Finishers!!! Marató de Barcelona 2010!

Com totes les coses, els reptes surten per juguesques, per parlar massa, per estats d'ànim d'eufòria que fan que el cap no controli la llengua...Pues així va començar el repte de la Marató!
Un dia corrent, baixant per la costa dels Esterrers, amb los Calvarins... solto un: "al 2009, dos reptes: boda i marató". Unes inoportunes lesions em van impedir conseguir el segon repte. Els calvarins... s'hi van apuntar ràpid i l'any passat ja la van fer.
Pues aquest any no podia ser menys. El repte estava clar: Marató BCN 2010! Com no, els Calvarins, també s'hi apunten. Amb una última incorporació de luxe, mun cosí Ginés.

Al novembre, inscripció i plà d'entrenaments. La veritat és que amb les obligacions que tots tenim és una mica díficil seguir un entrenament planificat. Però amb voluntat, ens marquem uns dies de trobada setmanal sempre que la pluja no els xafi!

Semblava tant lluny el 07 de març... Però els dies passen i mos hi anem apropant a passos de gegant. Unes sortides per la Via verda, unes tirades llargues pel poble, unes voltes ràpides pel terme...i la setmana del dia D, ja està aquí!

La setmana abans és un mar de dubtes. Aguantaré, estic prou entrenat, ritme, menjar durant la cursa, que esmorçar, que menjar els dies previs... Crec recordar la mateixa sensació que dies abans d'afrontar-me a la primera mitja marató a Tarragona.

Però bueno, anem al grà, el dissabte agafem l'"andante" i cap a Barcelona. Tenim reservat un hotelet molt prop de la Plaça España. Arribada a BCN, deixem les bosses i a buscar el dorsal. Pel camí, recollim a mun cosí Gines. Per la Plaça España ja es palpa l'ambient. Han muntat una Fira del Corredor molt guapa. Exposició de bambes, materials de tot tipus, propaganda de les curses pel món... Recollim dorsals i fem una volta per la Fira. Per allí ens trobem al mega crack del Josef Ajram. Una fotico amb ell, quina "mole" de tio! I cap a l'hotel que el Barça mos ha de donar una mitja decepció...

El dia D arrenca a les 06.30 del matí amb un esmorçar a l'hotel amb olor a Radio Salil, dutxa ràpida i traje de luces.

Hem quedat amb l'amic Kua a les 07.45h a les torres de la Plaça España. De camí cap a la sortida, ja penso en l'estat que estaré quan torni a l'hotel. Allí hi som puntuals. Kua arriba com una moto, quin nervi i excitació que porta! No m'extranya, de les 04h del matí que va pel món... Immortalitzem el moment i cap a la línia de sortida. De camí, saludem al Xavi Benet i compis de Flix, als Schutz...

Dins del calaix, acabem de concretar ritmes. Kua i Josema amb lo globo de les 3h30', jo una mica per darrera.

Mola molt veure la marabunta de gent a la sortida. Tota l'avinguda Maria Cristina a tope. A les 08.30h en punt, comencem la cursa. Allí, tots ens possem al nostre lloc. Està de lujo córrer per Barcelona sense cotxes i pel mig del carrer.

El recorregut, una passada! Passem dos cops per la meca del Futbol, diagonal, passeig de Gràcia, la Sagrada Familia, pont de Calatrava, torre Agbar, Forum, Ciutadella, Arc del Triomf, Plaça Catalunya, Catedral, rambles, Colom i cap a la Plaça España.... I per tots aquests llocs, la gent et fa el passadís... Per un cop, crec que BCN s'ha volcat en la cursa.

Durant el recorregut la gent et va animant. Sobre tot, la Yoli, Dolors i Baltasar que ens segueixen pel circuit i ens cridem amb ànims. Gràcies! Realment, encara que sembli una tonteria, et donen força per córrer un parell de kms. sense pensar amb el patiment.

Personalment, m'he trobat molt comode durant tota la cursa. Tenía una mica de por al temut "muro", per això vaig anar bastant conservador fins passar el km.32. D'allí cap endavant, sembla que la cursa ja s'acabi. I el final, pel centre, la gent et va portant en volandes.

Al final, arribo a meta amb 3h36' aixecant les mans. Estic content, et passen moltes coses pel cap, bones i dolentes.

Allí ja m'esperen los cracks del Calvari...han parat el crono amb 3h21'. Allí peguem 4 vots d'alegría per celebrar la consecució d'un altre repte! Al cap d'un moment arriba mun cosí Ginés, amb 3h41', s'ha marcat un carrerón. La Yoli immortalitza el moment. Los 4 calvarins... amb la medalla de FINISHERS!

Si m'ho permeteu, vull dedicar l'arribada a meta a la meva dona. Gràcies per estar amb mi este dia tant especial! Mos ho mereixem!!! T'estimo!

Després, dutxeta ràpida a l'hotel i a dinar. Ah! Per cert, la tornada a l'hotel, bastant bé. Caminant amb bon ritme.

Lo dinar??? Sense paraules. Del mateix nivell que la Marató! Quin dinarot!!! Gràcies Josema!

Salut i l'any que ve a tornar-hi! He promés a Cristian que l'any que ve li faré costat!

by GinesGon, la fruta del campeón!