divendres, 10 de desembre del 2010

Tot arriba...Behobia-Sant Sebastià 2010.

Ja em perdonareu...tants dies i fins avui...
La veritat és que aquest any vaig bastant enfeinat i em costa posar-me davant de l'ordinador per contar-vos les nostres peripecies pel món runner...
Però el motiu de ser d'aquest blog és això: donar veu a les nostres curses.Així que:
Lo divendres dia 12 de novembre agafem carretera i manta i cap a Donosti. A migdia ja sóm al puesto. Un hotelet la mar de majo amb un personal impressionantment amable i disposat a fer-nos passar una estada immillorable. Dinaret, per cert, a Donosti, allí on caigueu, menjareu com a mínim, bé. I per la tarda a recollir el dorsal al Kursaal, on feien la fira del corredor. Una fira una mica fluixa. Pot ser el pitjor d'aquesta gran cursa.
Sant Sebastià, pels que no la coneixeu, és una ciutat molt bonica. El seu mític Passeig de la Concha treu l'aliento. Pots estar mirant el mar hores i hores...Us aconsello una visita.
La cursa??? Una passada...
El dissabte, ja se sent l'olor de cursa. Els catalans inundem la ciutat. Junt amb els francesos, sóm la comunitat amb més representants...
Pels que no la conegueu, la Behobia-Sant Sebastià és una cursa de 20kms que transcorre des de Behobia(un poblet limitrof amb França) a Sant Sebastià passant per uns quants poblets. Es una cursa trenca-cames. Hi ha dos pujades que et fan perdre "l'aliento" i tot el trajecte es un puja-baixa.
El diumenge, ben aviat, a esmorçar. L'hotel està a tope de runners i el menjador fa olor a Reflex. Un bon esmorçar, traje de luces i cap a Behobia. A partir d'aquí tot és impressionant. Marxem de l'hotel a agafar un rodalies (Euskotren) que ens portarà cap a la sortida. Quin munt de gent a l'estació. Impossible agafar el primer tren que marxa. Esperem i tenim sort d'agafar el 2n i a part, anar asseguts. Arribem a Irun i allí ens esperaven uns busos que ens portarien fins la mateixa sortida. Muntatge de l'ostia...
La sortida??? Quin ambientasso...increible...20000 persones per les rodalies...escalfant, xerrant, fent tàctica de carrera i allí mos trobem a...la xica de l'Ametlla! Sembla estrany lo petit que és lo món...
La sortida, super ordenada, amb calaixos per temps i sortida per hores. Una passada. Quina organització.
10 minuts abans de la sortida, ens visita la pluja. Una bona pluja que ens acompanyarà tot el recorregut.
El recorregut no té res d'especial. Es com si anessim de Benissanet a Ginestar passant per les Móres...El que és fóra de sèrie és l'ànim de la gent. NO hi ha ni UN METRO sense gent animant! Cridant, aplaudint, cantant, música... L'avituallament del km. 10 al poble de Letzo (crec) fa possar la pell de gallina. Quin munt de gent...
El recorregut ens guarda una guindilla. Del km 16 al 17 hi ha una pujada que fa possar la reductora. Després, 3kms de baixada i plans que, junt amb la gent que es fica dins de Sant Sebastià,et fan arribar a meta amb volandes i xop...
Arribada a meta. Josema 1h30 i un servidor 1h34. Esperant per trobar-nos amb la cheer,encara ens mullem més. Arribem a l'hotel empapats de dalt a baix. Però ha valgut la pena. Molt la pena. Una passada...









Unes sensacions impensables de sentir a les nostres curses...
Si tot va bé, algun any hi tornarem. Potser el 2011??? A la gent que us agrada el córrer, us ho aconsello com a vacances-runners amb la family!
De tornada a casa, ens parem a Tudela. Una ciutat amb una zona monumental molt bonica. I allí, com si no haguessim menjat prou bé, ens cruspim un xuletón de miedo...
Tinc una altra cita pendent amb vosaltres: La Mitja de Tarragona. I l'amic Kua també té matèria per contar.
by GinesGon, la fruta del campeón!

dijous, 11 de novembre del 2010

Ja hi som...

Socis Calvarins!!!
Ja hi som! Ja tenim un repte aquí!
Lo diumenge toca posar-nos les piles i pedalar una mica!
L'amic Kua es tornarà a enfrontar a Filipides a la Marató Costa Daurada! Esperem que li vagui molt bé! Molta sort campeón! Ja ens contaràs!
I Josema i un servidor anirem a conquerir Sant Sebastià! A la Behobia-Sant Sebastià! Esperem que les tapetes no mos passin molta factura i mos deixin disfrutar de la cursa!
Ja us contarem!
by GinesGon, la fruta del campeón!

dijous, 28 d’octubre del 2010

Rutina d'entrenament...

Compis Calvarins!
Quin munt de dies... Ja m'agradaria explicar-vos més cosetes, curses, entrenos...però estem una mica parats...no de córrer,no!!!! Que va!!! Estem parats de curses...
Ara, anem entrenant per preparar el propers reptes que tenim!
Kua, la MCD! La Marató Costa Daurada...ell li té una mica de por, però està molt curtit, té entreno de sobra i segur que l'acabarà com un campeón! Kua, este finde, tiradeta llarga. Sense falta!!!
Josema i un servidor, continuem treballant per disfrutar a la Behobia. Tot i que, el principal motiu de la visita a Sant Sebastià serà fer vacancetes, intentarem disfrutar i competir al màxim per l'asfalt vasc!!!
Romario continua fent de les seves pel monte. Si li milloren les petites molèsties del peu, diu que se fotrà entre pit i esquena un altra marató de muntanya. Ànims! Ah! Per cert, si vols, algun dia et pots barrejar amb la "plebe asfaltera"!!!
Mon cosí, al seu ritme. Crec que ara millorarà molt. Li feia falta un descans després de Tivissa. Ara prepararà la Mitja de Tarragona amb més ganes i força.
Kiprono crec que continua amb la seva rutina...fa dies que no en sé res d'ell. Amb les seves escapades a Sant Jeroni i a Miravet, segur que ha millorant la seva condició...li pronostico que, d'aquí a poc, s'animarà a fer una cursa d'estes que diu ell que són massa llargues...Lo cos és molt pillo i sempre en vol una mica més...
Crec que continuarem entrenant i preparant-nos. Després dels reptes explicats, el 28 de novembre, per mi, hi ha la més màgica de les curses. La Mitja de Tarragona. En guardo un rècord molt especial. La meva primera mitja...Al 2006!!! Ah! I la de Josema...Ufff! Quin munt de rècords...
Bueno...ja us he possat una mica al dia...
Si voleu, ja ho sabeu, al Calvari ens trobareu...
Us deixo una fotico de tres dels Calvarins, cap allà al 2007...
by GinesGon, la fruta del campeón

