Post-Marató. Primeres Escapades per la Muntanya

No hem parat gaire. Després de comentar i valorar el que haviem fet a la Marató de Barcelona, hem seguit amb ganes de córrer, i aviat hi hem tornat. En tot el que porto del mes de març, els entrenaments dels dies laborals s'han reduït a dos sortides setmanals des del Calvari, amb Josep Mª. I els caps de setmana he voltat tant com he pogut, per tal de començar a voltar i familiaritzar-me amb el ritme del córrer per la muntanya. El primer diumenge després de la Marató, tenia ganes de pujar a Cavalls, esmorzar dalt de tot, i seguir voltant per aquells senders recentment netejats. Hi ha recorreguts per anar triant. Vaig agafar un que no sabia on em portaria, i vaig acabar a Gandesa, des d'on vaig demanar recolzament logístic, perquè ja portava 23 kms., i tampoc no calia abusar. Els següents caps de setmana hem fet dos sortides curtes per Sex Domiti, els dissabtes (amb Gonzalo i Olesa), i dos sortides llargues (amb Gonzalo), la primera de Tivissa seguint el GR cap a Llaveria, però tombant a meitat del recorregut (3 hs. per 24 kms. amb un recorregut exigent i amb bones rampes), i la segona, diumenge 22, vam fer finalment la ruta que el mestre Joan Farnós feia temps havia recomanat al seu blog Ilercavó, des de Marçà, fins a Llaberia. Quina passada de volta que vam fer. Koanitor explicava que va aconseguir no parar de córrer en tot el recorregut. Jo encara estic a anys llum d'això. Les primeres rampes ja van fer que no poguéssim mantenir el ritme de córrer, tot i que la marxa sempre va ser força viva. Quin goig de vistes, quins senders més fantàstics, quina ruta més bonica. Ho vàrem passar molt bé, fins i tot pujant per les cadenes, i fins i tot, cada vegada que ens enganxàvem amb l'abundant vegetació, i fins i tot, quan vam acabar amb les cames plenes de rascades i petites ferides. També va ser gratificant l'esmorzar que vam fer al poble de Llaberia, pintoresc i buit de gent. Després de tot, 800 mts. de desnivells, 17,5 kms., i durada 3 hs.30 minuts., que vam gaudir del primer a l'últim.

Ara, diumenge 29, tornaré a córrer una cursa, serà a La Pobla de Massaluca, on l'amic Robert ens espera. Ja ho contarem. Com més serem, millor.

Salut a tots.

by Bond, Kuakin Bond

Marató de Barcelona 2009

El dissabte 28 de febrer era la jornada de reflexió. Diumenge 1 de Març era la Marató de Barcelona. Tots els que havíem d'anar a Barcelona el dia següent, estàvem contagiats per una barreja de nervis, il·lusió i dubtes de com aniria tot plegat. La feina estava feta (més ó menys feta), i tots els entrenaments dels mesos anteriors havien de donar els resultats esperats (el més esperat era acabar-la, que ja és prou). I així va passar la jornada, fins que vam començar a donar-li diners a Telefònica. Trucades dels estil : com estàs, que prepararàs, que menjaràs, quan aniràs a dormir, que si plourà, que si no, que si la Marató ens envia un sms per dir-nos la temperatura prevista. Massa llarg es va fer el dissabte a la tarde. A més a més, aviat a dormir. Un son que mai costa d'arribar, però que aquell dia tenia massa pensaments que li passaven per davant. Finalment, però, vam dormir i vam descansar. Fins les 3:45 de la matinada, que va sonar el despertador. Amunt, tot a punt, i a buscar a Josep Mª per casa seva (4:15), per començar trajecte fins Barcelona: 1ª parada (Cambrils, 5 del matí): recollim a Gonzalo. 2ª parada (Tarragona, 5:30 del matí): arribem a casa de Uwe (company meu de feina), i deixem el cotxe. Anirem amb el seu. 3ª parada (Altafulla, 5:40 del matí): recollim un altre company, Gino. I així, fins a les 7 del matí, hora on ja estem aparcant el cotxe pels voltants del estadi Joan Serrahima, dalt a Montjuïc, on estarà habilitades les dutxes per després de la Marató. I així arribem a la zona de sortida, a l'Avinguda Mª Cristina, al costat de les Torres Venecianes, punt de trobada amb tots els companys de la Ribera. Van arribant Xavi Alonso, l'Heura, la Maria, el Ricard, Josep Mª Olesa, JA, Daniel, Pep, Vicent, Robert Moliné, i cada vegada hi ha més ambient. El dia ja clareja, i l'hora de la sortida s'apropa. Deixem bosses al guarda-roba, deixem pes als lavabos, i a punt estem Josep Mª i jo de deixar-nos perdre la oportunitat de córrer junts la nostra primera Marató, tal com teníem parlat, ja que amb tanta gent com hi havia, ens vam perdre l'un del altre. Afortunadament, abans de començar, vàrem retrobar-nos (una gran alegria). Tot el grup a punt, i a les 8:30 del matí, del tot puntual, començava la Marató, la nostra primera Marató.

