Diumenge, 27 de Setembre.
A les 5 am toca el despertador, que he quedat amb Jaume Rojals a Benifallet, a les 6 del matí. Abans de posarn-nos en marxa, esmorzem el mega-bocadillo que ens hem preparat. Hem de carregar el dipòsit, que avui tocarà sofriment. D'allí, carretera i cap a Alcanar, on arribem quan passaven pocs minuts de les 7 del matí. Anem fins la plaça del Ajuntament, per buscar dorsals, i ja ens trobem amb un munt de cares conegudes, i amb l'ambient en augment. L'amic Koanitor ens aconsella i ens dona moral, tot i que sabem que necessitarem això i molt més, però l'important serà participar, i prendre-ho com una gran festa dels amics de la muntanya, i com un altre entrenament. A les 8 en punt, es dona la sortida de la cursa, i a partir d'allí, tenim 31 kms. per disfrutar, sofrir, córrer, caminar, patir i tornar a sofrir. Vaig sortir amb l'intenció ben clara, volia fer un ritme suau, i no haver de sofrir en cap moment, perquè no volia notar la falta d'entrenament. Així que vaig anar fent, intentant seguir el pas del Jaume. Però al km.6 ell va caure, i tot i que va intentar seguir, cada cop li feia més mal, i segons vaig saber a l'arribada, més endavant va haver d'abandonar. Jo, a partir de la caiguda del Jaume, vaig seguir amb un ritme constant, pujant millor que no pas baixant, fins a la gran pujada, quelcom semblant a un d'aquells famosos kilòmetres verticals que fan als Pirineus. Allí vaig passar-ho bastant malament, sort en vaig tenir de trobar-me al mestre Farnós, que amb els seus ànims i les seves mentires ("vinga, Joaquim, que vas bé, que fas bona cara"), va fer que m'animés i continués endavant quan més
fotut estava. A partir de llavors, vaig seguir amb bons ritmes i cada vegada amb millors sensacions, ja que els kilòmetres passaven, i cada vegada em sentia millor, i amb forces per millorar el meu ritme de cursa. Així fins al final, que vaig entrar triomfant al poble d'Alcanar, i a la recta final, amb l'ànim de tota la gent, vaig aconseguir passar per meta amb un temps de 4 hores 25 minuts. Cansat, però molt content.
També hi van ser Jotabe, que va fer podi ( i no m'ho va dir, quan m'el vaig trobar a les dutxes), Carlos Lindez, Didac (que cada vegada està més fort) i l'amic Josep Mª Olesa, que amb pocs entrenaments també va sofrir-la, però va acon
seguir-la acabar.
En quan a la Organització, per mi tot són felicitacions, molt ben plantejada, molt bé el lloc de sortida i arribada, un gran ambient, molt bé els 12 avituallaments en cursa (gràcies per tantes atencions), molt bé el recorregut, i molt bé la festa final i la bossa del corredor. L'any que vé , hi tornaré. Salut, i fins a Tivissa.
by Bond, Kuakin Bond
A les 5 am toca el despertador, que he quedat amb Jaume Rojals a Benifallet, a les 6 del matí. Abans de posarn-nos en marxa, esmorzem el mega-bocadillo que ens hem preparat. Hem de carregar el dipòsit, que avui tocarà sofriment. D'allí, carretera i cap a Alcanar, on arribem quan passaven pocs minuts de les 7 del matí. Anem fins la plaça del Ajuntament, per buscar dorsals, i ja ens trobem amb un munt de cares conegudes, i amb l'ambient en augment. L'amic Koanitor ens aconsella i ens dona moral, tot i que sabem que necessitarem això i molt més, però l'important serà participar, i prendre-ho com una gran festa dels amics de la muntanya, i com un altre entrenament. A les 8 en punt, es dona la sortida de la cursa, i a partir d'allí, tenim 31 kms. per disfrutar, sofrir, córrer, caminar, patir i tornar a sofrir. Vaig sortir amb l'intenció ben clara, volia fer un ritme suau, i no haver de sofrir en cap moment, perquè no volia notar la falta d'entrenament. Així que vaig anar fent, intentant seguir el pas del Jaume. Però al km.6 ell va caure, i tot i que va intentar seguir, cada cop li feia més mal, i segons vaig saber a l'arribada, més endavant va haver d'abandonar. Jo, a partir de la caiguda del Jaume, vaig seguir amb un ritme constant, pujant millor que no pas baixant, fins a la gran pujada, quelcom semblant a un d'aquells famosos kilòmetres verticals que fan als Pirineus. Allí vaig passar-ho bastant malament, sort en vaig tenir de trobar-me al mestre Farnós, que amb els seus ànims i les seves mentires ("vinga, Joaquim, que vas bé, que fas bona cara"), va fer que m'animés i continués endavant quan més
fotut estava. A partir de llavors, vaig seguir amb bons ritmes i cada vegada amb millors sensacions, ja que els kilòmetres passaven, i cada vegada em sentia millor, i amb forces per millorar el meu ritme de cursa. Així fins al final, que vaig entrar triomfant al poble d'Alcanar, i a la recta final, amb l'ànim de tota la gent, vaig aconseguir passar per meta amb un temps de 4 hores 25 minuts. Cansat, però molt content.També hi van ser Jotabe, que va fer podi ( i no m'ho va dir, quan m'el vaig trobar a les dutxes), Carlos Lindez, Didac (que cada vegada està més fort) i l'amic Josep Mª Olesa, que amb pocs entrenaments també va sofrir-la, però va acon
seguir-la acabar.En quan a la Organització, per mi tot són felicitacions, molt ben plantejada, molt bé el lloc de sortida i arribada, un gran ambient, molt bé els 12 avituallaments en cursa (gràcies per tantes atencions), molt bé el recorregut, i molt bé la festa final i la bossa del corredor. L'any que vé , hi tornaré. Salut, i fins a Tivissa.
by Bond, Kuakin Bond
1 comentari:
Ok! De lujo Kua! Estàs fet un megacrack! Com un toro... A ver si l'any que ve no perdem tant la forma i fem més representació Quin Calvari...
Publica un comentari a l'entrada