Que us puc dir de la Cursa de Tivissa, que no conegueu. Doncs que ha estat millor que totes les que havia pogut fer fins ara. Però anem a pams.Dissabte de matinada va ploure, tal com estava previst, i tots ja pensavem en què complicada que se'ns possaria la cursa del dia següent. I és que ja només pel recorregut, la cursa ho era, de complicada, però el mullader la podia fer encara més dificil i perillosa. Tot i que enguany no havia pogut fer cap entrenament sobre el terreny, ja estava ben informat de que l'havien fet grossa, els tivissans i tivissanes, i és que amb l'excusa de que formava part de la Copa Catalana de Curses de Muntanya, es van lluïr preparant un recorregut molt, molt, molt dur, però també molt, molt, molt espectacular.
Així que diumenge, abans de les vuit, ja anavem xerrant al cotxe direcció Sex Domiti, el Xavi, el Santi, i jo, amb la companyia de la més jove de les extrems, la Berta. Arribats, anem a recollida de dorsals (de paper mai més) i bossa del corredor (completíssima, com sempre). Fins l'hora de la sortida, punt de trobada, reunions i xerrades diverses entre tots els que ens anem trobant a les diferents curses del Circuit de les Terres de l'Ebre, i foto obligada dels Extrems amb la nova equipació. I puntual a les 9 del matí, la sortida de les femines, i un quart després, la masculina.
El recorregut, molt complert i espectacular : sortint de la zona del càmping, i després de donar una volta pel poble per estirar la cursa, s'arribava al pontet de Padrells, on trobàvem al primera pujada del dia, un corriol recuperat per la cursa, per pujar fins a la Creu de Sant Blai. D'allí, i després de planejar una mica, no massa, no sigui que ens recuperem molt, començava la pujada al Coll del Ventall, des d'on aniriem per un altre corriol recuperat, fins al Coll dels Monegrets. Llavors, d'allí, baixar fins travessar el barranc de les Cabreres, i d'allí cap amunt, per arribar fins a Lo Grau. Vinga, més amunt, encara, Roca Verdura , Coll de la Llena, i pujar fins a la Tossa, per després baixar pel corriol recuperat fins altre cop al Coll dels Monegrets. Després, continuàvem per arribar al barranc de Les Covetes, des d'on enfilariem la pujada salvatge, més curta que d'altres anys, però més intensa, fins a la Serra de la Creu. D'allí, crestejant per zona tècnica, que ens portava a deixar la serra per un nou traçat fins a la Font de Vicentó, per arribar al Barranc de les Meliques. D'allí, quedava un últim ascens, més suau, però amb les forçes més justes, fins a la punta de la Roca del Migdia de Jovara, per anar crestejant fins Los Borjos, i buscar el baixador de la Garita, per arribar al poble a través del barranc de la Foig. (tota la descripció del recorregut, més o menys precisa, dóna ja una idea a qui s'ho coneix, de lo dura que va resultar aquesta cursa).
I ja arribats, tots satisfets de com s'havia desenvolupat la cursa, tots amb les seus propòsits més o menys complerts. Per la meva part, molt content d'acabar-la, més sencer que l'any passat, potser perquè vaig portar un ritme més suau, i amb ganes de tornar-hi aviat.
Felicitar des d'aquí a tots els tivissans/anes, que han fet possible aquest cursa, tot un clar exemple de les coses ben fetes. És un plaer poder fer aquestes curses tan ben organitzades, al costat de casa. Seguiu així. Fins l'any que vé.
pd. per cert, Xavi i Santi s'han passat al enèmig .......
Que us puc dir de la Cursa de Tivissa, que no conegueu. Doncs que ha estat millor que totes les que havia pogut fer fins ara. Però anem a pams.
Passats uns pocs minuts de les 9 del matí, i amb una calor que ja es deixava notar, arrancava el gruix de participants a les dues curses, per enfilar cap a Sant Cristòfol, i després de baixar fins al costat de la carretera de Reus, tornàrem a pujar per arribar al camí de les Torres, i d'allí al Coll de Falset. D'allí, tram nou i molt corredor, baixada fins al Mas de Rafel, per un cop baix de tot, tornar a encarar costa amunt, per pujar fins dalt de tot del Coll de l'Eudalda. Durant la baixada, és on ja hi havia el punt de separació de les dos distàncies, i a partir d'allí, els que vam optar per la de 22 kms., ens quedava la pujada a la Creu del Terme, i la cirereta del pastís, la duríssima pujada al Grau de les Torres (curta però intensa, com el bon cafè, ... la calor que feia també va ajudar a que jo encara la patís molt més) , i d'allí fins al final, altre cop ascens a Sant Cristòfol, per deixar-se anar fins baix, a la magnífica Plaça de la Cuartera, on ens esperaven per animar-nos a l'arribada, i obsequiar-nos amb una excel-lent mostra d'obsequis dels amics prioratins, camiseta molt xula, i bany refrescant a les piscines municipals. Tot i que ja ho tenim per costum, no deixa de sorprendre l'excelent organització i l'ambient que hi ha en aquesta cursa, hem de felicitar als amics de Falset. A més, aquest any, el recorregut s'ha millorat. I molt. Hi trobareu les classificacions, accès a fotos i diplomes individualitzats, + fotos i tota la informació, a la seva pàgina http://www.cursadefalset.com/, sino la més, cada any una de les pàgines de curses més aconseguides i xules.
