Marató de Barcelona 2009

El dissabte 28 de febrer era la jornada de reflexió. Diumenge 1 de Març era la Marató de Barcelona. Tots els que havíem d'anar a Barcelona el dia següent, estàvem contagiats per una barreja de nervis, il·lusió i dubtes de com aniria tot plegat. La feina estava feta (més ó menys feta), i tots els entrenaments dels mesos anteriors havien de donar els resultats esperats (el més esperat era acabar-la, que ja és prou). I així va passar la jornada, fins que vam començar a donar-li diners a Telefònica. Trucades dels estil : com estàs, que prepararàs, que menjaràs, quan aniràs a dormir, que si plourà, que si no, que si la Marató ens envia un sms per dir-nos la temperatura prevista. Massa llarg es va fer el dissabte a la tarde. A més a més, aviat a dormir. Un son que mai costa d'arribar, però que aquell dia tenia massa pensaments que li passaven per davant. Finalment, però, vam dormir i vam descansar. Fins les 3:45 de la matinada, que va sonar el despertador. Amunt, tot a punt, i a buscar a Josep Mª per casa seva (4:15), per començar trajecte fins Barcelona: 1ª parada (Cambrils, 5 del matí): recollim a Gonzalo. 2ª parada (Tarragona, 5:30 del matí): arribem a casa de Uwe (company meu de feina), i deixem el cotxe. Anirem amb el seu. 3ª parada (Altafulla, 5:40 del matí): recollim un altre company, Gino. I així, fins a les 7 del matí, hora on ja estem aparcant el cotxe pels voltants del estadi Joan Serrahima, dalt a Montjuïc, on estarà habilitades les dutxes per després de la Marató. I així arribem a la zona de sortida, a l'Avinguda Mª Cristina, al costat de les Torres Venecianes, punt de trobada amb tots els companys de la Ribera. Van arribant Xavi Alonso, l'Heura, la Maria, el Ricard, Josep Mª Olesa, JA, Daniel, Pep, Vicent, Robert Moliné, i cada vegada hi ha més ambient. El dia ja clareja, i l'hora de la sortida s'apropa. Deixem bosses al guarda-roba, deixem pes als lavabos, i a punt estem Josep Mª i jo de deixar-nos perdre la oportunitat de córrer junts la nostra primera Marató, tal com teníem parlat, ja que amb tanta gent com hi havia, ens vam perdre l'un del altre. Afortunadament, abans de començar, vàrem retrobar-nos (una gran alegria). Tot el grup a punt, i a les 8:30 del matí, del tot puntual, començava la Marató, la nostra primera Marató.

Als primers tres kilòmetres vaig sentir una calor que prometia fer-me passar un mal dia, però diumenge no tenia que ser un mal dia, i va començar a ploure una pluja molt fina, que ens va acompanyar durant la primera meitat del recorregut, i que va fer que baixés una mica la temperatura, ideal per córrer. El recorregut és espectacular, realment fas una volta de 42 kms. per tota Barcelona, i passes per una bona part dels espais més emblemàtics de la ciutat Comtal. Tot un luxe moure't per la Gran Via (gràcies Heura i Ricard, pel vostre suport), Passeig de Gràcia, Sagrada Família, Pont de Calatrava, Rambla Prim, Diagonal, Plaça de les Glòries, Torre Agbar (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport), Fòrum, Avda. Litoral, Port Olímpic, Ciutadella (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport, aquí més que mai (km.36), amb els vostres ànims, vareu fer que després de la parada per avituallar-nos, continuéssim amb la mica de força que ens quedava), Urquinaona, Plaça Catalunya, Rambles, Colon, Paral·lel, fins arribar altre cop a Plaça Espanya, i pujar els últims dos-cents metres per una Avinguda Mª Cristina plena de gent que va animar-nos a tots i cadascun dels més de 8200 corredors que vam aconseguir arribar allí, i creuar la línia d'arribada.

Jo, personalment, vaig fer-ho cansat, però molt il·lusionat pel que acabava de fer, i crec que amb ganes de tornar-hi. Tots els que coneixem van fer una gran cursa, i tots vam aconseguir arribar i acabar-la. El Robert Tarragó va fer un temps molt bo (3 hs.12 min.). La resta ho vam fer amb temps des de 3:30 hs. fins a 04:40 hs. Molt bé a tots.

Des d'aquí, felicitar a la Maria Bordera, de Tivissa, que també va acabar-la, tot i que portava menys preparació.

També hem de donar les gràcies als que ens van animar. Jo estic molt content d'haver pogut tenir al costat a la meva cosina Helena i a l'Eduard, que van voltar Barcelona en moto per estar al nostre costat. Gràcies també al Ricard, pels seus ànims, i a la reportera número 1, l'Heura (quina panxeta, que serà, serà ???), pels ànims, i per les fotos. Gràcies també a Meritxell, pels ànims i per les fotos.

Gràcies també a Josep Mª, per córrer al meu costat. Tots dos junts, vam fer-nos més suportable la duresa de la Marató, i vam disfrutar-la més que no vam patir-la. I gràcies a la meva mare, que ahir, 1 de març , dia de la Marató de Barcelona, feia anys, i em va perdonar que no hi fos al dinar de celebració. Una besada enorme. I També gràcies a la Mònica i l'Abril, per estar al meu costat, tenir paciència i donar-me força.

by Bond, Kuakin Bond