Quin Calvari...: Cursa del Llop (Etapa 2 : Cursa de Muntanya, del Riu al Mar)

Diumenge, 6 de Juny, un cop acabada la Cursa de Muntanya del Camí de Sirga, a Móra d'Ebre, vam tornar al poble tal com hi haviem sortit : Ginès, Josep Mª, Santi, Ginès cosí, i Joaquim, pedalejant amb la bici, per completar una matinal magnífica. Però la climatologia ens va fer una petita mala passada, ja que pel camí de Baix ens va caure un aiguat d'aquells que arriben fins al moll del ós, i jo, és clar, vaig agafar un bon constipat, que no em va impedir d'anar al treball, això si, acompanyat de la banda sonora del meu aparell respiratori. Així que va anar passant la setmana, i jo, que tenia intenció d'apuntar-me a la Cursa de Muntanya del Llop, vaig tenir força dubtes. L'últim dia per fer la inscripció, dimecres, 9 de Juny, vaig decidir d'apuntar-m'hi, i segons com evolucionés, aniria a fer la cursa. Però ja em coneixeu, i finalment, amb una tos de gos i amb el pit més carregat que el de la (ara no sé quin exemple posar), dissabte, a la 1 del migdia, estava a Móra, esperant recollir a Oscar Fortuño, que ja porta unes quantes curses d'experiència. I d'allí, cap a Tortosa, al Pavelló Firal, on ens esperàven els companys de la familia Alonso Luengo, amb la Berta al capdavant. També vam trovar a Mario Solé, que va fer grans resultats en les dos competicions amb bicicleta). I també vaig poder saludar als amics Robert i Gemma, (si, Gemma, Gemma, avui no m'equivoco), que a més, ens van avitualllar a dos punts diferents del recorregut. Gràcies, Robert, pels ànims, i gràcies, Gemma, per l'aigua i pel teu perdó. A les 2 i mitja de la tarde (quina calor, quina calor) es va donar la sortida als 32 kilòmetres del recorregut que ens portava fins al Port Marítim de l'Ampolla, pujant primer tant com era possible, fins al punt més alt, el Coll de l'Alba, que seria el punt d'inflexió cap avall, fins arribar al mar. Els de Tortosa en sabem molt de montar tinglados com aquests, i és que com sabeu, la Cursa de Muntanya era només una de les etapes de la Cursa del Llop, així que, per exemple, dissabte al matí va haver-hi una mega etapa de bici de carretera, així com diumenge al matí, la Mitja Marató de Pujada al Caro, i també una altra super etapa amb Btt, a més d'altres proves a l'aigua (caiac pel riu i pel mar). Van haver-hi alguns mega-cracks, que van completar tota la Cursa, per la qual cosa poden ser considerats com autèntics mega-esportistes. (ja sabem que n'és de gran l'Albert Giné "Puça", gran esportista, i gran persona, com més sé d'ell, més gran impressió em deixa : ajudeu-lo, si voleu, entrant al seu blog, i proposant-li un nou repte, segur que si pot, el complirà). A més, també el seu germà, Xavi, i el Cucut, Joan Perales, que també van completar tot el repte de la XVIII Cursa del Llop. Des d'aquí, la meva sincera i modesta felicitació.

Però torno al començament, i és que ja veig que de la Cursa poc acabaré explicant : doncs bé, dura de coll...ns, Fins al Coll de l'Alba, un recorregut molt distret, sense trepitjar gaire asfalt, i amb senderes , camins i corriols de pendents força importants. Així que, primer una cama i després l'altra. Abans d'arribar al quilòmetre 16 , crec, abans de completar la pujada al Coll de l'Alba, vaig tenir una mena de tall digestiu, que juntament amb la calor, em van fer plantejar deixar de córrer. Va ser només durant uns minuts, ja que llavors va agafar-me l'Oscar, i vaig animar-me una mica, fins al punt de seguir-lo, i completar la recuperació. A partir del Coll, molt asfalt, i cap a baix, recorregut més aborrit, però el cas era que els quilòmetres anaven passant, i ara ja m'havia recuperat. Al quilòmetre vint, va ser Oscar que va començar a tenir problemes musculars, però aquest és fort com un roure, i va poder continuar. Vam seguir junts fins al quilòmetre 28, on Oscar va baixar una mica més el ritme, i jo em sentia amb forces de pujar-lo, així que vaig apretar fins a meta. L'important va ser que vam completar-la la Cursa amb més garanties de les que ens pensàvem tots dos. Com ja ens té acostumats, molt destacable també el resultat que va fer Xavi, que puja de meravella, i quan agafa l'asfalt s'aborreix en gran mesura. I l'amic Toneto, que continua molt fort, i és seriós aspirant al podi final del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre. La meva felicitació també per tots dos. I també a tots els que van completar la Cursa, que és un bon repte per començar l'estiu (també hi eren Vicent Margalef i J.Mª Insausti (jo quan sigui gran, vull estar tant fort com ell, i amb tanta il-lusió com ell, en cada cursa amb tantes ganes)).