V Cursa del Pedraforca

Ja l'any passat vaig conéixer d'aquesta cursa, i enguany, abans de fer la de Paüls, ja me l'havia anotat a l'agenda. Però els dies passaven, i cada cop pensava que estava difícil d'anar-hi. Fins que va venir la Cursa de Muntanya del Llop, on abans de començar-la, l'amic Vicent, de Ginestar, em comenta que ell també estaria disposat a anar-hi. Quedem que en parlem el dilluns, però abans de prendre cap decisió, ja estan els dorsals acabats. El cas és que Vicent fa les seves trucades, i abans del divendres, aconsegueix 2 dorsals, així que ja no hi ha excusa: diumenge, a pujar el Pedraforca.

Dit i fet, diumenge, molt de matinada, carretera, manta, Audi, Baricentro, Vicent i jo, tots cap al Pirineu, tots cap a Saldes, al peu del Pedraforca, per prendre part en la V Cursa del Pedraforca, organitzada per l'Ass.Mountain Runners Berguedà, vagi per endavant la meva felicitació per la feina ben feta. Tres hores de distret viatge ens porten uns quaranta quilòmetres més amunt de Berga, al peu de la majestuosa muntanya, al petit poble de Saldes. Ja arribant al poble, li comento a Vicent que potser el que més em preocupa és la baixada, ja que veient en la distància la espectacular pendent que fa la tartera que tenim al davant, la cosa promet més d'una caiguda. I abans del que ens marcava el full de ruta establert, arribem a Saldes. Aparquem amb facilitat, i anem a buscar els dorsals, tallat al bar del poble, i visualització del video de l'any anterior. Osti, tu, no ho tenim molt clar, els que arriben dalt al cim, ho fan grimpant de quatre grapes per les imponents roques, i fan cara més aviat de que la cosa és bastant dura. Ja arribant al poble, li comentava a Vicent que potser el que més em preocupava era la baixada, ja que veient en la distància la espectacular pendent que fa la tartera que tenim al davant, la cosa prometia més d'una caiguda. A l'hora d'agafar els dorsals, ens diuen que obligaran a córrer amb paravent, ja que dalt al cim, bufa el vent, i la temperatura es propera als 0 graus. Vinga, un al-licient més, la cosa promet. Abans de la sortida, tots els nostres temors són confirmats. Parlem amb Paco, Isa i Elena, de la UEC Tortosa, i amb l'amic Xavi Solé (del Obrint Traça), i tots coincideixen en la frase que em diu lo Manso : "aquesta sí, aquesta és la cursa de muntanya". També hi eren els companys del Trail la Sènia. Cal afegir que els runners de la UEC, el dia anterior havien près part de la Marxa Cap de Rec, a Andorra : res, poca cosa, 51 kms. amb 5000 mts.de desnivell acumulat; per ells, un petit entrenament de cara a diumenge. Per cert, també hi era el mestre Benavent, al Cap de Rec. Però, bé, tornem al  Pedraforca. Estem ja preparats, amb molt respecte, però animats i mentalitzats. A les nou del matí, puntual, tres-cents i pocs més corredors arranquen per arribar al cim. Els dos primers quilòmetres són de pujada sostinguda fins al refugí Lluis Estasen, al peu del massis. Ben aviat es formen llargues cues de gent, tot i que des del inici, tothom està on li correspon. Després del refugi, la pujada augmenta en pendent, fins al coll del Verdet, i a partir de llavors, comença l'autèntica grimpada per les roques més directes que ens portaran dalt de tot del cim del Pollegó Superior, a 2500 mts.

Dalt de tot, vistes majestuoses, els Pirineus, al fons, nevats, i la meva cara, que ho diu tot. A partir d'aquí, km.8, tot baixada, passant pel coll de l'Enforcadura, per iniciar l'espectacular baixada a la tartera, on ningú s'escapa en un moment o altre, de rallar-se el cul ó torçar-se els turmells. Un cop acabada la tartera, i fins al final, al km.13,3 , altre cop a Saldes, la baixada és més agradable de realitzar, tot i que les cames ja no estan per massa alegries. Així que, hem pujat al Pedraforca , i l'hem tornat a baixar, i en aquest curt recorregut, hem acumulat un desnivell d'ascens de 1300 metres, i els mateixos de baixada, qüasi res, per la majoria de mortals. A l'arribada, rostida per tothom, i molt bon ambient. La gent sap on va, i aquest és una cita obligada per a qui els agrada la muntanya.

De la meva cursa, destacar que vaig fer-la més bé del que em pensava. El fet de no fer res durant la setmana, i acumular-ho tot amb les curses del cap de setmana, em feia dubtar de si patiria molt ó no, i el perfil d'aquesta cursa, no ajudava massa a tenir-hi confiança, però un cop entrats en matèria, vaig pujar amb tanta força com vaig poder, vaig fer una molt bona grimpada per les roques, i vaig baixar molt bé la tartera, quan hi havien pedres, i vaig riure molt caient en els llocs de tartera desgastada sense pedres. Això sí, no vaig poder evitar dos torçades doloroses, i cames i cul ratllats, però ja se sap, és part del joc. Temps final : 2 hores 39 minuts.  ( una hora abans entrava el guanyador, Just Sociats : pert cert, us asseguro que no va sortir una hora abans, n'estic segur..). Altres temps: Vicent Margalef: 2h58min., Xavi Solé "Kabalí" 2h20min. , Paco Estorach "lo Manso" 2h52min., Elena Ferreres 2h50min. tots molt contents de com havia anat la matinal esportiva. I res més, dutxa d'aigua molt gelada, i cap a casa, tres hores més de cotxe, i ja hi sóm. L'any que vé, si podem, ho repetirem. Per cert, avui, dimecres, revetlla de Sant Joan, encara em fan mal les cames.

Salut per tots.

by  Bond, Kua Bond.