Diumenge, a les 7 del matí, puntual, davant de casa, espero l'arribada de Ginès. Anem a Paüls, a córrer la Cursa de Muntanya més important de les nostres comarques. Ginès, cosí, eh, el de la Btt, que ara ja és tant runner com qualsevol de nosaltres. Passem a buscar a Xavi, i vinga, cap a Paüls toca. Puntuals, abans de les 8 del matí, ja erem aparcats, amb dorsal, i fent-la petar amb l'Adrià, la Thaïs i el mega-crack Koanito Farnós, que van ser tant puntuals com nosaltres. Aviat ja hi erem tots, cares conegudes, i primeres figures catalanes de les curses de muntanya. Molt ambient i molta calor. El recorregut d'aquesta X edició de la Cursa de Muntanya de Paüls, basicament, ha estat el mateix que el de l'edició anterior, només que aquest cop ha hagut uns canvis en la sortida i en l'arribada, que s'han concentrat en la zona esportiva del poble. Penso que aquest canvi ha estat possitiu, ja que l'espai era més preparat per l'ocasió.
A les 9 del matí, arrancaven a córrer les noies, i quinze minuts després els nois. Començava el repte, començava el patiment. El primer escull era arribar dalt de tot de la Mola Grossa, passant pel forat de la Finella. Per mi va ser la part més dura, ja que al començament de cursa vaig provar de seguir a Xavi, per tal de no trobar massa cues a la primera sendera, però això va fer que arribés bastant accelerat a les primeres rampes dures, i que arribar al segon avituallament, al replà abans de pujar a la Finella, fós bastant complicat. En alguns moments d'aquesta fase fins i tot vaig pensar en abandonar. Però, per sort, un cop passat el forat de la Finella, ja vaig trobar el meu ritme, conservador, però continu, i així, vaig aconseguir anar pujant de moral i començar a disfrutar de la duresa de la cursa. El segon escull va ser la pujada al Piló del Monsagre, tot una icona de Paüls. I d'allí, cap a baix, per preparar la pujada més dura. Mentre baixavem, i abans d'encarar les primeres rampes, ja podien sentir-se els crits d'ànim dels que estaven dalt de tot de la Punta de l'Aigua (osti que amunt que està la Punta) : Jotabe i Puça no van córrer la cursa, però van ser uns dels protagonistes principals d'ella, ja que els seus anims ens van acompanyar a tots, des de les primeres rampes, fins dalt de tot de la Punta de l'Aigua, on jo i tots, vam poder-los donar la mà i agraïr-los la seva entrega. D'allí, fins l'últim escull, poc temps per recuperar, però molta moral, per la proximitat del final, així que encarem el Joan Gran, amb força, reserves i moral, ja que sabem que després de coronar el cim, ja tot és baixada fins al final. I així, el Joan Gran ens fa grans, i comencem una baixada espectacular. Això sí, els dos últims quilòmetres ja s'em fan molt durs, tanta baixada després de tants quilòmetres, no m'ajuda gens, però ja queda poc, i faig anar el cap, per arribar amb força suficient per dir-me : sí, senyor, Paüls és Paüls, però ja l'hem tornat a fer. Com vaig poder dir al speaker de l'arribada, que em va deixar el micròfon (no sabia el que es feia) : Molt dura, però molt xula, i l'any que ve a tornar-hi.
A l'arribada, vam anar comentant la jugada tots plegats. Grans resultats de la Thaïs, el Toneto, el Koanitor, l'Adrià, el mestre Benavent, el Xavi "Romario" (1er. Calvarin (3hs18min.), i bones sensacions per la resta d'humans : Jo, (3hs.52min.), vaig fer 20 minuts més que l'any passat, però ja se sap, per millorar, s'ha d'entrenar. Tot i la diferència, estic molt satísfet. El Ginès va fer un carrerón, va arribar que semblava que no hagués patit gens. Va fer 4 hs.18min., i cal destacar dos frases que em va dir arribant a Benissanet al voltant de les 14 hs. : "a les 6 del matí m'he ficat aquesta gorra, i encara no me l'he tocada" (estava impecable); "ja puc dir que he pujat allà dalt corrent abans que en btt, i tot i el patiment, ho hem aconseguit". I tant que sí, i l'any que vé, tornarem a ser-hi.
La meva felicitació a tots els que l'han organitzada i l'han fet possible, ja que aquesta cursa, amb les seves 10 edicions, és tot un referent del que ha de ser una gran Cursa de Muntanya. Felicitats UEC Tortosa i a tot el poble de Paüls. Recorregut, avituallaments, marcatge, bossa del corredor, ambient, tot perfecte. Només un però : l'aigua de la dutxa, geladíssima, com de costum, bé, potser perque vaig arribar a misses dites, no sé. Però, tant se val, fins i tot llavors la gent estavem contents per haver aconseguit acabar-la , disfrutar patint. I és que , Paüls és Paüls.
Salut.
by Bond, Kua Bond
)
)