Als primers tres kilòmetres vaig sentir una calor que prometia fer-me passar un mal dia, però diumenge no tenia que ser un mal dia, i va començar a ploure una pluja molt fina, que ens va acompanyar durant la primera meitat del recorregut, i que va fer que baixés una mica la temperatura, ideal per córrer. El recorregut és espectacular, realment fas una volta de 42 kms. per tota Barcelona, i passes per una bona part dels espais més emblemàtics de la ciutat Comtal. Tot un luxe moure't per la Gran Via (gràcies Heura i Ricard, pel vostre suport), Passeig de Gràcia, Sagrada Família, Pont de Calatrava, Rambla Prim, Diagonal, Plaça de les Glòries, Torre Agbar (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport), Fòrum, Avda. Litoral, Port Olímpic, Ciutadella (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport, aquí més que mai (km.36), amb els vostres ànims, vareu fer que després de la parada per avituallar-nos, continuéssim amb la mica de força que ens quedava), Urquinaona, Plaça Catalunya, Rambles, Colon, Paral·lel, fins arribar altre cop a Plaça Espanya, i pujar els últims dos-cents metres per una Avinguda Mª Cristina plena de gent que va animar-nos a tots i cadascun dels més de 8200 corredors que vam aconseguir arribar allí, i creuar la línia d'arribada.

Jo, personalment, vaig fer-ho cansat, però molt il·lusionat pel que acabava de fer, i crec que amb ganes de tornar-hi. Tots els que coneixem van fer una gran cursa, i tots vam aconseguir arribar i acabar-la. El Robert Tarragó va fer un temps molt bo (3 hs.12 min.). La resta ho vam fer amb temps des de 3:30 hs. fins a 04:40 hs. Molt bé a tots.

Des d'aquí, felicitar a la Maria Bordera, de Tivissa, que també va acabar-la, tot i que portava menys preparació.

També hem de donar les gràcies als que ens van animar. Jo estic molt content d'haver pogut tenir al costat a la meva cosina Helena i a l'Eduard, que van voltar Barcelona en moto per estar al nostre costat. Gràcies també al Ricard, pels seus ànims, i a la reportera número 1, l'Heura (quina panxeta, que serà, serà ???), pels ànims, i per les fotos. Gràcies també a Meritxell, pels ànims i per les fotos.

Gràcies també a Josep Mª, per córrer al meu costat. Tots dos junts, vam fer-nos més suportable la duresa de la Marató, i vam disfrutar-la més que no vam patir-la. I gràcies a la meva mare, que ahir, 1 de març , dia de la Marató de Barcelona, feia anys, i em va perdonar que no hi fos al dinar de celebració. Una besada enorme. I També gràcies a la Mònica i l'Abril, per estar al meu costat, tenir paciència i donar-me força.

by Bond, Kuakin Bond

Ja hi sóm. Diumenge 42194 mts.