dijous, 14 d’octubre del 2010

V Cursa de Muntanya de Tivissa

Que us puc dir de la Cursa de Tivissa, que no conegueu. Doncs que ha estat millor que totes les que havia pogut fer fins ara. Però anem a pams.
Dissabte de matinada va ploure, tal com estava previst, i tots ja pensavem en què complicada que se'ns possaria la cursa del dia següent. I és que ja només pel recorregut, la cursa ho era, de complicada, però el mullader la podia fer encara més dificil i perillosa. Tot i que enguany no havia pogut fer cap entrenament sobre el terreny, ja estava ben informat de que l'havien fet grossa, els tivissans i tivissanes, i és que amb l'excusa de que formava part de la Copa Catalana de Curses de Muntanya, es van lluïr preparant un recorregut molt, molt, molt dur, però també molt, molt, molt espectacular.
Així que diumenge, abans de les vuit, ja anavem xerrant al cotxe direcció Sex Domiti, el Xavi, el Santi, i jo, amb la companyia de la més jove de les extrems, la Berta. Arribats, anem a recollida de dorsals (de paper mai més) i bossa del corredor (completíssima, com sempre). Fins l'hora de la sortida, punt de trobada, reunions i xerrades diverses entre tots els que ens anem trobant a les diferents curses del Circuit de les Terres de l'Ebre, i foto obligada dels Extrems amb la nova equipació. I puntual a les 9 del matí, la sortida de les femines, i un quart després, la masculina.
El recorregut, molt complert i espectacular : sortint de la zona del càmping, i després de donar una volta pel poble per estirar la cursa,  s'arribava al pontet de Padrells, on trobàvem al primera pujada del dia, un corriol recuperat per la cursa, per pujar fins a la Creu de Sant Blai. D'allí, i després de planejar una mica, no massa, no sigui que ens recuperem molt, començava la pujada  al Coll del Ventall, des d'on aniriem per un altre corriol recuperat, fins al Coll dels Monegrets. Llavors, d'allí, baixar fins travessar el barranc de les Cabreres, i d'allí cap amunt, per arribar fins a Lo Grau. Vinga, més amunt, encara, Roca Verdura , Coll de la Llena, i pujar fins a la Tossa, per després baixar pel corriol recuperat fins altre cop al Coll dels Monegrets. Després, continuàvem  per arribar al barranc de Les Covetes, des d'on enfilariem la pujada salvatge, més curta que d'altres anys, però més intensa, fins a la Serra de la Creu. D'allí, crestejant per zona tècnica, que ens portava a deixar la serra per un nou traçat fins a la Font de Vicentó, per arribar al Barranc de les Meliques. D'allí, quedava un últim ascens, més suau, però amb les forçes més justes, fins a la punta de la Roca del Migdia de Jovara, per anar crestejant fins Los Borjos, i buscar el baixador de la Garita, per arribar al poble a través del barranc de la Foig. (tota la descripció del recorregut, més o menys precisa, dóna ja una idea a qui s'ho coneix, de lo dura que va resultar aquesta cursa). 
I ja arribats, tots satisfets de com s'havia desenvolupat la cursa, tots amb les seus propòsits més o menys complerts. Per la meva part, molt content d'acabar-la, més sencer que l'any passat, potser perquè vaig portar un ritme més suau, i amb ganes de tornar-hi aviat.

Felicitar des d'aquí a tots els tivissans/anes, que han fet possible aquest cursa, tot un clar exemple de les coses ben fetes. És un plaer poder fer aquestes curses tan ben organitzades, al costat de casa. Seguiu així. Fins l'any que vé. 

+fotos i classificacions a http://www.muntanyesdetivissa.com/


Salut

by Joaquim

pd. per cert, Xavi i Santi s'han passat al enèmig  .......

dijous, 30 de setembre del 2010

Això no para .....

Això es un no-parar. Pim, pam, pum, diumenge tornem-hi.
Els calvarins Tomàs "Kiprono" i Sergi Martí, aniran a Castellvell, per participar en la 3era. Cursa de Muntanya, de 12,3 kms. , última carrera de la temporada del circuit de curses de muntanya del Baix Camp. Sergi s'estrena. Segur que faran una bona cursa, ja que com sabeu, foten uns entrenos (alguns secrets) molt complerts. Crec que també els acompanya Edu , que també s'ha ficat en això de córrer.
Més info: www.tretzesports.com/Castellvell10/index.html

I uns altres, Santi Bladé i Joaquim, anirem a L'Albiol, per fer la ruta fins a Pradès i tornar, en total 35 kms. per anar acumulant, i corretgir la falta d'entrenament inter-setmanal http://www.aamp.cat/ .

Tomàs, esperem crònica. Jo també miraré d'explicar alguna cosa del passeig que farem per les muntanyes de Prades.

Salut

by Bond , Kua Bond


 

IV Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort (Madró)

Diumenge, 26 de Setembre, matinem i força. A les 5:45 passo amb el cotxe per Calvari,28, per recollir a Xavi, i carretera i manta cap a Alcanar. Osti, tu, quina moral, què ens agrada tant d'anar a córrer en aquests llocs, per fotre aquestes matinades i perdre hores de son ?? -ens preguntem tots dos. Però a les 7 del matí, amb aquella fresca que corria, trobem la resposta quan arribem a la Plaça de l'Ajuntament d'Alcanar. Sóm dels primers en recollir el dorsal, però ja hi han més de 50 voluntaris disposats a fer una bona feina per deixar-nos a tots els corredors la mateixa sensació que vàrem tenir l'any anterior , en que la recordo com una de les millors que vaig córrer. I és clar, no ens van decepcionar. Vegeu en què consistia tot plegat www.pujadamontsia.cat/la-cursa , i tot i la duresa, vam acabar amb ganes de repetir-ho. Però anem a pams: a les 8 en punt, sortida de noies de la cursa llarga (31 kms.) , a les 8:15 sortida masculina, i a les 8:30 hs. sortida de la cursa curta ?? (18 kms.).  Amb Xavi ja li havia dit -tu, tira, que jo no puc seguir el vostre ritme, i aniré fent- , però ja sabeu, fins al quilòmetre 7, vaig anar jo tirant, amb Xavi i Josep Mª Olesa al costat. A partir de llavors, ja vam veure tots dos com aniria la carrera de cadascú, l'un,  Xavi, que havia de marxar, i l'altre,  jo,  que m'havia de regular, si volia acabar-la amb bones vibracions. I així ho vam fer.
El recorregut de la cursa és molt complert, comença corredora, fins pujar a la Basseta Blanca. D'allí,  la pujada fins a Lo Molló ja posa cadascú al seu lloc: jo vaig veure que amb el grupet que ens haviem ajuntat podriem fer una bona ruta tots junts (3 del UECTortosa,  2 de La Sènia, l'Olesa i jo), i així va ser. Després, seguir pujant fins al 12 apòstols (quines vistes més espectaculars del Delta de l'Ebre), i a partir d'allí, baixada molt, molt tècnica fins al purgatori, al Barranc del Llop. Aquí, com en tot el recorregut, s'havia d'estar molt alerta , ja que amb qualsevol badada, podies ostiar-te ó torçar-te els turmells, i els meus no estan per massa torçades, que diguem.  I després del km.15, la pujada més recordada , a La Torreta, osti tu, quin fart de pujar, per un moment, em va semblar el Pedraforca. Un cop dalt, baixada fins al Mas de Mullet,  llarguíssima i en alguns trams també molt tècnica, potser més ja pels quilòmetres transcorreguts i pel trote acumulat , que no pas per la sendera en sí. Un cop allí, repetir els puja i baixa inicials (La Cogulla , Barranca de Castellans, Ermita del Remei, ...), per fer entrada triomfal al poble i recepció espectacular a la Plaça de l'Ajuntament. Sensacional tot plegat. Recorregut espectacular, ambient magnífic, 12 avituallaments del tot encertats, complerts i al lloc adient, voluntaris, organització, tot inmillorable. A l'arribada, menjar, beure, regals, per parar un tren, i ambientasso de Festa Running en tots cinc sentits. Quin goig tenir aquesta gent que ens preparen aquestes curses. Pujant, amb el cotxe, amb Xavi ens diem: valia la pena matinar, em xalat. L'any que ve, hi tornaré.
Podeu consultar més dades/classificacions a www.pujadamontsia.cat .
 
Salut

by  Bond, Kua Bond

pd. No tinc fotos, de moment ....

