle. També hi són, és clar, el mestre Benavent (sort a la TransCanaria), el Carles Anguera, i el Diego. I com ja sabeu, a Benissanet, hi han nous runners, i avui, també prendrà part en la cursa l'amic Tomàs, que cada dia està més fort, i sino, temps al temps, ja veurem d'aquí a unes quantes curses com va millorant els registres: ahir ja va acabar amb menys de 3 hores, i la propera encara millorarà, segur.
La cursa va estar a l'altura del que ja ens hem trobat a Benifallet i a Ginestar : Valoració Global : Excel-lent. Recorregut corredor, alguna pujada forteta, baixades molt tècniques, marcatge excel-lent, neteja inigualable, avituallaments "espectaculars" (si porto 10 €uros a la butxaca, us asseguro que m'hagués quedat un moment a carregar energies amb la Tropa de Torres and Cia., que havien montat el seu Local de Carretera, perdó, Local del Monte). Bromes apart, molt xula aquesta idea del concurs amb l'avituallament més divertit / original . És una manera més de que la gent que col-labora, a més, prèn encara més protagonisme en la festa.
En quan a la meva cursa, vaig sortir amb moltes reserves, ja que no volia forçar gens, i penso que ho vaig encertat. Pels trams corredors i per les pujades (tot i sofrir en alguna), vaig sentir-me molt còmode i a gust, i per les baixades, (que és la meva assignatura pendent (no sé si l'aprovaré mai)), a poc a poc, que no estava per fer cap mal moviment ni per tenir cap caiguda. L'última pujada al castell, em va sorprendre gratament, ja que vaig arribar-hi amb forces suficients, així que a l'arribada, vaig veure que havia fet un bon entrenament, i a més, m'havia divertit amb tot l'ambient que vam trobar al llarg del recorregut. Un cop amb el diploma (temps total : 2 hs. 24 min.), i ja que havien vingut la Mònica, l'Abril i l'Ariadna, vam continuar gaudint del ambient, menjant de la rostida (espectacular la taulada amb menjar, ningú és va quedar amb gana) i compartint batalles amb la gent, que cada dia sóm més, i més coneguts. Felicitats a tots els que s'han treballat aquesta Cameta Coixa, i a tota la gent de Miravet que hi ha col-laborat. L'any que vé, a tornar-hi. I diumenge , a Barcelona, a patir .......
Subscriure's a:
Missatges (Atom)