Quin espectacle veure'l de bon matí! Quin paio! Arribem al Calvari 28 i sabeu que feia Kua??? Pues corria pel carrer... Després de 4 saludos emprenem la marxa.
L'expedició la formem 3 cotxes. Los Romarios i la Berta, Kiprono Thomas, Kua i Oscar, i el nostre amb los Gon.
Quan havíem passat Benifallet, Kua mos truca. Agafa lo mòbil Josema:
- Que passa?
- Possa l'altaveu al mòbil, diu kua. I al unisono se sent:" Moltes felicitats, moltes felicitats..."
Feiem un any de casats. Com passa el temps! Moltes gràcies Kua, va ser un bon detall!
Bueno, lo prometido és deuda. Ja he cumplit. Li vaig dir que li dedicaria 10 ratlles de la crònica i ho he fet.
Kua, ets un crack! NO canvïis mai!
Bueno, al toro!
Arribem a Xerta. Romario mos fa fer una volteta de reconeixement pel poble abans d'aparcar al mateix lloc que el 2008. Sembla que no haguem corregut mai a Xerta...
La cursa promet. La recollida de dorsals està plagada de gent coneguda. Los Extrem Team, compis de Tortosa, de Bot...
La tàctica estava molt clara: una cama davant de l'altra. I així va ser...La cursa arrenca puntual. Del 1r km cap amunt. Quina matada! Fins al km 16 tot pujada! La veritat és que és un recorregut dur però et deixa unes vistes impressionants. Sobretot, al cim de la Coscollosa! Quina passada de paisatge!
Com sempre, la gent de Xerta deixa el llistó molt alt! Crec que és de les curses més ben organitzada de les nostres terres. Cuiden fins al mínim detall. Web, inscripcions, recollida de dorsals, ambient de sortida, recorregut, marcatge, avituallaments, arribada, bossa...fins i tot aigua calenta a les dutxes pels que, com jo, vam arribar dels ultims.
La cursa, pels calvarins, de tots el colors.
Romario se va sortir. Vaya carrerón. Si senyor! Com surten els entrenos en secret que fa pel terme de Tivissa.
Kua i Josema, una cursa amb coneixement, acusant la falta de muntanya, però amb bon ritme.L'amic Oscar continua la seva bona progressió. D'aquí poc estarà al nostre ritme. Com en tot, és una mole!
La nota negativa, va ser Thomas. Unes molèsties al genoll el van fer escurçar el circuit. Ben fet Thomas. Lo primer és la salut. La Cursa de les Fonts l'any que ve la pots tornar a córrer. Ara, a recuperar-se ràpid. T'esperem al calvari....
Per mi, va ser dura però soportable. Com als amics Kua i Josema, se me nota la falta de kms de monte.
Capitol a part, mereix la Cheer-runner Heura. Va fer la marxa!!! Enhorabona! 14kms de monte. Déu ni do!!!
I a part, ens van deixar la imatge de la jornada. Una entrada triunfal de tota la familia Alonso-Vidal!
Uiiii! Me deixava lo millor de tot! Lo dinaret al Restaurant Pepo de Benifallet. Un menú degustació de luxe i ecònomic! Us el aconsello!
L'any que ve, hi serem tots! Segur!!!by GinesGon, la fruta del campeón!
1 comentari:
Quina crònica més xula!
I quina foto d'arribada!
I quin dinar!
Repetirem???
Publica un comentari a l'entrada