4 Cursa de Falset

El dia de la Diada Nacional de Catalunya ja va sent tradició anar fins a la capital del Priorat per córrer la Cursa de Muntanya que allí organitzen. I aquest any, allí vam ser-hi una part del Calvarins (Xavi, Oscar i Joaquim (22 kms.) i Tomàs i Antonio Ruiperez (13 kms.).
Amb molt de retard, us passo breu resenya de com va anar tot plegat.
Passats uns pocs minuts de les 9 del matí, i amb una calor que ja es deixava notar, arrancava el gruix de participants a les dues curses, per enfilar cap a Sant Cristòfol, i després de baixar fins al costat de la carretera de Reus, tornàrem a pujar per arribar al camí de les Torres, i d'allí al Coll de Falset. D'allí, tram nou i molt corredor, baixada fins al Mas de Rafel, per un cop baix de tot, tornar a encarar costa amunt, per pujar fins dalt de tot del Coll de l'Eudalda. Durant la baixada, és on ja hi havia el punt de separació de les dos distàncies, i a partir d'allí, els que vam optar per la de 22 kms., ens quedava la pujada a la Creu del Terme, i la cirereta del pastís, la duríssima pujada al Grau de les Torres (curta però intensa, com el bon cafè, ... la calor que feia també va ajudar a que jo encara la patís molt més) , i d'allí fins al final, altre cop ascens a Sant Cristòfol, per deixar-se anar fins baix, a la magnífica Plaça de la Cuartera, on ens esperaven per animar-nos a l'arribada, i obsequiar-nos amb una excel-lent mostra d'obsequis dels amics prioratins, camiseta molt xula, i bany refrescant a les piscines municipals. Tot i que ja ho tenim per costum, no deixa de sorprendre l'excelent organització i l'ambient que hi ha en aquesta cursa, hem de felicitar als amics de Falset. A més, aquest any, el recorregut s'ha millorat. I molt. Hi trobareu les classificacions, accès a fotos i diplomes individualitzats, + fotos i tota la informació, a la seva pàgina http://www.cursadefalset.com/, sino la més, cada any una de les pàgines de curses més aconseguides i xules.
Ara, fins l'any vinent, a la propera Diada, que tornarem a Falset, a córrer la V Cursa de Muntanya de Falset.

 
 








A nivell motivació personal, les meves sensacions al acabar van ser que estic lluny de seguir al amic Xavi pel monte, però a poc a poc, amb aquestes curtides i aquests ritmes, puc agafar fons per encarar l'objectiu del 14N (MCD). A més, ara vindran altres sortides força interessants, que culminaran amb la V Cursa de Tivissa, el 10 d'Octubre.
Salut
By Bond, Kua Bond
pd.  no he trobat fotos de Tomàs "Kiprono" i d'Antonio (hi eren, us ho asseguro, si mireu les classificacions de la de 13 kms., veureu que vàren fer una gran carrera). A veure si l'Heura pot penjar-ne alguna de tot el grup; i de l'arribada, només puc accedir a la pròpia, ja que demanen identificació.

dissabte, 25 de setembre del 2010

Mil ànims!!!!

Compis!
Una part dels Calvarins, demà diumenge 26, se'n van a fer les mil i una per Alcanar.
Allí es celebra la seva cursa, la 4a Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort. Una cursa, segons diuen, molt dura i llarga. 31 kms i 1650 desnivell positiu.
Des del Calvari volem donar mil ànims a Kua i a Romario. Sé que ho fareu bé i los dos aconseguireu el que us plantejeu, acumular kilometres pels vostres reptes...
Us deixo una fotico d'un Kua trionfant! Creuant la línia de meta de la cursa de l'any passat!

Salut i al ataque!!!
by GinesGon, la fruta del campeón...

diumenge, 19 de setembre del 2010

Fang per l'asfalt???

Després d'uns quants dies de vacances, de meditació, de sortides nocturnes...mos animem a fer una tirada llargeta...
Lo dijous mentres anavem corrent, Kua, Josema i jo, la vam deixar tancada...Lo dissabte al matí a les 9h. Recorregut??? La volta pels 4 camins. Uns 15kms que combinen pista i asfalt...així, tots contents...
Mentres pujavem, mos trobem un que entrenava en secret. Ja baixava de la Serra de Cavalls amb la bici . No m'extranya que estigui com una moto...Ah!!!Suposo que li vas rentar la bici,no???
Mos informa que el camí no està molt catòlic. Ha plogut, hi ha "escorrecs" i molt fang...
Amb precaució, anem tirant. Però...a les primeres de canvi, fang fins als turmells... Un servidor, com que sempre segueix l'estela dels fenomenos calvarins, s'escapa de la quema.
Al final,com diu Kua, bon entreno! I los 3 de fang fins als turmells..
Esperem anar agafant la rutina de sortides llarges. La MCD i la Behobia ja són aquí....
La foto, no passarà a l'història per la seva qualitat...
by GinesGon, la fruta del campeón...

dissabte, 28 d’agost del 2010

Memorial Andreu Clúa i Sànchez

Ei!
Com ja us va informar l'amic Kua a l'anterior post, el dissabte passat, vam fer un Memorial en honor del bon amic Andreu, que malauradament, fa 10 anys que ens va deixar.
No vull afegir més qualificatius per l'Andreu, crec que l'escrit de Kua, va ser: "Clar i precís".
Pues bueno, lo dissabte passat, mos vam reunir un bona colla d'amics per recordar temps passats i riure una mica.
Després de l'emotiu homenatge, vam jugar un partit de fútbol. Ens enfrontavem l'actual equip del Benissanet i un selecció d'ex-companys que havíem compartit vestidor amb l'Andreu i la seva família.
Bàsicament, el nostre equip, el formavem l'equip de l'ascens de juvenils i l'equip de l'ascens de 3a a 2a. Quin munt de bons rècords...i tots compartits i recordats amb l'Andreu...
Com vam xalar...
Us deixo una fotico d'uns "juvenils" entradets amb anys...

I aquesta tarda, al Camp de l'Olimpic, tornarem a ficar-nos los guants. Un triangular de Festa Major...
Ja us ho contaré...
by GinesGon, la fruta del campeón...

dissabte, 21 d’agost del 2010

En record de l'Andreu

I avui correrem, però al camp de futbol, ja que es celebra l'homenatge a l'amic Andreu, que fa 10 anys ens va deixar. Vàrem coincidir en aquell equip un grup de jugadors que encara avui, quan ens trobem, ens agrada recordar aquella època, i entre tots, l'Andreu era un dels que animava l'ambient, amb la seva simpatia. Per damunt de tot, l'Andreu va ser una gran persona. Des d'aquí, els Calvarins, units al seu record.
Vagi des d'aquí també el meu record a un gran company de l'època futbolera, que també ens va deixar fa molt, però que sempre mantindrem en el record, l'amic Bernabé.
Salut

