Quin Calvari...: La Mitja

Diumenge matí. Puntual, com sempre, m'espera l'amic Kua a la porta del pis. Tenim expedició cap a la Mitja.

Per que dic la Mitja? Per que la gent de Granollers és poden permetre el luxe de dir-li així. Per que realment, per quasi tot, és la millor mitja que es pot córrer. No tinc gaire experiència en altres llocs, però veure com gestionen una cursa de 6500 participants, no em deixa dubtes que darrera hi ha molt treball i ben fet.

Sol un petit apunt, per que vegueu la magnitud de la cursa a la zona, no hi ha 2 metres sense gent. Tot el circuit està plé de gent animant i cridant. Espectacular el pas per la plaça de La Garriga...

Però, anem al grà, passem a recollir a Josema i cap a Móra. Mos espera un fitxatge de luxe, l'Alex Estela. Aprofita el dorsal que deixava vacant el Cristian per lesió (mil ànims campeón!!!). Allí ja hi són Romario, l'Heura i la Berta que el dissabte ja ens van recollir els dorsals...

El viatge??? Que us puc explicar, el de sempre... Batalletes de tot tipus. Les nostres, les de sempre, que si no estic bé, que si portem poc entreno, que si...Sort que l'Alex mos explica una mica el món Iron . Quina passada, quina exigència! No hem faria res fer-ne algun, un dia d'estos...

Arribem amb temps a Granollers, temps per xerrar i esperar els dorsals. Amb ells a la mà, anem cap al pavelló. Allí mos preparem per patir, mitges, pantalons i...camiseta QUIN CALVARI.... Tots? Tots NO!

L'amic Kua, mos fa el salt i corre amb la Schutz. La sorpresa? Que dic sorpresa...SORPRESÓN!!! L'amic Romario, per un dia, és deixa la Extrem i s'enfunda la Quin Calvari... i encara tot xulo, mos diu: "Jo me la poso per les grans cites..." Toma ya!

A les 10.30h ja estem calentant per la línia de sortida. A les 10.45h, puntuals,arrenquem la cursa. El recorregut no té cap misteri. La sortida molt ampla, et permet córrer amb comoditat. Després es va cap a la Garriga i mitja volta. El circuit té molts tobogans, pujes i baixes bastant. La primera part, fins la Garriga, és en lleugera pujada. Després de tornada, si vas bé, pots aprofitar una mica la pendent positiva. Si t'agrada portar un ritmet constant, no és lo millor circuit possible. La gent no para d'animar i cridar. Surten al carrer i es volquen amb la cursa.

La cursa no mos depara molt bones sensacions. Josema, el crack del Calvari..., paga les conseqüències de la grip de la setmana i acaba en 1h36, 10 minuts més que l'any abans!!! L'amic Romario és marca una bona cursa i acaba en 1h34. L'amic Kua, incombustible com sempre, tot i no poder seguir un bon ritme d'entreno acaba poc per damunt de 1h30'. Ah! Per cert, Kua cumplia anys!!! Per molts anys! I jo, afonat al final, acabo en 1h37. Ufff!!! Com se nota el poc entreno i quan el cos no està fí del tot.

Ah! Lo crack de l'Alex se marca un carrerón. Para el crono en 1h23'! Vaya tiempazo! Cristian, si vols, tens mínima per anar a la Marató de NY!

Al arribar, hidratació, recollir bossa i dutxeta ràpida. Quedem al podium on ens espera la cheer-paparazzi. Està immortalitzant el podium. El Keniata Cheryout, un altre company kenià i l'incombustible Chema Martinez.

Us deixo una perla de foto amb lo crack nacional...