Muixaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrraaaaaaaa!!!!!!!

Este ha sigut lo crit de l'estiu!

La història es remonta a l'estiu del 2008. Després d'anys i anys dient: "l'any que ve podríem anar al fútbol-platja de l'Ampolla", l'estiu passat la colla del poble es va apuntar al Open de l'Ampolla. Del nom no cal ni parlar-ne, MUIXARRA! Per caburdería de mun cunyat i l'Alex...

El resultat esportiu hagués pogut ser millor. Ens van eliminar a quarts després d'anar guanyant 7a4. Es van juntar dos factors per la derrota, la mala sort i l'experiència. Però vam xalar tant...

Amb el record dels bons moments del 2008, Muixarra es va tornar a presentar a l'Open de l'Ampolla 2009. Amb una campanada majuscula!!!!

Com diría aquell: VAN CAMPEONAR!!!!!

Quina passada!!! Els campions del Opens d'arreu de Catalunya es troben a Sitges per decidir qui és el campió dels campions del fútbol-platja.

Amb aquest propòsit ens vam presentar a Sitges el passat cap de setmana.

Una experiència inoblidable!!! Vam passar un cap de setmana de lujo! Llàstima que l'organització i els arbitratges no van estar a l'altura.

El resultat esportiu? Ens van eliminar a quarts de final! Llàstima!

La festa? Una passada!

By GinesGon, la fruta del campeón.

Estiu 2009 / Cursa Urbana de Maials

Després de molts dies sense poder ni tan sols entrar i llegir els meus blogs favorits, finalment tinc uns minuts per escriure unes linies, i tal com em demanava Gi, faré cinc centimcs de la cursa del passat cap de setmana, i també aprofitaré per reincidir en explicar-vos que difícil és seguir un ritme d'entrenaments en aquests dies, amb molta calor, molta feina, i molts canvis en les nostres rutines, ja que com sabeu, a casa ara tenim més feina.
Però quan hi ha una petita possibilitat espai-temps, ho miro de aprofitar, i així, dissabte, vam tenir aquest petit espai d'hores, per anar a córrer, i vam decidir anar a Maials, provincia de Lleida, però a tan sols 35 minuts en cotxe. Amb els amics Gonzalo Gómez i Antonio Ruipérez, vam marxar per ser allí mitja hora abans de la cursa. A les 18:30 hs., vam començar la preparació, per afrontar la cursa de la P.Blaugrana de Maials , 8 voltes de circuit urbà amb un total de 9600 mts, amb una bona pujada i com a handicap important la forta calor que hi feia.. Ambient de Festa Major, vóra 80 corredors, i alguna cara coneguda, sobretot la del amic Robert Tarragó, amb qui vam compartir impressions abans i després de la cursa. Finalment, tot i que no puc seguir cap rutina en els entrenaments entre setmana, vaig intentar sortir a un bon ritme, que va costar de mantenir. Volia que la diferència de temps amb la cursa del any anterior no fós molt gran, ja que venia al 2008 de fer 40 min. 21 seg. Aquest 2009 ja sabia que seria molt difícil fer un bon temps, però em veia amb ganes d'intentar-ho. El temps final va ser 41 min. 54 segons, un registre que no està gens malament, vist els pocs kilòmetres que he fet els darrers dos mesos. Aìxo sí, ja ho sabia, al dia següent vaig notar el desgast. A veure si em puc enganxar al ritme d'entrenament que porten els amics de Quin Calvari [ Gi i Josep Mª ], que estan mantenint un bon plà d'entreno. Així m'agrada, prepareu-se, que hi ha uns quants reptes aquesta temporada.
Salut.


by Bond, Kuakin Bond

HO HAVEU VIST??????

Al Quin calvari... tenim la cantera aseegurada!!! Són els nous fitxatjes del mercat d'estiu!
A la vostra esquerra, l'Ariadna (Kuakín i Mónica) i a la vostra dreta, la Berta (Romario i Heura).
Enhorabona als papis i benvinguda a les noves cracks!!!!
Ens veïem al calvari!!!
Salut!

by GinesGon, la fruta del campeón.

IX CURSA DE PAÜLS

Diumenge al matí, sona el despertador: ring,ring,ring... Que passa??? Feia dies que no sentia lo desagradable sorollet...