by Joaquim

Cursa de Maials

Com diu Gi, la Cursa de la PB La Societat de Maials, situada al bell mig del caluròs mes d'agost, podria ben bé ser un clàssic de les curses de les nostres contrades més properes. Ben organitzada, inscripció gratuita, vuit voltes de 1200 metres per un circuit urbà, xips pel cronometratge, ambient festiu, molta calor (enguany no en va fer tanta), bons serveis al corredor (aigua per no patir gens la set, fruita, dutxes, piscina), i capsa amb lot de productes del poble. Tot plegat, fa que jo li hagi agafat un cert apreci, i ja hi he fet cap en les tres darreres edicions. I en aquesta última, el passat dissabte, 14 d'agost, els amics blaugranes de Maials han fet que el meu interès per la seva cursa es mantingui, i així, espero poder repetir en propers estius. Amb Tomàs "Kiprono", vam sortir de Benissanet amb temps suficient (tenim 35 minuts fins Maials, és al costat pràcticament). Un cop aparcats, al costat de les piscines, recollida de dorsals i ficar-nos al "mono de faena". Mentre acabem la posta a punt, arriben Antonio Ruiperez, i el seu company de feina Xavi, de Cervera. Anem tots a conèixer el circuit, que enguany ha canviat, i fem temps fins a l'hora de la sortida. Puntual, arranca la cursa i els de davant tiren fort amb ritmes de 3min30seg /km. Jo a la primera volta volia veure quin ritme portava, i si era soportable, mantenir-lo fins al final, ja que en aquesta distància, els primers quilòmetres són els més difícils, ja que costa trobar el ritme. Total, que veig que el ritme és de 4min15segons, i tot i que no ho tinc massa clar, em marco de mantenir-lo fins al final (s'havia de notar d'alguna manera una millora en el control de ritmes, ja que estrenava Garmin ; i que duri ) Durant el calentament, jo deia que no m'agradava gens el nou circuit, però un cop a la cursa, li vaig agafar aviat el perfil, i em va acabar agradant, més inclós que el d'anys anteriors: primera part amb pujada suau i constant, i final de pujada amb una pendent més marcada, per després segona part de baixada mantinguda fins a control de pas. Així, com ja he dit, 8 voltes, i final de cursa amb molt bones sensacions: bon ritme per la distància, bon temps (41min32segons, a mitja de 4min19segons/ el km.). Ei, la Mireia Sosa (RunnersWorld Tgna), va guanyar en categoria femenina, i jo vaig córrer al seu costat una estoneta, la primera volta de fet, però que carai, si al cap i la fi, només em va treure la xifra insignificant de 3min26segons de res. I perquè no vaig voler forçar la màquina, que sino, haguessiu vist .. Res, res, no em feu cas, que m'animo, i perdo el coneixement que tant m'ha costat trobar. La resta de companys, també molt bona impressió de cóm havia anat tot plegat. Antonio va quedar-se en 44min54segons, i Tomàs "Kiprono", per davall del que ell pronosticava a l'inici (50 minuts), ja que tot i que el recorregut no era fàcil, va deixar el crono en 49min32segons. El millor, les sensacions de que l'entrenament dona resultats, i com ja sabeu, estem entrenant ja per agafar un bon ritme, que ens porti en les millors condicions en properes curses. Alguns més que altres , eh, en això dels entrenaments .........si, si, a las pruebas me remito ............ avui divendres, he vist entrenament secret de Romario amb un crack de les pistes: crec que li diuen Munitis, el coneixeu, oi, els calvarins ??. Després dirà Xavi que si no entrena gaire ... no? avui l'he vist jo, era qüasi fosc, però l'he vist.      La resta , també entrenem, però a plena llum del dia. Hem coincidit diversos  dies, i com ja sabeu, en un dels entrenaments erem 6 runners 6 , imagineu si haguessin vingut Tomàs "Kiprono" i l'amic Xavi. Els nostres entrenaments : de la categoria de "bon entreno, si senyor". Carreres continues, progressius, canvis de ritme, muntanyes de Tivissa, pujades de La Picossa,  i molta, molta xerrameca, bon ambient i ganes de passar-ho bé. Seguirem així, preparant el que ja arriba, curses per no aburrir-se. Suggereixo a l'administrador del blog, que n'entèn més d'informàtica que jo, que fiqui una secció amb les curses que vindran, i cadascú s'hi vagi apuntant, almenys en intencions de fer-les, per tal de concretar-les després en els entrenaments conjunts, i veure si podem omplir de calvarins el llistat d'inscrits de les curses d'aquesta temporada. Per la meva part, la Marató de la Costa Daurada, el 14 de Novembre, com ja he dit, serà el meu propòsit 2010, tot i que a més a més, segur que cinc ó sis curses faré.
Abans d'acabar, avui l'he agafat amb l'amic Xavi "Romario" Alonso. Per si no ho sabeu, ja que no ens ho ha escrit enlloc, va fer la crono-escalada a La Mola, i per cert, amb molt bons resultats. No vol fer-ne publicitat, té por d'alguna cosa .....  vinga, Xavi, escriu quatre ratlles.
Felicitats a l'amic Robert, que no para. Entreu al seu blog, està fet un mega-atleta.
Paro de ratllar ..........fins la propera.             
Salut


by Bond, Kua Bond

dimarts, 10 d’agost del 2010

Tornada, Marató de l'Europeu i Nocturna Tivissa-Ametlla

Uffff!!!
Crec que des del juny que no passava per aquí! L'amic Kua ha sigut l'encarregat de posar-vos al dia de les peripecies dels Calvarins...És un fenomeno, a part de pilar vital del nostre clan!
Ja tornem a les andades... Ha passat el juny, el juliol, la primera calor insoportable i ja hem començat a entrenar un altre cop. Per arrencar amb ànims, no vam deixar passar ni un dia i el dilluns 26, després de les resaques de festes vam cremar litros,litros i litros de...
Vam pensar: Necessitem motivació??? Pues una mica no aniria malament... Així que el dia 2 d'agost mos vam aixecar aviat, vam agafar les bambes i direcció a Barcelona! A correr???? Pues...no!!! A veure com arrencaven l'asfalt los maratonians de l'Europeu d'Atletisme! Quina passada!!! Us ho recomano! Com volen! Com agafen les botelles a l'avituallament, com canvien de ritme, com segueixen "a roda" al que tira del carro...Espero poder veure algun mundial a Barcelona! M'encantaria veure als africans...
I com que encara mos durava la motivació de la Marató, vam decidir fer la Caminada Nocturna Tivissa-Ametlla corrent.
Així que el dissabte 7 d'agost, a les 9, vam quedar Tomàs, Josema i un servidor. Dos cotxes i cap a l'Ametlla a deixar-ne un. Ja a Tivissa, traje de luces i a l'ataque! L'ambient és diferent de les curses. Allí saludem al Calvarí Romario i a compis de l'Extrem!
La caminada no té cap misteri. Es puja per la Llena per anar a buscar la pista que fa cap a l'Ametlla! El fotut? El kilometratge! 30 Kms.!!!
Felicitar a Kiprono Tomàs que va trencar els seus límits de kilometratge sense ressentir-se del genoll. Sense menció de Josema que al km 28 m'estirava com un campeón per davall de 4:40/km. De motorín Romario ni parlar-ne,crec que hagués tornat un altra vegada a Tivissa corrent. I, personalment, molt content per que vaig acabar bastant bé un repte que cada any em feia goig fer.
Ah! Hem deixava el millor!Lo GinTonic que mos vam cascar a l'arribar al poble. A la salut de Kiprono Tomas! Que el divendres havia fet anys! Felicitats!
Bueno, dels reptes de la temporada, en parlarem un altre dia! Seguirem l'estela que mos va marcar Kua al post anterior...
Espero que hagueu passat un bon estiu i que continueu disfrutant-lo! I, sobre tot, comenceu a entrenar...

by Ginés-Gon, la fruta del campeón...

dimecres, 28 de juliol del 2010

"Enllaçant" per Engegar. L'Agost ja és aquí

Ja ha passat la Festa Major, i tenim ben aprop l'Agost. Els de Quin Calvari, seguim amb la "pausa programada", fent alguna escapadeta per no perdre la pràctica. Ginès i Josep Mª , amb sortides a última hora de la tarde, quan la feina i la fruita els hi permet; Romario, aprofitant alguna visita a la seva gent, s'ha marcat alguna sortida per les muntanyes de Tivissa, a més de coincidir en dos ocasions amb mi, i en una d'elles no se'ns ocorre una altra cosa que perdre'ns pel terme de Móra d'Ebre, com qui ho fa per allargar l'entreno. El fet és que, intentant seguir el recorregut de la cursa de muntanya del Camí de Sirga, el guia (mea culpa) es va despistar, i vam acabar més ratllats que el pà dels arrobossats; i jo, Kua, fent tres sortides, dures, per la calor pasada, llargues, per la falta de fondo, i pesades, perquè falta ritme. Però amb la intenció de no acabar de desconectar. Fins i tot en una d'aquestes, vàrem anar desde Benissanet fins Ascó, pel camí de Sirga, ruta de 20 kms., de la qual, jo personalment, vaig acabar bastant just de forces. Era el dia de la Milla Urbana, així que vam recuperar , i a la tarde, ja estavem un altre any a la linea de sortida de la Milla de la nostra Festa Major, amb els amics Tomàs "Kiprono" Miró, i Antonio Ruiperez, per intentar no arribar els últims (ho vam aconseguir), però sobretot, per fer ambient de festa.
I ara ben aviat, el mes d'Agost, amb vacances per uns, i treball per d'altres (que no falti ni una cosa ni l'altra). Per mi, que faré vacances, serà moment de tenir més temps pels meus, i per les meves coses (aquelles feines ó propòsits que deixes per quan tindràs temps, i dels quals, un cop acabat el periode vacacional, no n'has engegat més que uns pocs, i n'has acabat gairebé ni un). Però el cas és que també buscaré temps per tornar als entrenaments per preparar propers reptes.
Pendents encara de reunir-nos els Calvarins, per concretar reptes compartits (el del 2011 serà la Marató de Barcelona, segur), mentre tenim ja per triar i remenar. Un exemple només, el 14 de novembre, coincideixen dos curses, on a totes dos hi haurà representació de Calvarins. Uns, que també aprofitaran per fer-hi vacances, aniran a Sant Sebastià, per córrer la Behovia-Sant Sebastian http://www.behobia-sansebastian.com/ , cursa tan popular com les conegudes per nosaltres Cursa de Bombers ó Mitja de Granollers. Mentre, d'altres estarem a la 1ª edició de la Marató de la Costa Daurada www.maratocostadaurada.com/). Aquest és el meu repte runner per acabar l'any. A més aquesta serà per veure la meva forma física, amb l'únic objectiu d'acabar-la el més sencer possible, sense pensar en el rellotge, i que serveixi per arribar a Barcelona amb més experiència en la distància, per millorar el resultat de l'any anterior.

Amb això, suposo que procuraré fer alguna que altra Mitja Marató (no tantes com fa dos anys), a més de seguir fent alguna de les curses de Muntanya del Circuit de les Terres de l'Ebre. Fins final d'any, hi han previstes les següents :5-sept, a Alfara de Carles : 1a Cursa d'en Panxampla ,11-sept , a Falset : 4a Cursa de muntanya Vila de Falset ,26-sept, a Alcanar : http://www.pujadamontsia.cat/ , 24-oct , a Ulldecona : 3a Cursa d'Ulldecona,, 7-nov, a Horta de Sant Joan 2a Cursa de les Roques.   La que farem, si no ha ha cap imprevist, serà  la del 10 d'octubre , a Tivissa : 5a Cursa de muntanya de Tivissa.A més, m'agradaria també fer la del 12 de setembre, a Montblanc www.cursademuntanyademontblanc.blogspot.com/ , ja que tinc companys de feina que me l'han recomanada molt. Però ja veurem.
I pel que fa al asfalt, la cita obligada pel que resta d'any, serà a la Mitja de Tarragona, que encara no té data definida. Si voleu, al següent enllaç, hi trobareu totes les curses, amb data confirmada ó sense confirmar http://www.ropits.com/ . Ja sabeu que anirem informant i fent crònica de tot el que farem els Calvarins.
Fins la propera.
Salut

by Bond, Kua Bond

divendres, 16 de juliol del 2010

Juliol : Calor, Festa Major, Marxa del Auberge i Reconeixement a Ingrid Pino

A veure com ho expliquem. Estem bastant parats. Costa trobar temps per mantenir la forma, per mantenir el fondo, per fer aquells entrenos que quan s'han fet ens fan dir allò de "bon entreno, si senyor". El fet és que temps, n'hi ha, però també hi ha molta feina, i fa molta calor, i potser també falta algún objectiu a la vista per mantenir el cap centrat en seguir un plà d'entrenaments adequat a les nostres motivacions. Qui més qui menys, algún quilet de més ha guanyat, i per sortir una sola vegada a la setmana, les cames s'agarroten com no ho feien durant tota la temporada,  i les pulsacions estan per damunt de la mitja habitual. Si a més, tenim una calor com la que ens acompanya aquest estiu, la cosa encara es fa més complicada. Però bé, l'important és que ja estem a les portes de la nostra Festa Major Sant Jaume 2mil10, i això segur ens farà recuperar la motivació per encarar el setembre amb nous reptes, nous entrenos i noves curses, que seguirem al nostre blog Quin Calvari.
La setmana passada va fer-se al nostre poble la 1a. Marxa BTT de l'Auberge, el diumenge, 11 de Juliol. Dos recorreguts , de 41 i 25 kms. per triar el que més s'adaptés a cada corredor. Els Calvarins van col-laborar-hi, fent control i recolzament a la sendera de baixada de cavalls cap a la Torre de Cervelló. Una matinal molt divertida. La marxa va ser tot un exit  de participació, per damunt de les previsions més optimistes. Tots els corredors amb qui vam parlar (molts) , estaven molt sorpresos de com havia estat la Marxa, no només pel recorregut, sino per l'esmorzar, els obsequis, l'ambient, ... Felicitar a la organització per les ganes posades i per les coses ben fetes, i animar-los a preparar la segona edició encara amb més ganes, i amb l'experiència guanyada, que segur farà que es puguin millorar alguns punts que van fallar, i així a la Marxa de l'Auberge 2011 encara hi hauran més BTTeros a la linea de sortida davant del portal.
Totes les classificacions i fotografies, a http://wwwbttauberge.blogspot.com/ .
I ara els Quin Calvari volem donar el nostre reconeixement afectuós i sincer a la Ingrid Pino Creixenti, joveneta de Benissanet, que a cada cursa en que participa ens fica més difícil trobar-li adjectius als seus resultats. Amb només 15 anys, la Ingrid ja té un curriculum en el món de les curses d'allò més espectacular. Podeu llegir el llistat dels seus resultats al seu blog.  El dimecres, 21 de Juliol, a les 10 de la nit , dins els actes de la Festa Major, el seu poble li farà un reconeixement a la seva trajectoria esportiva. És del tot merescut, no només pels seus resultats, sino també perquè per damunt de les medalles, està demostrant que si fas el que t'agrada, i ho fas bé, el treball dóna els seus fruits. El 7 de Febrer, mentre els Calvarins erem a Granollers per córrer la Mitja Marató de Granollers, ella guanyava a Oviedo el Campionat d'Espanya de 1000 metres en pista coberta. Si encara no ho heu fet, mireu al seu blog, el video de la cursa final. És emocionant, veure com és manté en els primers llocs, i a la volta final, com una gran estratega, prepara un canvi de ritme ESPECTACULAR, i es posa al capdavant, aconseguint l'exit. http://ingridpino30.blogspot.com/  Ara toca descansar, d'una temporada treballada i plena de resultats i d'èxits, i després del estiu, encarar la nova temporada, amb la mateixa constància i treball. Des del nostre racó, els Calvarins l'animem. L'important és mantenir la il-lusió de córrer com ella té. El poble de Benissanet té en ella el millor reclam, ja que allí on va , està deixant el nom del seu poble al lloc més alt. Moltes Felicitats, Ingrid.
I el dissabte, 17 de Juliol, com ja és habitual, un dels primers actes de la Festa Major serà la Milla Urbana. Allí estarem, no massa entrenats, com ja hem dit, però amb ganes de començar la Festa com més ens agrada : corrent.

