dijous, 14 d’octubre de 2010

V Cursa de Muntanya de Tivissa

Que us puc dir de la Cursa de Tivissa, que no conegueu. Doncs que ha estat millor que totes les que havia pogut fer fins ara. Però anem a pams.
Dissabte de matinada va ploure, tal com estava previst, i tots ja pensavem en què complicada que se'ns possaria la cursa del dia següent. I és que ja només pel recorregut, la cursa ho era, de complicada, però el mullader la podia fer encara més dificil i perillosa. Tot i que enguany no havia pogut fer cap entrenament sobre el terreny, ja estava ben informat de que l'havien fet grossa, els tivissans i tivissanes, i és que amb l'excusa de que formava part de la Copa Catalana de Curses de Muntanya, es van lluïr preparant un recorregut molt, molt, molt dur, però també molt, molt, molt espectacular.
Així que diumenge, abans de les vuit, ja anavem xerrant al cotxe direcció Sex Domiti, el Xavi, el Santi, i jo, amb la companyia de la més jove de les extrems, la Berta. Arribats, anem a recollida de dorsals (de paper mai més) i bossa del corredor (completíssima, com sempre). Fins l'hora de la sortida, punt de trobada, reunions i xerrades diverses entre tots els que ens anem trobant a les diferents curses del Circuit de les Terres de l'Ebre, i foto obligada dels Extrems amb la nova equipació. I puntual a les 9 del matí, la sortida de les femines, i un quart després, la masculina.
El recorregut, molt complert i espectacular : sortint de la zona del càmping, i després de donar una volta pel poble per estirar la cursa,  s'arribava al pontet de Padrells, on trobàvem al primera pujada del dia, un corriol recuperat per la cursa, per pujar fins a la Creu de Sant Blai. D'allí, i després de planejar una mica, no massa, no sigui que ens recuperem molt, començava la pujada  al Coll del Ventall, des d'on aniriem per un altre corriol recuperat, fins al Coll dels Monegrets. Llavors, d'allí, baixar fins travessar el barranc de les Cabreres, i d'allí cap amunt, per arribar fins a Lo Grau. Vinga, més amunt, encara, Roca Verdura , Coll de la Llena, i pujar fins a la Tossa, per després baixar pel corriol recuperat fins altre cop al Coll dels Monegrets. Després, continuàvem  per arribar al barranc de Les Covetes, des d'on enfilariem la pujada salvatge, més curta que d'altres anys, però més intensa, fins a la Serra de la Creu. D'allí, crestejant per zona tècnica, que ens portava a deixar la serra per un nou traçat fins a la Font de Vicentó, per arribar al Barranc de les Meliques. D'allí, quedava un últim ascens, més suau, però amb les forçes més justes, fins a la punta de la Roca del Migdia de Jovara, per anar crestejant fins Los Borjos, i buscar el baixador de la Garita, per arribar al poble a través del barranc de la Foig. (tota la descripció del recorregut, més o menys precisa, dóna ja una idea a qui s'ho coneix, de lo dura que va resultar aquesta cursa). 
I ja arribats, tots satisfets de com s'havia desenvolupat la cursa, tots amb les seus propòsits més o menys complerts. Per la meva part, molt content d'acabar-la, més sencer que l'any passat, potser perquè vaig portar un ritme més suau, i amb ganes de tornar-hi aviat.

Felicitar des d'aquí a tots els tivissans/anes, que han fet possible aquest cursa, tot un clar exemple de les coses ben fetes. És un plaer poder fer aquestes curses tan ben organitzades, al costat de casa. Seguiu així. Fins l'any que vé. 

+fotos i classificacions a http://www.muntanyesdetivissa.com/


Salut

by Joaquim

pd. per cert, Xavi i Santi s'han passat al enèmig  .......

1 comentari:

HEURA ha dit...

Olé!
Quina crònica! Sí senyor!
Per la part que em toca, gràcies! Continuarem intentant fer una cursa com Déu mana!