Però avui no toca posar-nos les bambes, encara no estem prou preparats per "muntar" pel monte. Avui toca càmara de fotos i vestit de cheer. Anem pa Paüls, on es celebra la Cursa de muntanya. I com no, els amics del Quin calvari... hi són presents!

Mos passa a recollir lo Juan i pa Paüls. L'expedició la formem l'Anna, l'Heura, la Yoli, lo Juan, la Berta o el Marti i un servidor.

L'ambient a Paüls sempre és espectacular. Mos trobem una plaça inundada de gent. Aquest any 429 participants, la gent del poble venent cireres a l'entrada de casa, l'speaker de la UEC soltant xorrades...

Salutacions cordials als amics de fóra, Robert de Bot, Xavier de Flix i a tota la cofraria de Tivissa, l'Adrià, Toneto, Rojals, Javi.... i comencem la roda de fotos amb los amics del Quin calvari...

Kuakín vol fotos amb los jefes, a veure si li pujen lo sou. L'Heura, amb lo panxot, amb lo seu estimat marit... Però la bona, no la fem fins que no estan a la línia de sortida. Txema, Romario i Kuakín a punt de començar la batalla!!! Debatim sobre la tàctica i decidim: Ritme AM i avui, per ser un dia especial, espinilleres!!!

Al donar la sortida, la plaça queda buïda. Decidim anar a fer un mos. La feina de cronista i cheer és molt dura i necessitem forces. Sobre tot mun cunyat...

Amb la panxa plena, tornem cap a la plaça. Ja comença a veure's molt ambientet. La gent de Paüls ja han obert los ulls (després d'obrir la boca...) i es comencen a concentrar a la plaça.

Amb l'Heura fem apostes de qui guanyarà, no n'encerto ni una...Ella si, està feta una crack.

Primer arriba el Just Sociats, sembla que no hagui fet res. Després dos mestres de la Terra, lo Kiko Marti i l'Albert Giné. Quines maquines. En femines, arriba una xavaleta de Solsona que sembla que vingui del bar d'esmorçar.

Poc a poc van arribant corredors, los cracks de l'Extrem Team Tivissa: l'Adrià, Toneto i Benavent. Seguit d'ells, arriben Josep i Romario que pel camí han plegat algun cadaver amb molt de gust. Poc després Kuakín, que per culpa del taló no ha pogut entrar de la mà com Josep i Xavi. Després arriba Rojals, Javi... i la campeona de la Maria!

Mentres s'hidraten, aprofitem per comentar la cursa. Em comenten que és una mica més dura que la de l'any passat i que a part, aquest any s'han trobat molt vent i boira per les zones més altres. Ufff!!! Penso! Que bé que es veuen los toros des de la barrera...

Per destacar alguna cosa una mica negativa, és que la bossa del corredor, no ha sigut de l'agradat dels nois del Quin calvari...

Espero que l'any que ve, pugui gaudir d'esta magnifica cursa amb tots dels meus compis del Quin calvari...

Personalment, crec que si els xulos de Granollers anomenen a la seva mitja: "la MITJA", els de la UEC poden anomenar a la seva cursa: "la CURSA DE MUNTANYA".

Mentres ens despediem, es produeix el xiste curt del dia:

JOAQUIM: Xavi, quedem lo dimarts???

ROMARIO: No ho sé xeic!!! Que aquesta setmana estic super ENFEINAT!!!

Uns cap a casa i els altres a dinar a Benifallet, on ens espera una fideuà i un arròs negre de puta mare. Ah! De camí al restaurant, Romario mos explica la feïnada que té. Arribem a Benifallet i encara no ha acabat... Tranki, Romario, si convé, NO t'ajudarem!!!!

By GinesGon, la fruta del campeón.

Nova vida???

Socis!

Quin munt de temps que feia que no passava per aquí. A la falta de temps per la preparació del piset i la boda, si va sumar una lesió que encara em dona una mica la murga.

Al juny de l'any passat, fent un partidet amb els nens, hem van pegar un cop al genoll del que sembla que estigui recuperat. Encara que encara me'n ressento. Però després si va sumar un dolor al turmell. L'impacte al córrer em feia veure les estrelles. A dia d'avui, segons el moviment que faig, encara em fa mal.

Però estic content!!!! Per què?

A nivell personal, per que ja tenim piset i mos hem casat!!!

A nivell esportiu, per que fa dos setmanes que corro i per ara, em trobo bastant bé!

També, si m'ho permeteu, vull destacar lo carrerón que se van marcar los amics del calvari a LA MARATÓ de BCN. No la mitja,no!!!! La Marató!!!!

Enhorabona a tots ells!!!

Ah! Kuakín! Ves-te preparant per que vaig a per tu!!! Diuen que ets lo megacrack del Calvari!!!Je,je,je!!!

Demà, a Paüls, la CURSA de muntanya! Us faré la crònica, no patiu!

Salut i llarga vida al running!

By Gines-Gon, just married!!!

Post-Marató. Primeres Escapades per la Muntanya

No hem parat gaire. Després de comentar i valorar el que haviem fet a la Marató de Barcelona, hem seguit amb ganes de córrer, i aviat hi hem tornat. En tot el que porto del mes de març, els entrenaments dels dies laborals s'han reduït a dos sortides setmanals des del Calvari, amb Josep Mª. I els caps de setmana he voltat tant com he pogut, per tal de començar a voltar i familiaritzar-me amb el ritme del córrer per la muntanya. El primer diumenge després de la Marató, tenia ganes de pujar a Cavalls, esmorzar dalt de tot, i seguir voltant per aquells senders recentment netejats. Hi ha recorreguts per anar triant. Vaig agafar un que no sabia on em portaria, i vaig acabar a Gandesa, des d'on vaig demanar recolzament logístic, perquè ja portava 23 kms., i tampoc no calia abusar. Els següents caps de setmana hem fet dos sortides curtes per Sex Domiti, els dissabtes (amb Gonzalo i Olesa), i dos sortides llargues (amb Gonzalo), la primera de Tivissa seguint el GR cap a Llaveria, però tombant a meitat del recorregut (3 hs. per 24 kms. amb un recorregut exigent i amb bones rampes), i la segona, diumenge 22, vam fer finalment la ruta que el mestre Joan Farnós feia temps havia recomanat al seu blog Ilercavó, des de Marçà, fins a Llaberia. Quina passada de volta que vam fer. Koanitor explicava que va aconseguir no parar de córrer en tot el recorregut. Jo encara estic a anys llum d'això. Les primeres rampes ja van fer que no poguéssim mantenir el ritme de córrer, tot i que la marxa sempre va ser força viva. Quin goig de vistes, quins senders més fantàstics, quina ruta més bonica. Ho vàrem passar molt bé, fins i tot pujant per les cadenes, i fins i tot, cada vegada que ens enganxàvem amb l'abundant vegetació, i fins i tot, quan vam acabar amb les cames plenes de rascades i petites ferides. També va ser gratificant l'esmorzar que vam fer al poble de Llaberia, pintoresc i buit de gent. Després de tot, 800 mts. de desnivells, 17,5 kms., i durada 3 hs.30 minuts., que vam gaudir del primer a l'últim.

Ara, diumenge 29, tornaré a córrer una cursa, serà a La Pobla de Massaluca, on l'amic Robert ens espera. Ja ho contarem. Com més serem, millor.

Salut a tots.