Bones Festes Majors 2010 a tothom.
by Quin Calvari



dilluns, 5 de juliol del 2010

I BTT de l'Auberge de Benissanet

El proper 11 de juliol de 2010 s'organitza a Benissanet (Tarragona) la primera Marxa BTT denominada de l'auberge que es el producte caracteristic del municipi. Aquesta primera marxa neix com a conseqüencia de l'interés d'un grup d'amics que motivats per aquest esport en alça volen donar resó a la nostra població, a l'esport i al món de la bicicleta de montanya en general.

+ info i inscripacions a:  I BTT de l'auberge

Des del Calvari... us animem a que prengueu part d'aquesta marxa. No us en arrepentireu!
A part, els Calvarins, us donarem anims i un bon avituallament. Estarem al peu del Cim de Cavalls!!!!
Us hi esperem!!!

dijous, 24 de juny del 2010

V Cursa del Pedraforca

Ja l'any passat vaig conéixer d'aquesta cursa, i enguany, abans de fer la de Paüls, ja me l'havia anotat a l'agenda. Però els dies passaven, i cada cop pensava que estava difícil d'anar-hi. Fins que va venir la Cursa de Muntanya del Llop, on abans de començar-la, l'amic Vicent, de Ginestar, em comenta que ell també estaria disposat a anar-hi. Quedem que en parlem el dilluns, però abans de prendre cap decisió, ja estan els dorsals acabats. El cas és que Vicent fa les seves trucades, i abans del divendres, aconsegueix 2 dorsals, així que ja no hi ha excusa: diumenge, a pujar el Pedraforca.
Dit i fet, diumenge, molt de matinada, carretera, manta, Audi, Baricentro, Vicent i jo, tots cap al Pirineu, tots cap a Saldes, al peu del Pedraforca, per prendre part en la V Cursa del Pedraforca, organitzada per l'Ass.Mountain Runners Berguedà, vagi per endavant la meva felicitació per la feina ben feta. Tres hores de distret viatge ens porten uns quaranta quilòmetres més amunt de Berga, al peu de la majestuosa muntanya, al petit poble de Saldes. Ja arribant al poble, li comento a Vicent que potser el que més em preocupa és la baixada, ja que veient en la distància la espectacular pendent que fa la tartera que tenim al davant, la cosa promet més d'una caiguda. I abans del que ens marcava el full de ruta establert, arribem a Saldes. Aparquem amb facilitat, i anem a buscar els dorsals, tallat al bar del poble, i visualització del video de l'any anterior. Osti, tu, no ho tenim molt clar, els que arriben dalt al cim, ho fan grimpant de quatre grapes per les imponents roques, i fan cara més aviat de que la cosa és bastant dura. Ja arribant al poble, li comentava a Vicent que potser el que més em preocupava era la baixada, ja que veient en la distància la espectacular pendent que fa la tartera que tenim al davant, la cosa prometia més d'una caiguda. A l'hora d'agafar els dorsals, ens diuen que obligaran a córrer amb paravent, ja que dalt al cim, bufa el vent, i la temperatura es propera als 0 graus. Vinga, un al-licient més, la cosa promet. Abans de la sortida, tots els nostres temors són confirmats. Parlem amb Paco, Isa i Elena, de la UEC Tortosa, i amb l'amic Xavi Solé (del Obrint Traça), i tots coincideixen en la frase que em diu lo Manso : "aquesta sí, aquesta és la cursa de muntanya". També hi eren els companys del Trail la Sènia. Cal afegir que els runners de la UEC, el dia anterior havien près part de la Marxa Cap de Rec, a Andorra : res, poca cosa, 51 kms. amb 5000 mts.de desnivell acumulat; per ells, un petit entrenament de cara a diumenge. Per cert, també hi era el mestre Benavent, al Cap de Rec. Però, bé, tornem al  Pedraforca. Estem ja preparats, amb molt respecte, però animats i mentalitzats. A les nou del matí, puntual, tres-cents i pocs més corredors arranquen per arribar al cim. Els dos primers quilòmetres són de pujada sostinguda fins al refugí Lluis Estasen, al peu del massis. Ben aviat es formen llargues cues de gent, tot i que des del inici, tothom està on li correspon. Després del refugi, la pujada augmenta en pendent, fins al coll del Verdet, i a partir de llavors, comença l'autèntica grimpada per les roques més directes que ens portaran dalt de tot del cim del Pollegó Superior, a 2500 mts.
Dalt de tot, vistes majestuoses, els Pirineus, al fons, nevats, i la meva cara, que ho diu tot. A partir d'aquí, km.8, tot baixada, passant pel coll de l'Enforcadura, per iniciar l'espectacular baixada a la tartera, on ningú s'escapa en un moment o altre, de rallar-se el cul ó torçar-se els turmells. Un cop acabada la tartera, i fins al final, al km.13,3 , altre cop a Saldes, la baixada és més agradable de realitzar, tot i que les cames ja no estan per massa alegries. Així que, hem pujat al Pedraforca , i l'hem tornat a baixar, i en aquest curt recorregut, hem acumulat un desnivell d'ascens de 1300 metres, i els mateixos de baixada, qüasi res, per la majoria de mortals. A l'arribada, rostida per tothom, i molt bon ambient. La gent sap on va, i aquest és una cita obligada per a qui els agrada la muntanya.
De la meva cursa, destacar que vaig fer-la més bé del que em pensava. El fet de no fer res durant la setmana, i acumular-ho tot amb les curses del cap de setmana, em feia dubtar de si patiria molt ó no, i el perfil d'aquesta cursa, no ajudava massa a tenir-hi confiança, però un cop entrats en matèria, vaig pujar amb tanta força com vaig poder, vaig fer una molt bona grimpada per les roques, i vaig baixar molt bé la tartera, quan hi havien pedres, i vaig riure molt caient en els llocs de tartera desgastada sense pedres. Això sí, no vaig poder evitar dos torçades doloroses, i cames i cul ratllats, però ja se sap, és part del joc. Temps final : 2 hores 39 minuts.  ( una hora abans entrava el guanyador, Just Sociats : pert cert, us asseguro que no va sortir una hora abans, n'estic segur..). Altres temps: Vicent Margalef: 2h58min., Xavi Solé "Kabalí" 2h20min. , Paco Estorach "lo Manso" 2h52min., Elena Ferreres 2h50min. tots molt contents de com havia anat la matinal esportiva. I res més, dutxa d'aigua molt gelada, i cap a casa, tres hores més de cotxe, i ja hi sóm. L'any que vé, si podem, ho repetirem. Per cert, avui, dimecres, revetlla de Sant Joan, encara em fan mal les cames.

