Post-Marató. Primeres Escapades per la Muntanya

No hem parat gaire. Després de comentar i valorar el que haviem fet a la Marató de Barcelona, hem seguit amb ganes de córrer, i aviat hi hem tornat. En tot el que porto del mes de març, els entrenaments dels dies laborals s'han reduït a dos sortides setmanals des del Calvari, amb Josep Mª. I els caps de setmana he voltat tant com he pogut, per tal de començar a voltar i familiaritzar-me amb el ritme del córrer per la muntanya. El primer diumenge després de la Marató, tenia ganes de pujar a Cavalls, esmorzar dalt de tot, i seguir voltant per aquells senders recentment netejats. Hi ha recorreguts per anar triant. Vaig agafar un que no sabia on em portaria, i vaig acabar a Gandesa, des d'on vaig demanar recolzament logístic, perquè ja portava 23 kms., i tampoc no calia abusar. Els següents caps de setmana hem fet dos sortides curtes per Sex Domiti, els dissabtes (amb Gonzalo i Olesa), i dos sortides llargues (amb Gonzalo), la primera de Tivissa seguint el GR cap a Llaveria, però tombant a meitat del recorregut (3 hs. per 24 kms. amb un recorregut exigent i amb bones rampes), i la segona, diumenge 22, vam fer finalment la ruta que el mestre Joan Farnós feia temps havia recomanat al seu blog Ilercavó, des de Marçà, fins a Llaberia. Quina passada de volta que vam fer. Koanitor explicava que va aconseguir no parar de córrer en tot el recorregut. Jo encara estic a anys llum d'això. Les primeres rampes ja van fer que no poguéssim mantenir el ritme de córrer, tot i que la marxa sempre va ser força viva. Quin goig de vistes, quins senders més fantàstics, quina ruta més bonica. Ho vàrem passar molt bé, fins i tot pujant per les cadenes, i fins i tot, cada vegada que ens enganxàvem amb l'abundant vegetació, i fins i tot, quan vam acabar amb les cames plenes de rascades i petites ferides. També va ser gratificant l'esmorzar que vam fer al poble de Llaberia, pintoresc i buit de gent. Després de tot, 800 mts. de desnivells, 17,5 kms., i durada 3 hs.30 minuts., que vam gaudir del primer a l'últim.

Ara, diumenge 29, tornaré a córrer una cursa, serà a La Pobla de Massaluca, on l'amic Robert ens espera. Ja ho contarem. Com més serem, millor.

Salut a tots.

by Bond, Kuakin Bond