by Bond, Kuakin Bond

Marató de Barcelona 2009

El dissabte 28 de febrer era la jornada de reflexió. Diumenge 1 de Març era la Marató de Barcelona. Tots els que havíem d'anar a Barcelona el dia següent, estàvem contagiats per una barreja de nervis, il·lusió i dubtes de com aniria tot plegat. La feina estava feta (més ó menys feta), i tots els entrenaments dels mesos anteriors havien de donar els resultats esperats (el més esperat era acabar-la, que ja és prou). I així va passar la jornada, fins que vam començar a donar-li diners a Telefònica. Trucades dels estil : com estàs, que prepararàs, que menjaràs, quan aniràs a dormir, que si plourà, que si no, que si la Marató ens envia un sms per dir-nos la temperatura prevista. Massa llarg es va fer el dissabte a la tarde. A més a més, aviat a dormir. Un son que mai costa d'arribar, però que aquell dia tenia massa pensaments que li passaven per davant. Finalment, però, vam dormir i vam descansar. Fins les 3:45 de la matinada, que va sonar el despertador. Amunt, tot a punt, i a buscar a Josep Mª per casa seva (4:15), per començar trajecte fins Barcelona: 1ª parada (Cambrils, 5 del matí): recollim a Gonzalo. 2ª parada (Tarragona, 5:30 del matí): arribem a casa de Uwe (company meu de feina), i deixem el cotxe. Anirem amb el seu. 3ª parada (Altafulla, 5:40 del matí): recollim un altre company, Gino. I així, fins a les 7 del matí, hora on ja estem aparcant el cotxe pels voltants del estadi Joan Serrahima, dalt a Montjuïc, on estarà habilitades les dutxes per després de la Marató. I així arribem a la zona de sortida, a l'Avinguda Mª Cristina, al costat de les Torres Venecianes, punt de trobada amb tots els companys de la Ribera. Van arribant Xavi Alonso, l'Heura, la Maria, el Ricard, Josep Mª Olesa, JA, Daniel, Pep, Vicent, Robert Moliné, i cada vegada hi ha més ambient. El dia ja clareja, i l'hora de la sortida s'apropa. Deixem bosses al guarda-roba, deixem pes als lavabos, i a punt estem Josep Mª i jo de deixar-nos perdre la oportunitat de córrer junts la nostra primera Marató, tal com teníem parlat, ja que amb tanta gent com hi havia, ens vam perdre l'un del altre. Afortunadament, abans de començar, vàrem retrobar-nos (una gran alegria). Tot el grup a punt, i a les 8:30 del matí, del tot puntual, començava la Marató, la nostra primera Marató.

Als primers tres kilòmetres vaig sentir una calor que prometia fer-me passar un mal dia, però diumenge no tenia que ser un mal dia, i va començar a ploure una pluja molt fina, que ens va acompanyar durant la primera meitat del recorregut, i que va fer que baixés una mica la temperatura, ideal per córrer. El recorregut és espectacular, realment fas una volta de 42 kms. per tota Barcelona, i passes per una bona part dels espais més emblemàtics de la ciutat Comtal. Tot un luxe moure't per la Gran Via (gràcies Heura i Ricard, pel vostre suport), Passeig de Gràcia, Sagrada Família, Pont de Calatrava, Rambla Prim, Diagonal, Plaça de les Glòries, Torre Agbar (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport), Fòrum, Avda. Litoral, Port Olímpic, Ciutadella (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport, aquí més que mai (km.36), amb els vostres ànims, vareu fer que després de la parada per avituallar-nos, continuéssim amb la mica de força que ens quedava), Urquinaona, Plaça Catalunya, Rambles, Colon, Paral·lel, fins arribar altre cop a Plaça Espanya, i pujar els últims dos-cents metres per una Avinguda Mª Cristina plena de gent que va animar-nos a tots i cadascun dels més de 8200 corredors que vam aconseguir arribar allí, i creuar la línia d'arribada.

Jo, personalment, vaig fer-ho cansat, però molt il·lusionat pel que acabava de fer, i crec que amb ganes de tornar-hi. Tots els que coneixem van fer una gran cursa, i tots vam aconseguir arribar i acabar-la. El Robert Tarragó va fer un temps molt bo (3 hs.12 min.). La resta ho vam fer amb temps des de 3:30 hs. fins a 04:40 hs. Molt bé a tots.

Des d'aquí, felicitar a la Maria Bordera, de Tivissa, que també va acabar-la, tot i que portava menys preparació.

També hem de donar les gràcies als que ens van animar. Jo estic molt content d'haver pogut tenir al costat a la meva cosina Helena i a l'Eduard, que van voltar Barcelona en moto per estar al nostre costat. Gràcies també al Ricard, pels seus ànims, i a la reportera número 1, l'Heura (quina panxeta, que serà, serà ???), pels ànims, i per les fotos. Gràcies també a Meritxell, pels ànims i per les fotos.

Gràcies també a Josep Mª, per córrer al meu costat. Tots dos junts, vam fer-nos més suportable la duresa de la Marató, i vam disfrutar-la més que no vam patir-la. I gràcies a la meva mare, que ahir, 1 de març , dia de la Marató de Barcelona, feia anys, i em va perdonar que no hi fos al dinar de celebració. Una besada enorme. I També gràcies a la Mònica i l'Abril, per estar al meu costat, tenir paciència i donar-me força.

by Bond, Kuakin Bond