Salut per tots.


by  Bond, Kua Bond.




dimecres, 16 de juny del 2010

Cursa del Llop (Etapa 2 : Cursa de Muntanya, del Riu al Mar)

Diumenge, 6 de Juny, un cop acabada la Cursa de Muntanya del Camí de Sirga, a Móra d'Ebre, vam tornar al poble tal com hi haviem sortit : Ginès, Josep Mª, Santi, Ginès cosí, i Joaquim, pedalejant amb la bici, per completar una matinal magnífica. Però la climatologia ens va fer una petita mala passada, ja que pel camí de Baix ens va caure un aiguat d'aquells que arriben fins al moll del ós, i jo, és clar, vaig agafar un bon constipat, que no em va impedir d'anar al treball, això si, acompanyat de la banda sonora del meu aparell respiratori. Així que va anar passant la setmana, i jo, que tenia intenció d'apuntar-me a la Cursa de Muntanya del Llop, vaig tenir força dubtes. L'últim dia per fer la inscripció, dimecres, 9 de Juny, vaig decidir d'apuntar-m'hi, i segons com evolucionés, aniria a fer la cursa. Però ja em coneixeu, i finalment, amb una tos de gos i amb el pit més carregat que el de la (ara no sé quin exemple posar), dissabte, a la 1 del migdia, estava a Móra, esperant recollir a Oscar Fortuño, que ja porta unes quantes curses d'experiència. I d'allí, cap a Tortosa, al Pavelló Firal, on ens esperàven els companys de la familia Alonso Luengo, amb la Berta al capdavant. També vam trovar a Mario Solé, que va fer grans resultats en les dos competicions amb bicicleta). I també vaig poder saludar als amics Robert i Gemma, (si, Gemma, Gemma,  avui no m'equivoco), que a més, ens van avitualllar a dos punts diferents del recorregut. Gràcies, Robert, pels ànims, i gràcies,  Gemma, per l'aigua i pel teu perdó. A les 2 i mitja de la tarde (quina calor, quina calor) es va donar la sortida als 32 kilòmetres del recorregut que ens portava fins al Port Marítim de l'Ampolla, pujant primer tant com era possible, fins al punt més alt, el Coll de l'Alba, que seria el punt d'inflexió cap avall, fins arribar al mar. Els de Tortosa en sabem molt de montar tinglados com aquests, i és que com sabeu, la Cursa de Muntanya era només una de les etapes de la Cursa del Llop, així que, per exemple, dissabte al matí va haver-hi una mega etapa de bici de carretera, així com diumenge al matí, la Mitja Marató de Pujada al Caro, i també una altra super etapa amb Btt, a més d'altres proves a l'aigua (caiac pel riu i pel mar). Van haver-hi alguns mega-cracks, que van completar tota la Cursa, per la qual cosa poden ser considerats com autèntics mega-esportistes. (ja sabem que n'és de gran l'Albert Giné "Puça", gran esportista, i gran persona, com més sé d'ell, més gran impressió em deixa : ajudeu-lo, si voleu, entrant al seu blog, i proposant-li un nou repte, segur que si pot, el complirà). A més, també el seu germà, Xavi, i el Cucut, Joan Perales, que també van completar tot el repte de la XVIII Cursa del Llop. Des d'aquí, la meva sincera i modesta felicitació.
Però torno al començament, i és que ja veig que de la Cursa poc acabaré explicant : doncs bé, dura de coll...ns, Fins al Coll de l'Alba, un recorregut molt distret, sense trepitjar gaire asfalt, i amb senderes , camins i corriols de pendents força importants. Així que, primer una cama i després l'altra. Abans d'arribar al quilòmetre 16 , crec, abans de completar la pujada al Coll de l'Alba, vaig tenir una mena de tall digestiu, que juntament amb la calor, em van fer plantejar deixar de córrer. Va ser només durant uns minuts, ja que llavors va agafar-me l'Oscar, i vaig animar-me una mica, fins al punt de seguir-lo, i completar la recuperació. A partir del Coll, molt asfalt, i cap a baix, recorregut més aborrit, però el cas era que els quilòmetres anaven passant, i ara ja m'havia recuperat. Al quilòmetre vint, va ser Oscar que va començar a tenir problemes musculars, però aquest és fort com un roure, i va poder continuar. Vam seguir junts fins al quilòmetre 28, on Oscar va baixar una mica més el ritme, i jo em sentia amb forces de pujar-lo, així que vaig apretar fins a meta. L'important va ser que vam completar-la la Cursa amb més garanties de les que ens pensàvem tots dos. Com ja ens té acostumats, molt destacable també el resultat que va fer Xavi, que puja de meravella, i quan agafa l'asfalt s'aborreix en gran mesura. I l'amic Toneto, que continua molt fort, i és seriós aspirant al podi final del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre. La meva felicitació també per tots dos. I també a tots els que van completar la Cursa, que és un bon repte per començar l'estiu (també hi eren Vicent Margalef i J.Mª Insausti (jo quan sigui gran, vull estar tant fort com ell, i amb tanta il-lusió com ell, en cada cursa amb tantes ganes)).
Fins la propera. Salut a tots.

By Bond, Kua Bond.



dimecres, 9 de juny del 2010

I Bici-Sprint Camí de Sirga de Móra d'Ebre

Bueno...
L'estiu ja està aquí... Menos mal que diumenge, lo sol mos va donar una treva... Sinó, la cursa encara s'hagués fet més dura!
Ja fa dies, diria que mesos, que lo de sortir a entrenar a passat a segon plà. Ho parlem amb l'amic Kua! Mos hem de possar reptes... Mos va anar de lujo planificar la Marató de Barcelona. Ara, amb lo repte de la temporada complert, i amb la calor que fa, costa molt sortir!
Però, diumenge passat, a Móra, feien una nova cursa. Los Calvarins, com no, hi vam voler dónar suport. Per que són gent d'aquí, per que és aquí al costat, per que la gent de la Picossa hi van possar tota la voluntat e il·lusió del món, per que hi vam poder anar amb bici...i per que, en definitiva, voliem fer territori...I per que tant mos fot qui els ajudi a organitzar-la!!!
Per tot això, enhorabona a la gent de la Picossa! Per que segur que l'any que ve encara us sortirà millor!

De la cursa???? Que us conto??? Pues que no m'esperava que fos tant dura...
A les 9h del matí ja estavem tots preparats a la sortida. 10 valents i 1 valenta. D'aquests 10, 5 romans. Kua, Josema, Ginés Cosí, Santi i jo. Destacar la participació de la Roser en la cursa de 14 kms. Amb copa inclosa.
La cursa és una bici-sprint (3kms bike+21kms run+3kms bike). Es marxa del poble amb bici per recorrer 3kms. Després aparquem la bici i cap amunt. Una dura pujada, després una baixada molt xula que fa cap al camí de Sirga (pels que no sou de la zona, el camí que voreja el riu, que en aquest cas era de Móra a Garcia). Uns quants kms per la vora del riu i després cap amunt. Quin fart d'encadenar muntanyetes...del km 12 al 17 tot de pujada amb sendera...sort que es va amagar el sol...Del 17 al 23 tornem a baixar-pujar-baixar...fins que mos tornem a trobar amb les bicis. Després, 4 cops de pedal i al poble...
Destacar la 3a posició de la general de Josema. Lo 1r calvarí en pujar a un podi...je,je,je!!! Enhorabona!
Lo pitjor estava per arribar, quin diluvi tornant pel camí de baix...mos vam mullar hasta...
Us deixo una fotico dels 11 valents que vam pendre part del bici-sprint...
by GinesGon, la fruta del campeón!

diumenge, 30 de maig del 2010

Sortideta matinal...

Comença la calor,aixi que aprofitem les primeres hores del dia per fer una bona sortideta pel territori! Quedem, Kua, Josema i jo, mos preparem els "atuendos" i en marxa. A les 8h sortim amb bicicleta del poble fins a la finca de la Vall del Romé, on canviem l´indumentària, mos posem bambes de running i fem sendera pel terme de Móra fins l'ermita de Santa Magdalena. En un obrir i tancar d´ulls ens hem fet lo caminet i tornem agafar la bici per arribar a meta.
En definitiva, una bona sortideta de diumenge!
I el cap de setmana vinent los Clavarins mos tornarem a trobar! Però este cop a la duatló de Móra, 3km de bici+21km de córrer+3km de bici!
Nosaltres per si a cas, avui ja n´hem fet un tastet!
by Ginesgon, la fruta del campeón

dilluns, 24 de maig del 2010

Paüls és Paüls (ó de com disfrutar patint)

