Tot arranca quan algú, o tu mateix, t'embolica per inscriure't en una cursa. A partir d'aquell moment se't plantegen un munt de dubtes i preguntes...Arribaré bé? Quin ritme? Quina roba? Quin esmorçar...Tot és nou...i això fa que sigui màgic i es recordi tota la vida.
Aquest cap de setmana, la Yoli, va viure la seva primera cursa. La Cursa de la Dona de Barcelona. Una cursa solidària que es celebra a vàries capitals del país.
Crec que va disfrutar molt de la seva primera "enganxada" de dorsal. Tant, es així, que amb les seves companyes de fatigues ja estan planejant un nou repte...
Espero que continuïs disfrutant, tant com jo, del món del córrer!!!
Enhorabona vida!!!
by GinésGon, la fruta del campeón!!!
4 comentaris:
Enhorabona Yolanda!! com bé diu Ginés el primer dorsal es recorda tota la vida, i si no ja m'ho diras quan en portis unes dotzenes que de ben segur serà així... jejeje Salut!!
Enhorabona per la Yoli! Així me la vau presentar. Això és fruit del sopar de luxe que ens vam pegar divendres. Ara toca continuïtat i a disfrutar una i altra vegada. Per moltes més!!!
Osti, que va ser aquest diumenge ... i jo ara me n'adono, .. bé, moltes felicitats per la primera cursa de la Yoli, per cert , a veure si ens penja al Calvari les seves impressions. Vinga, salut i fins aviat. joaquim
Nois, moltissimes gràcies!! Doncs, si que em quedarà bon record! La carrera i el motiu s'ho valien per debutar! L'ambient era immillorable! I el recorregut era curtet, però els que ja heu corregut pels carrers de Barcelona, ja ho sabeu... Correr lliures per la nostra capital no té preu! I si!! Espero que a aquesta carrera, la segueixin moltes més! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada