És d'aquells dies que anar de cursa és com sortir a entrenar. Hem quedat davant del Casal, Sergi Martí, Tomas "Kiprono", Xavi Alonso i Kua del Quin. I hem quedat a les 8:30. Marxem cap a Miravet, i en un moment ja hi som. Caldrà que per la propera, sincronitzem tots els rellotges, per tal d'arribar tot l'equip al complert. Per cert, pel camí, ens trobem a l'Edu, que arribarà fent pedals amb la btt, per tal de calentar bé, diu ell. Agafem dorsals i ens fem passar el fred del matí fent xerrameca amb qualsevol dels molts coneguts que ens trobem. Quinze minuts abans de la sortida, dintre la furgo de Tomàs, estem acabant de fer la posta a punt. Costa sortir fóra, la fresqueta cada cop m'agrada menys, així que acabo ficant-me guants amb màniga curta, i gorra al cap, que cada cop hi ha menys cabells que protegeixen. En un no-res ja hi sóm. A les 9:30 del matí, la sortida de la cursa, i quinze més tard, la marxa de 12 kms.
El recorregut de la cursa ha estat sorprenent, nou gairebé tot respecte a les edicions anteriors, amb 98% de sendera, crestera i muntanya, i només 2% de camí i asfalt. Així que, amb aquests percentatges, la cursa ha estat espectacular. Pel meu plantejament, a una setmana de la Marató-Bcn-2011, m'ha resultat molt engrescadora. Primer, pujant a un ritme constant, intentant no parar en cap moment, i baixant amb moltes precaucions, ja que no volia cap caiguda ni cap torçada. Era un continu puja-baixa, molt divertit, tècnic i exigent. Arribant al nivell del riu, ben a prop de Benifallet, i tornant a pujar tant com l'orografia permetia. I així, fins al final corriols corredors, pujades fortes però curtes, i baixades curtes, però tècniques. Fins arribar a les darreres pujades del dia, la Covalta i la Pujada al Castell, per d'allí, baixar tant ràpid com es podia per endinsar-nos pels carrers del Miravet antic, que ens portaven fins al Passeig de l'Arenal, on ens hi esperava la festassa final, rostida monumental, música en directe, i cervessa per recuperar tot el líquid perdut. Una gran organització i molt bona la gent de Miravet, que l'han fet possible un any més. Ara, toca Barcelona; ara toca Marató
by Bond, Kua (rentón)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada