Diumenge, 26 de Setembre, matinem i força. A les 5:45 passo amb el cotxe per Calvari,28, per recollir a Xavi, i carretera i manta cap a Alcanar. Osti, tu, quina moral, què ens agrada tant d'anar a córrer en aquests llocs, per fotre aquestes matinades i perdre hores de son ?? -ens preguntem tots dos. Però a les 7 del matí, amb aquella fresca que corria, trobem la resposta quan arribem a la Plaça de l'Ajuntament d'Alcanar. Sóm dels primers en recollir el dorsal, però ja hi han més de 50 voluntaris disposats a fer una bona feina per deixar-nos a tots els corredors la mateixa sensació que vàrem tenir l'any anterior , en que la recordo com una de les millors que vaig córrer. I és clar, no ens van decepcionar. Vegeu en què consistia tot plegat www.pujadamontsia.cat/la-cursa , i tot i la duresa, vam acabar amb ganes de repetir-ho. Però anem a pams: a les 8 en punt, sortida de noies de la cursa llarga (31 kms.) , a les 8:15 sortida masculina, i a les 8:30 hs. sortida de la cursa curta ?? (18 kms.). Amb Xavi ja li havia dit -tu, tira, que jo no puc seguir el vostre ritme, i aniré fent- , però ja sabeu, fins al quilòmetre 7, vaig anar jo tirant, amb Xavi i Josep Mª Olesa al costat. A partir de llavors, ja vam veure tots dos com aniria la carrera de cadascú, l'un, Xavi, que havia de marxar, i l'altre, jo, que m'havia de regular, si volia acabar-la amb bones vibracions. I així ho vam fer. El recorregut de la cursa és molt complert, comença corredora, fins pujar a la Basseta Blanca. D'allí, la pujada fins a Lo Molló ja posa cadascú al seu lloc: jo vaig veure que amb el grupet que ens haviem ajuntat podriem fer una bona ruta tots junts (3 del UECTortosa, 2 de La Sènia, l'Olesa i jo), i així va ser. Després, seguir pujant fins al 12 apòstols (quines vistes més espectaculars del Delta de l'Ebre), i a partir d'allí, baixada molt, molt tècnica fins al purgatori, al Barranc del Llop. Aquí, com en tot el recorregut, s'havia d'estar molt alerta , ja que amb qualsevol badada, podies ostiar-te ó torçar-te els turmells, i els meus no estan per massa torçades, que diguem. I després del km.15, la pujada més recordada , a La Torreta, osti tu, quin fart de pujar, per un moment, em va semblar el Pedraforca. Un cop dalt, baixada fins al Mas de Mullet, llarguíssima i en alguns trams també molt tècnica, potser més ja pels quilòmetres transcorreguts i pel trote acumulat , que no pas per la sendera en sí. Un cop allí, repetir els puja i baixa inicials (La Cogulla , Barranca de Castellans, Ermita del Remei, ...), per fer entrada triomfal al poble i recepció espectacular a la Plaça de l'Ajuntament. Sensacional tot plegat. Recorregut espectacular, ambient magnífic, 12 avituallaments del tot encertats, complerts i al lloc adient, voluntaris, organització, tot inmillorable. A l'arribada, menjar, beure, regals, per parar un tren, i ambientasso de Festa Running en tots cinc sentits. Quin goig tenir aquesta gent que ens preparen aquestes curses. Pujant, amb el cotxe, amb Xavi ens diem: valia la pena matinar, em xalat. L'any que ve, hi tornaré.
Salut
by Bond, Kua Bond
pd. No tinc fotos, de moment ....
