Ja ho diuen, la Marató és una font de recompenses... La primera és la superació d’un
mateix. Sempre m’heu sentit a dir que en una cursa, si hi ha X mil persones, hi
ha X mil objectius. Els primers la corren per guanyar-la, uns altres per
acabar-la, uns altres per esgarrapar uns segons a l’última que van córrer...
En aquest últim grup, ens trobem els Calvarins
que el dia 17 de març vam anar a Barcelona a córrer la nostra Marató. Després de
córrer el 2010 i el 2011, ens presentàvem a la línia de sortida amb l’ intenció
de millorar el registre que vam marcar el 2011. Després de córrer dos anys per
acabar-la amb les millors sensacions possibles, aquest any la vam entrenar a
consciencia per intentar esgarrapar el màxim de segons al cronòmetre.
Vam arrancar la temporada amb la gent d’Ascó.
Val la pena entrenar en grup i a les ordres d’algú. Hem millorat molt.
Després dels 10kms de Tarragona, vam anar a
fer les mitges de Granollers, Barcelona i Cambrils per preparar bé la Marató.
La Mitja de Granollers és la mitja per
excel·lència. Per això li diuen la Mitja. Allí vaig aconseguir el meu primer propòsit
dels 3 que em vaig marcar a l’iniciar la temporada, baixar de 1h30’. Vaig
marcar 1h29’19”. Allí, Josema no va tenir el seu dia. Cosa normal, s’estava
recuperant d’una llarga lesió.
La Mitja de Barcelona em va sorprendre per dos
coses. Una positiva, està molt ben organitzada, és molt plana i molt
entretinguda. Una negativa, la gent retalla per damunt de les ceres que es un
contento. Quina barra! Allí, Josema va volar. Es va apropar al seu objectiu de
baixar de 1h24’. Personalment, la vaig anar a rodar. M’ho vaig marcar com una
tirada llargueta a bon ritme.
A la Mitja de Cambrils vam volar. Joaquim,
Josema i un servidor vam aconseguir millor marca. Josema va marcar 1h23’34”. Joaquim 1h30’12”, té un marge de millora
brutal. I un servidor va aturar el crono en 1h26’54”.
Amb tot això i uns bons entrenos amb la
gruppetta Calvarina ens vam plantar a Barcelona.La veritat és que aquest any la vaig començar a gaudir a partir del dissabte pel matí. De bon matí recollim als amics Robert i Ferran de Flix. Va ser un viatge super entretingut. Xerrant de ritmes, objectius...de running! De lo que mos agrada.
L’expedició d’aquest any és collonuda. Mon
cosí, Ramón Grau, Cristian, Robert i Ferran de Flix, Josema, Kuakín i un
servidor. Bona representació de la Ribera.
Lo dia arranca plujós. Van caient gotetes i
està tapat. Esmorçar de bon matí, traje de luces i cap a línia de sortida.
Los amics de Flix se marquen un carrerón. Ferran
acaba amb 2h56’ i Robert amb 3h14’. Quins maquinots!!! I lo millor sabeu que
és??? Que tenen molt marge de millora!!!
Ramón para el crono en 3h27’, mon cosí se’n va
cap a les 4h i Cristian arriba amb 3h45’ (Tranqui Jardito, tu ja portaves la
feina feta de Tarragona)
Menció a part, es mereix mon germà! Quin maquinot!
No té límit ni fondo! Tot el que es proposi a nivell run aficionat ho
aconseguirà. L’envaïen els dubtes del ritme a portar. Tothom li deia que havia
d’anar a per sub3h. Jo ho pensava però no li deia amb la boca molt plena. A mesura
que ens anàvem apropant a la cita el veia més conscienciat. Personalment, sol
tenia un petit dubte de si ho aconseguiria, que ell s’ho cregués! Si ell s’ho
creu, ho fa! Tens uns collons com un toro i és molt constant quan vol
aconseguir alguna cosa. I així va ser: 2h59’10”!!!
La Marató de Barcelona és màgica. Cada any,
quan l’acabo penso que l’any vinent no la tornaré a córrer. Però enganxa! És Barcelona!
Ara a descansar bé i si podem a aconseguir el
tercer objectiu de la temporada. Sub 40’ a la Cursa dels Bombers de
Barcelona!!! Com m’encanta!
PD: Si m'ho permeteu, aquesta Marató la vull dedicar al gran amic Kua, sense ell no hagués sigut possible! Grande!!!
By GinesGon, la fruta del campeón!
