La veritat és que aquest any vaig bastant enfeinat i em costa posar-me davant de l'ordinador per contar-vos les nostres peripecies pel món runner...
Però el motiu de ser d'aquest blog és això: donar veu a les nostres curses.Així que:
Lo divendres dia 12 de novembre agafem carretera i manta i cap a Donosti. A migdia ja sóm al puesto. Un hotelet la mar de majo amb un personal impressionantment amable i disposat a fer-nos passar una estada immillorable. Dinaret, per cert, a Donosti, allí on caigueu, menjareu com a mínim, bé. I per la tarda a recollir el dorsal al Kursaal, on feien la fira del corredor. Una fira una mica fluixa. Pot ser el pitjor d'aquesta gran cursa.
Sant Sebastià, pels que no la coneixeu, és una ciutat molt bonica. El seu mític Passeig de la Concha treu l'aliento. Pots estar mirant el mar hores i hores...Us aconsello una visita.
La cursa??? Una passada...
El dissabte, ja se sent l'olor de cursa. Els catalans inundem la ciutat. Junt amb els francesos, sóm la comunitat amb més representants...
Pels que no la conegueu, la Behobia-Sant Sebastià és una cursa de 20kms que transcorre des de Behobia(un poblet limitrof amb França) a Sant Sebastià passant per uns quants poblets. Es una cursa trenca-cames. Hi ha dos pujades que et fan perdre "l'aliento" i tot el trajecte es un puja-baixa.
El diumenge, ben aviat, a esmorçar. L'hotel està a tope de runners i el menjador fa olor a Reflex. Un bon esmorçar, traje de luces i cap a Behobia. A partir d'aquí tot és impressionant. Marxem de l'hotel a agafar un rodalies (Euskotren) que ens portarà cap a la sortida. Quin munt de gent a l'estació. Impossible agafar el primer tren que marxa. Esperem i tenim sort d'agafar el 2n i a part, anar asseguts. Arribem a Irun i allí ens esperaven uns busos que ens portarien fins la mateixa sortida. Muntatge de l'ostia...
La sortida, super ordenada, amb calaixos per temps i sortida per hores. Una passada. Quina organització.
10 minuts abans de la sortida, ens visita la pluja. Una bona pluja que ens acompanyarà tot el recorregut.
El recorregut no té res d'especial. Es com si anessim de Benissanet a Ginestar passant per les Móres...El que és fóra de sèrie és l'ànim de la gent. NO hi ha ni UN METRO sense gent animant! Cridant, aplaudint, cantant, música... L'avituallament del km. 10 al poble de Letzo (crec) fa possar la pell de gallina. Quin munt de gent...
El recorregut ens guarda una guindilla. Del km 16 al 17 hi ha una pujada que fa possar la reductora. Després, 3kms de baixada i plans que, junt amb la gent que es fica dins de Sant Sebastià,et fan arribar a meta amb volandes i xop...
Arribada a meta. Josema 1h30 i un servidor 1h34. Esperant per trobar-nos amb la cheer,encara ens mullem més. Arribem a l'hotel empapats de dalt a baix. Però ha valgut la pena. Molt la pena. Una passada...
Unes sensacions impensables de sentir a les nostres curses...
Si tot va bé, algun any hi tornarem. Potser el 2011??? A la gent que us agrada el córrer, us ho aconsello com a vacances-runners amb la family!
De tornada a casa, ens parem a Tudela. Una ciutat amb una zona monumental molt bonica. I allí, com si no haguessim menjat prou bé, ens cruspim un xuletón de miedo...
Tinc una altra cita pendent amb vosaltres: La Mitja de Tarragona. I l'amic Kua també té matèria per contar.
by GinesGon, la fruta del campeón!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada