Si que feia temps, si, l'última cosa que vaig escriure per compartir amb vosaltres va ser la Cursa de Tivissa, i de llavors, ja no he trobat mai el moment de tornar-hi. Són rutines, com en els entrenaments, que els segueixes més o menys en funció del temps, de les ganes, de la forma física, però fonamentalment, almenys en el meu cas, de mantenir-ho dins d'una rutina.
I així, des d'Octubre10 fins ara, ha costat mantenir la rutina del running, tot i que això no vol dir que hagi baixat el ritme, fins i tot, diria que durant el mes de gener, vaig acumular bons entrenaments i bones sensacions per preparar la Marató del 6 de Març, però el que si que he experimentat ha estat el no poder fer les sortides a les 19:30, tal com fèiem temps endarrere, i tampoc he sabut trobar el temps per explicar totes les curses on he estat , tal com tocaria d'haver-ho fet. Però bé, com més passa, més costa ficar-t'hi, fins que he decidit no deixar passar aquest altre punt d'inflexió on em trobo ara (l'esport, com la vida, estan plens de punts d'inflexió, amb més o menys pendent acumulada), per ficar-me al dia, i intentar continuar com sempre hauríem desitjat.
Abans, al 2010, no he pogut explicar la Pujada al Montsià (cursa molt recomanable, per l'ambient, pel recorregut, per les vistes, per l'organització, l'any vinent, si hi ha salut, hi tornaré), la Ruta per les Muntanyes de Pradès (també repetiré), la Cursa d'Horta de Sant Joan, la MCD-Marató Costa Daurada (un error voler-la córrer al ritme que la vaig voler fer, sense haver-la preparat suficientment, i que em va portar a acabar-la força malament; un error que potser encara arrossego), la Mitja de Tarragona i la Mitja de Salou (dos bones curtides i amb bones sensacions, millors a la segona que a la primera) i la Clàssica Sant Silvestre de Tarragona (la millor manera d'acabar l'any, corrent, per començar el nou amb energia renovada).
Al moment de forma on em trobo hi arribo després de La Mitja, el 6 de febrer, a Granollers. Allí varem anar Gi, Txema i Kua, per participar a la festa de les Mitges Maratons, la Mitja en lletres majúscules. Els hi vaig comentar als companys que volia provar de baixar de 90 minuts, ja que els entrenaments específics que estava fent per la Marató m'estaven anant força bé, i creia que tindria ritme per fer-ho. Res més lluny de la realitat: abans d'arribar al quilòmetre 7, ja no podia mantenir els 4min.10seg. que m'havia marcat per parcial, així que vaig provar de recuperar-me, i em vaig anar arrossegant fins a meta, amb un temps de 1:33:44, molt pitjor que l'any anterior. De tot se n'aprèn, i d'aquesta ensopegada, també. Això si, a partir de llavors, ja m'ha costat seguir els entrenaments marcats segons el pla de preparació de la Marató, i ara ja puc dir que l'objectiu del 6 de març és el mateix que em vaig plantejar en la meva primera Marató : disfrutar-la i acabar-la. Mentre, enmig d'aquests entrenaments, he anat participant a les primeres proves del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre. A Campredó i a Benifallet, al Gener, vaig arribar-hi durant la fase1 (bon ritme, tirades llargues fetes, series de velocitat treballades, però falta de potència a les cames), i vaig aconseguir fer bons resultats, millor del que m'hauria imaginat. A Ginestar, al Febrer, ja hi he arribat post-Granollers, a la fase 2 (menys entrenaments, més cansament, i la mateixa falta de potència a les cames, deguda a la falta d'entrenaments en muntanya), per tot plegat, la Cursa del Frare se m'ha fet més dura a les pujades, complicada a les baixades, i molt còmoda en pista ó en pla, i tot plegat, ha fet que l'hagi acabat amb pitjor resultat que l'any anterior, seguint la tendència de Granollers. Ara, toca suavitzar el pendent d'aquest punt d'inflexió que m'ha arribat al febrer, i per això, continuaré entrenant per recuperar els ànims, però sobretot, la força que noto em falta. I res, que miraré d'anar-ho explicant.
De moment, us avanço el que hi tinc previst :
27-Febrer : 3 Cursa de Muntanya La Cameta Coixa, a Miravet.
6-Març : Marató de Barcelona (ens tornarem a fer la foto de finishers un cop arribats, com la que acompanya aquest escrit).
Perdoneu la "rallada". Fins aviat. Salut
by
Kua-rentón