Diumenge, a les 7 del matí, puntual, davant de casa, espero l'arribada de Ginès. Anem a Paüls, a córrer la Cursa de Muntanya més important de les nostres comarques. Ginès, cosí, eh, el de la Btt, que ara ja és tant runner com qualsevol de nosaltres. Passem a buscar a Xavi, i vinga, cap a Paüls toca. Puntuals, abans de les 8 del matí, ja erem aparcats, amb dorsal, i fent-la petar amb l'Adrià, la Thaïs i el mega-crack Koanito Farnós, que van ser tant puntuals com nosaltres. Aviat ja hi erem tots, cares conegudes, i primeres figures catalanes de les curses de muntanya. Molt ambient i molta calor. El recorregut d'aquesta X edició de la Cursa de Muntanya de Paüls, basicament, ha estat el mateix que el de l'edició anterior, només que aquest cop ha hagut uns canvis en la sortida i en l'arribada, que s'han concentrat en la zona esportiva del poble. Penso que aquest canvi ha estat possitiu, ja que l'espai era més preparat per l'ocasió.
A les 9 del matí, arrancaven a córrer les noies, i quinze minuts després els nois. Començava el repte, començava el patiment. El primer escull era arribar dalt de tot de la Mola Grossa, passant pel forat de la Finella. Per mi va ser la part més dura, ja que al començament de cursa vaig provar de seguir a Xavi, per tal de no trobar massa cues a la primera sendera, però això va fer que arribés bastant accelerat a les primeres rampes dures, i que arribar al segon avituallament, al replà abans de pujar a la Finella, fós bastant complicat. En alguns moments d'aquesta fase fins i tot vaig pensar en abandonar. Però, per sort, un cop passat el forat de la Finella, ja vaig trobar el meu ritme, conservador, però continu, i així, vaig aconseguir anar pujant de moral i començar a disfrutar de la duresa de la cursa. El segon escull va ser la pujada al Piló del Monsagre, tot una icona de Paüls. I d'allí, cap a baix, per preparar la pujada més dura. Mentre baixavem, i abans d'encarar les primeres rampes, ja podien sentir-se els crits d'ànim dels que estaven dalt de tot de la Punta de l'Aigua (osti que amunt que està la Punta) : Jotabe i Puça no van córrer la cursa, però van ser uns dels protagonistes principals d'ella, ja que els seus anims ens van acompanyar a tots, des de les primeres rampes, fins dalt de tot de la Punta de l'Aigua, on jo i tots, vam poder-los donar la mà i agraïr-los la seva entrega. D'allí, fins l'últim escull, poc temps per recuperar, però molta moral, per la proximitat del final, així que encarem el Joan Gran, amb força, reserves i moral, ja que sabem que després de coronar el cim, ja tot és baixada fins al final. I així, el Joan Gran ens fa grans, i comencem una baixada espectacular. Això sí, els dos últims quilòmetres ja s'em fan molt durs, tanta baixada després de tants quilòmetres, no m'ajuda gens, però ja queda poc, i faig anar el cap, per arribar amb força suficient per dir-me : sí, senyor, Paüls és Paüls, però ja l'hem tornat a fer. Com vaig poder dir al speaker de l'arribada, que em va deixar el micròfon (no sabia el que es feia) : Molt dura, però molt xula, i l'any que ve a tornar-hi.
A l'arribada, vam anar comentant la jugada tots plegats. Grans resultats de la Thaïs, el Toneto, el Koanitor, l'Adrià, el mestre Benavent, el Xavi "Romario" (1er. Calvarin (3hs18min.), i bones sensacions per la resta d'humans : Jo, (3hs.52min.), vaig fer 20 minuts més que l'any passat, però ja se sap, per millorar, s'ha d'entrenar. Tot i la diferència, estic molt satísfet. El Ginès va fer un carrerón, va arribar que semblava que no hagués patit gens. Va fer 4 hs.18min., i cal destacar dos frases que em va dir arribant a Benissanet al voltant de les 14 hs. : "a les 6 del matí m'he ficat aquesta gorra, i encara no me l'he tocada" (estava impecable); "ja puc dir que he pujat allà dalt corrent abans que en btt, i tot i el patiment, ho hem aconseguit". I tant que sí, i l'any que vé, tornarem a ser-hi.
La meva felicitació a tots els que l'han organitzada i l'han fet possible, ja que aquesta cursa, amb les seves 10 edicions, és tot un referent del que ha de ser una gran Cursa de Muntanya. Felicitats UEC Tortosa i a tot el poble de Paüls. Recorregut, avituallaments, marcatge, bossa del corredor, ambient, tot  perfecte. Només un però : l'aigua de la dutxa, geladíssima, com de costum, bé, potser perque vaig arribar a misses dites, no sé. Però, tant se val, fins i tot llavors la gent estavem contents per haver aconseguit acabar-la , disfrutar patint. I és que , Paüls és Paüls.
Salut.

by Bond, Kua Bond


divendres, 21 de maig del 2010

Cap de setmana carregat...

Sí! Este finde, una part, dels Calvaris estan a tope!
L'Heureta de debut! Demà debut en un raid!!! Quina passada! Ja mos ho contaràs...
I los líders de la muntanya, los amics Kua i Romario, cap a Paüls! Mil ànims per ells...

Mireu quina pinta feien l'any passat!!!
Mil ànims!
by GinesGon, la fruta del campeón!

dissabte, 15 de maig del 2010

Cursa de Primavera de Salou (10 kms. contra el càncer)

Diumenge, 9 de Maig, i els Calvarins tornem a quedar per fer una nova cursa, aquest cop a Salou. Jo ja vaig fer-la l'any passat, amb el amics de Schutz, i aquest any ens hem animat uns quants Calvarins per contribuir amb la causa, i és que aquesta Cursa de Primavera, és el reclam per arreplegar diners per recerca i lluita contra el càncer, un mal que és al costat de tots. Finalment, però, tots hem colaborat, però al tall hem anat Tomàs, Josep Mª i Joaquim. I vinga, la cursa començava a les 10 del matí, i a les 9:30 ja estavem fent temps i soltant les cames una mica, veient com l'ambient augmentava, i comentant la jugada, entre nosaltres, i amb els amics de Schutz (Dani, Gino, Jose Antonio, Andreas).
A les 10 en punt del matí, sortim puntuals en la cursa de 10 kms. que transcorre pel Salou més turístic, tot un goig córrer pel Passeig Jaume I, i per la zona de platges amb més turisme de la Costa Daurada. El recorregut és exigent, però soportable, i agafa bona part de la Mitja de Salou, també molt recomanable. La nostra cursa, en sintònia al nostre estat de forma actual, aguantant la distància, però sense grans parcials (no estem preparant ni la Marató, ni tenim prop la Mitja de Tarragona). Tot i això, bones sensacions, i temps finals força correctes (al voltant de 42 minuts). Només al final, vam tenir una mica d'angoixa, ja que a Tomàs se li van repetir les molèsties, i va haver d'acabar la cursa caminant. Aquestes molèsties l'han portat a seguir una fase de rehabilitació (té una bona fisioterapèuta, us ho asseguro, potser la podriem fitxar al nostre Calvari (no és amor de cunyao, eh ¡¡¡ ; per cert, Tomàs, com va anar la depilació ?? ). Bromes apart, Tomàs, molts ànims, i després dels mals moments, en vindran molts, molts, de bons, segur. Ara, a recuperar-se del tot, i quan tot funcioni, a tornar-hi.
A més de la nostra cursa, per completar la festa, també en fan una de 4 kms., on un bon grapat de nens i nenes contribueixen amb la causa corrent la seva cursa. En definitiva, una cursa de 10mil molt recomanable, amb un bon recorregut, bon avituallament en cursa, i molt menjar i beure a l'arribada. I cada any, augmentant el número de participants, i així, augmentant també els diners per la causa. Tots units contra el càncer.
Salut per tots. Fins la propera, diumenge que ve, a Paüls.

by Bond, Kua Bond.