Lo títol lo possaré jo: "Més que contents!!!"

Buenooooo!!!!
Un altra al sac...
Quant et prepares per la Marató, penses: "L'any que ve, no la prepararé!!!" És dur i has d'invertir-hi temps, ganes i molta dedicació. El cap de setmana, en el que tots tenim familia, has de sortir a rodar mínim 1h30' i a mesura que s'apropa la data, més temps...
Però la Marató és màgica. És una passada. És diferent. És lo màxim!!! I quant creues la línia d'arribada ja no te'n recordes de tot l'esforç que t'ha costat i ja penses en l'any que ve.
I ja tornem a ser FINISHERS!!!!
Los 4 calvarins vam tornar a "campeonar"!!! I com va dir Josema tornant amb lo cotxe: "Lo titol lo posso jo...Més que contents!!!"

L'expedició arrancava lo dissabte per la tarda. A les 15h, la meva dona i un servidor, passem a recollir a Josema i després al gran amic Kua! Anem de lujo, fins i tot, portem "xaufer"! Per les Barcelones mos espera mon cosí Ginés. El viatge és fa curt. Anem planejant ritmes, explicant sindromes i donant-nos ànims. Com vaig dir a l'anterior post, sempre et penses que no vas ben preparat...
Arribada a l'hotel, deixem bosses i cap a la Fira a recollir els dorsals i la bossa del corredor. La fira cada cop és més gran. No hi perdem gaire temps, volem arribar a l'hotel a hora de veure el nostre estimat Barça!!!
Sopar, patir una mica amb la victòria del Barça, preparar el traje de luces i a dormir.
A les 6.30h ja estem esmorçant. Mun cosí Ginés a les 5.30h va ajudar als cambrers a prepara l'esmorçar...
Un bon bocadillo, per cert, jo he descobert la Nocilla com un bon aliat alimentici: energètic i fàcil de païr!
Tornem cap a l'habitació a preparar-nos i a les 7.45h ja marxem cap a la Plaça España!
El temps és molt bo, l'ambient és acollonant!!! 13000 persones més els seus acompanyants...ufff!!!

A l'hora ja estem al nostre calaix on saludem als compis de Flix i de Móra. Mon cosí Ginés, una mica més conservador, és possa al calaix de 3h30'-4h. Allí acabem d'animar-nos. El mític tema de Freddy i la Caballé ens anuncia la sortida, "gallina de piel"! La suerte está echada!!!
Costa mantenir el ritme els primers kms. la gent surt amb moltes ganes. Tot i això, nosaltres anem clavant els kms al ritme desitjat. Perdoneu, no ho he comentat abans, volem baixar de 3h30'. Això és a 5'/km!
Josema i Kua, més experimentats que un servidor, van turnant-se la davantera, jo per darrera vaig aguantat molt bé el ritme. Els kms van passant  i mos anem trobant comódes. Los meus "motxileros" me van passant aigua, powerade... Fins i tot, molts kms van passant a 4'50''!!!

Fins al km 33 ens mantenim els 3 junts. A partir d'allí, ells decideix pujar una mica el ritme. Jo hem quedo. Els kms se'm fan durs. Poc a poc, vaig perdent l'estela del ritme, em costa molt conservar els segons que tinc de marge per entrar abans de les 3h30'.
Però cap al km 38, m'enxampa la llebre de les 3h30'. I penso: "lo crack de Robert!!!" Miro cap atràs i el veig. "Robert!!! Ostia Ginés! Quina alegria!!!" Li explico com vaig i li comento que em faran falta uns segons per entrar abans de les 3h30'. Li vaig notar les ganes de portar-me amb volandes cap a la meta. Però estava fent de llebre i havia de guardar ritme. Sort d'ell i d'un altre company...Com cridava el bèstia: 3h30'!!! Vinga!!! Ànims! Fins i tot un crit dedicat: Vinga este de Benissanet!!!
Això em dona forces per arribar a meta com un bólido!!! Gràcies a l'amic Robert i a la seva grupetta de llebres per donar-me forces quan més falta em feia!!!

Al final, arribo a meta, molt content, amb 3h30'57''. 6 minuts menys que l'any passat!!! Allí ja estant Josema i Kua. Josema amb 3h26'33'' i l'amic Kua amb 3h28'45''. Poc després arriba mun cosí amb 3h44'40''

L'arribada a meta, no es pot explicar...s'ha de viure...Un detall: Quant nosaltres marxavem a dinar, vam passar per Plaça Espanya i encara arribava gent a meta. Una noia que entrava fregant les 6h de cursa, encarava la línia d'arribada plorant...Tot un èxit!

Si us agrada el món de l'esport i podeu, no deixeu de sentir aquesta emoció...

Com l'emoció de trobar-nos tots los Calvarins a meta després de fer la feina, amb la medalla de finishers penjada al coll! Quina passada! Fotos, crits i una bona abraçada amb la familia. Que també es una part molt important de la Marató....

Destacar la molt bona participació dels companys de Flix que van parar el crono en temps impressionants. Robert Mas en 3h09' i l'amic Estela en 3h06'. I la de l'amic Albert de Móra que va parar el crono el 3h25'!
Després de tot, un bon homenatge...un dinarot al port de Barcelona!!!