Finalment, tot arriba. Aquest proper diumenge, 1 de març, els del Quin Calvari anirem a Barcelona http://www.blogger.com/www.maratobarcelona.com. Fa molt temps que estem al darrera de provar aquesta experiència, i arriba el moment de fer-la realitat. Llàstima que diumenge, al costat del poble, els amics de Miravet s'estrenen en el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre, amb una gran cursa, que de ben segur agradarà. Divendres vaig tenir la sort de fer el circuit de la cursa La Cameta Coixa http://www.blogger.com/www.cursalacametacoixa.blogspot.com , amb els amics Joan Farnós, Xavi Espelta i Toni Arbonés. En els primers trams encara vaig poder aguantar el seu ritme, que per ells era d' entrenament (corrent i xerrant), però als trams més durs, a partir de la meitat de cursa, aproximadament, ja vaig veure que seria complicat seguir-los. Tot i això, és un plaer poder córrer al costat d'aquests amics, i espero poder-ho repetir en d'altres ocasions.Cal felicitat a Didac, Jotabe, i tota la gent de Miravet, ja que el circuit no deixarà indiferent a ningú, i segur que el dia de la cursa tot sortirà molt bé. Em va agradar molt, per la duresa, per les vistes que trobes al llarg del recorregut, i perquè és d'aquí, del costat de casa.

A més, també hem dedicat els diumenges a fer bons entrenaments, acumulant kilòmetres d'asfalt, que ens han portar a voltar per bona part de la comarca : Una ruta des de Benissanet, passant per Darmòs, La Serra, Tivissa, Móra la Nóva, i retorn a casa. Una altra, des de Benissanet pujant per la vora de l'Ebre, passant per Móra d'Ebre, estació de Garcia i fins prop d'Ascò. Tots hem anat mirant de no perdre ritme, de guanyar resistència, i preparar-nos el millor possible. El proper diumenge veurem si hem fet bé la feina. L'objectiu de tots és : Acabar-la.

Hi serem (espero no deixar-me cap nom) : Josep Mª , Xavi Alonso, Gonzalo, Olesa, Robert, Maria, Javi, Uwe, Gino, Daniel, JA, amics de Ginestar (Vicent, Robert Moliné), amb ganes de gaudir corrent pel centre de la Ciutat Comtal, i de que el dia ens acompanyi. Ja us ho explicarem. Ah, jo també hi seré ...

by Bond, Kuakin Bond

Molta feina, bastants entrenos, i poc temps per explicar-ho

Ha passat molt temps ja desde que ha començat l'any 2009. Molts dies, on els del Calvari hem anat fent coses, hem seguit entrenant, però on ens ha faltat temps per explicar-ho. Diuen que estem en crisi, i qualsevol empresa que es basa en les comandes rebudes, l'ha de notar. I tant que es nota, en l'empresa on treballo, però a més, hi ha crisis en el món laboral, cada dia més gent a l'atur, i ara, la feina l'hem de fer amb menys recursos humans. Això vol dir, que a mi, personalment, em falta temps per acabar tot el volum de feina que haig de desenvolupar. Tot plegat, per dir que em falta temps per poder escriure al blog, i comentar tot el que venim fent en la petita part del nostre temps lliure que dediquem a córrer i moure'ns pels nostres paratges i camins.

Heu de saber que seguim entrenant per la Marató del dia 1 de Març a Barcelona, que malauradament coincideix amb la 1a. Cursa de Muntanya La Cameta Coixa , a Miravet (ho sento, amics Jotabe i Didac, ja m'agradaria estar a Miravet aquell dia, però ja feia gairebé un any que teniem planificat aquest repte). I la preparació arriba a la recta final, tots més o menys convençuts, i jo personalment, amb ganes de que passi ja aquell dia, acabar la Marató, acabar-la ja serà un èxit, i seguir amb el que m'agrada cada vegada més, córrer i fer esport per les nostres montanyes. Així que a partir del 15 de març la idea que porto és seguir el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre tot el que pugui, i anar fent entrenaments cada tarde al Calvari a les 19:30, i sortidetes els caps de setmana, que de llocs al voltant del poble n'hi ha per a tots els gustos.

Dels dies anteriors, cal destacar la sortida Rasquera-Tortosa, que vam fer amb la gent la UEC Tortosa i els amics Ilercavons (el gran Kuanitor Farnós , i els seus alumnes aventatjats Roger, Jotabe, Santi, Didac, autèntics cracks tots ells). Un recorregut esplèndit, digne de fer, que s'ha de repetir cada any, perquè pels qui com jo comencem a fer kilòmetres, és una experiència magnífica. Felicitats a tota la gent que va ser-hi, i als amics de la UEC, ja que és una excursió molt, molt recomanable. I que dir del final de festa, paella i vi per regar-la.

El 2 de Gener vàrem anar amb Gonzalo, Romario, Adrià, Benavent i jo a voltar pel terme de Tivissa fins Genesies, que crec si no m'equivoco, ja és terme de Vandellòs. Una volta molt curtidora i entretinguda.

També hem fet tres dos sortides més per la Via Verda de la Terra Alta, hem anat del poble a Cavalls, hem recorregut tot el passeig marítim de Cambrils i Salou, i hem seguit acumulant kilòmetres, per anar fent una preparació més ó menys vàlida per afrontar amb garanties aquest repte, que com veieu, a mi particularment, pel respecte que em fa, cada vegada trobo més poc interessant. Però bé, espero que tot plegat serveixi per fer una bona cursa, que vol dir acabar la Marató, sigui com sigui, i després a seguir amb el ritme que portavem abans.

A veure si podem fer més trobades de l'estil Rasquera-Tortosa, ó voltar pel terme de Tivissa amb el mestre Benavent, i tota la gent de Sex Domiti, ó tornar a Cavalls, i pujar a dalt de tot, i firmar al llibre, i fotre'ns bons esmorzars, i gaudir tots junts de la muntanya i del esport.

Apa, que m'he quedat descansat. Disculpeu la "rallada". Espero que la propera sigui ben aviat, i prometo ser més directe, però havia d'explicar el perquè de tot plegat, per tornar a la calma relativa i normalitat absoluta.

Gi, si hem llegeixes, ànims, i fins aviat.

by Bond, Kuakin Bond

Feliç 2009

Avui, 31 de desembre, hem anat a Tarragona per córrer la Sant Silvestre. Organitzada per Fondistes Tarragona, la cursa és tota una festa per acabar l'any tal com a tots ens agrada, corrent i fent kilòmetres. I així, a les 17:30 hem arrancat mil dos-cents corredors/es per fer els darrera nou mil metres del any 2008. Allí he trobat les cares conegudes i els amics que hem anat fent i compartint al llarg d'aquest any. Hi eren Santi i la Roser, el Gran Mestre Benavent (que després de la volta al matí per Sex Domiti, avui a la tarde ha fet la cursa sense ni despentinar-se, amb un molt bon temps i bon ritme), el Robert, el Jordi Aros, el Christian, i els amics de Schutz, Daniel, Meri, Uwe, JA, Gino, Rovira, tots per gaudir dels últims kilòmetres del any. També hi era l'amic i qüasi cosi Lluis Saladie, ilercavó d'adopció, amb qui també he pogut rallar una miqueta. Tota una festa per encara el Cap d'Any, i preparar-nos pel 2009, l'any per molts de la primera Marató, de la primera cursa a Miravet, de la boda dels amics Yoli i Gi ( a qui tots trobem a faltar al mundillo dels runners, sempre ho dic, i ho repeteixo, és l'alma-mater d'aquest blog, i és qui em va animar a fer salut i kilòmetres, a veure si aquest any, el tornem a tenir al Calvari amb Txema, Romario, jo, i tothom qui vulgui). Serà el proper any també temps per fer més salut i més kilòmetres, i també per fer grans algunes families, la de Romario, i la meva. Així , doncs, deixem enrera 2008, i preparem-nos pel nou any, com sempre, amb Salut , Kilòmetres, i l'amistat de tots els amics runners. Fins 2009.
Per cert, divendres, 2 de gener , a les 10 del matí, a Sex Domiti, per fer una volta amb el mestre Benavent. Garantitzada diversió i entreno curtidor, però agradable. Ens veïem allí. Salut a tots.


FELIÇ ANY NOU 2009 a TOTHOM.


By Bond, Kuakin Bond.

Comencem a preparar la Marató

La setmana passada començava per molts la preparació específica per la Marató de Barcelona del proper 1 de març. Després de la Mitja Marató de Tarragona (un gran èxit en tots els nivells), toca agafar mentalitat per córrer la primera Marató. Xavi, Josep Mª i Joaquim volem provar-ho, a veure si ho aconseguim.

Aquest llarg cap de setmana l'hem gastat tots tant intensament com hem pogut. Jo he fet de tot. Muntar l'arbre de Nadal, fer el pessebre, i també algun kilòmetre. Tenia moltes ganes de fer un recorregut que anava des de Marçà fins a Llaveria, i retorn, { i que ens havia descrit i recomanat l'amic Joan Farnós, des del seu blog http://ilercavo.blopspot.com, tot un referent per mi, i de lectura obligada per cada una de les cròniques on ens explica les seves sortides i curses, complementada pels escrits dels amics ilercavons. Vull des d'aquestes linees deixar constància i remarcar la meva admiració al Joan i el seu blog } , però finalment no ho vaig poder fer. Segurament ho faré el proper cap de setmana. Així, dissabte abans de dinar, vaig anar a fer la volta al terme (15 kilòmetres a ritme suau durant 1h.10min.)

I dilluns, després de quedar amb els amics Gonzalo i Josep Mª Olesa, vàrem decidir fer una ruta per la Via Verda de la Terra Alta, en aquesta ocasió des de l'estació de El Pinell, i fins a Bot, anada i tornada.

La Via Verda de la Terra Alta aprofita l'antiga línia del ferrocarril que havia d'unir les poblacions de Tortosa i Alcanyís, a l'Aragó. La línia es va començar a construir a finals del segle XIX però Renfe la va clausurar l’any 1973 al.legant que era poc rendible. Ara, la línia fèrria ja desmantellada i les antigues estacions permeten a l’excursionista gaudir de forma privilegiada de la natura de la comarca i conèixer indrets únics.

Un cop a l’estació del Pinell de Brai, deixem el cotxe aparcat, i comencem la ruta. S'ha d’avançar seguint el camí asfaltat en direcció contrària a l’estació. El camí passa per cinc túnels de l’antic ferrocarril i, quan s’han recorregut vora 4 quilòmetres, es creua un pont que deixa a la dreta el riu Canaletes. Uns metres després trobem la cruïlla d’entrada al balneari de la Fontcalda. La bellesa de l’entorn natural de la Fontcalda i el seu santuari són de visita obligada. De nou a la Via Verda seguim fent camí cap a l’estació de Prat de Comte, el poble més petit de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquí, hi ha cinc túnels més i gairebé cinc quilòmetres fins a l’estació de Bot, lloc on parem per refrescar-nos. Aprofitant que som allí, sortim de ruta i pugem cap a l'Ermita de Sant Josep, on les vistes són espectaculars. I tornar a la Via Verda significa fer la ruta en sentit contrari, de retorn a El Pinell de Brai. Bona curtida, bon entreno, 24 kilòmetres en total , i 2hs.10min. de trajecte. Deixem a Olesa al seu poble (Pinell), i marxem cap a casa, que el dinar és a prop. Dimecres continuarem entrenant.

Per cert, Xavi "Romario" ha afegit un objectiu al 2009 (i no és la Marató). Quin altre objectiu té ? Xavi, pots dir-nos alguna cosa ?? O bé que ens informi la seva representant i Mitja Taronja, l'Heura, intrèpida reportera, que alguna cosa també hi té a veure, oi ?? Vinga, que ens ho expliquin. I per l'amic Gi, ja sé que ho sap, però li recordo que el seu objectiu més important del 2009 el farà segur, i l'altre, ja el farem un altre any. Molts anims. ( Osti tu, això ja sembla una declaració d'objectius pel proper any, tal com fem quan arriba Cap d'Any, no, no, no, això ja ho farem abans ó després d'explicar la Sant Silvestre de Tarragona ). Fins la propera setmana.

Salut per tots.

By Bond, Kuakin Bond

17a. Mitja Marató de Tarragona

Diumenge, 30 de Novembre. Surto puntual a les 8 de casa, tot sol, direcció Tivissa, on passaré a recollir als amics Gonzalo i J.Mª Olesa. Hem quedat al camp de futbol, però no per fer una sortideta, com habitualment, sinó per anar tots junts a Tarragona i prendre part a la Mitja Marató. Pel camí, el tema és saber a quin ritme hem d'anar : Olesa és més conservador, i diu que ell anirà per fer 1h.40min. , i Gonzalo i jo ens animem mútuament per intentar seguir a la llebre que marcarà 1h.30min. Així que mentre ens posem d'acord de si podrem aguantar el ritme ó no, arribem a Tarraco. Avui jo també tinc un al·licient més, ja que la gent de Schutz estrenem equipació. Cada vegada hi ha més gent enganxada a fer kilòmetres al meu voltant, i és que com ja sabeu, insisteixo tant com calgui. Bé, realment, no és del tot cert. En aquest cas, el meu boss, l'Uwe, a anat animant gent per fer la cursa, sense cap tipus de coacció laboral (em penso que no, tot i que cada vegada hi ha més baixes a l'empresa, je, je). Però bé, centrem-nos. Tot i que a les 9 ja érem al lloc, fins l'hora de la sortida va ser tot molt precipitat, així que arribo a les 10 amb gens d'escalfament i sense cap foto de colla (només la nostra intrèpida reportera Heura va fer-me una instantània mentre intentava trobar a algun company, bé de Schutz ó bé de Tivissa). Puntual a les 10 comença la Mitja Marató. Jo finalment, trobo a Gonzalo a la sortida, i fem tal com havíem parlat (4:20 min x km.). Als primers kilòmetres costa no tocar-se amb ningú, i és que hi ha corrent pel lateral de la Rambla Nova més de 1600 atletes. Aviat enfilem camí cap al Polígon, i allí ja comencem a trobar cares conegudes (els amics Cristian i Jordi Aros), Daniel (de Schutz). Fins i tot vaig trobar-me al amic Molinos, si, si , del Perelló, tot un crack del futbol, ara reconvertit en corredor de fons. Sort que no havíem quedat per jugar a futbol, ja que no portava les canyes a la bossa. Em centro altre cop. La cursa transcorre pel mateix circuit que l'any passat, tots ja el coneixeu, així que no el descric. Vull anotar això si tota la gent que vaig veure: apart dels ja comentats, també hi eren els amics Santi, Roser (em va dir que l'havien enredat), Robert (quin carreró que va fer, l'atleta del Reus Ploms, ó haig de dir del Trote Extrem , ja, ja, Robert, ja m'ho explicaràs, que la gent del Trote ja t'ha fitxat, si ó no ?? ), Albert Martínez, Carles Cabré (no el vaig veure, però hi era), tota la gent de Schutz (Uwe, Jordi Avilés, JA), de Basf (Pep Rovira, Xavier Redondo), i els amics Albert Pàmies i Eva Llatser, que són com de la família per mi. També hi era el mestre Josep Mª Benavent, que va fer un molt bon temps, com ja ens té acostumats a tots. Jo de gran vull ser com ell. Molta gent de la Ribera (coneguts de Móra d'Ebre, Miravet, i l'amic Robert Moliné, de Ginestar, que també hi era , tot i que no vaig poder-lo veure). Tots vam fer una gran cursa, tots les 1600 corredors, que vam contribuir a que la Mitja Marató de Tarragona sigui millor any rera any. L'any que ve encara serem més, ja que la gent del Calvari hi tornaran a ser tots. Bon obsequi, amb camiseta d'entrenament de màniga llarga del Runners, que foten una bona feina organitzativa, i molt bon ambient. Tot excel·lent. Fins i tot el clima va ser esplèndid. L'únic però va ser que l'obligada i reconfortant dutxa era massa lluny del lloc d'arribada, però cap problema, vam anar recuperant el tó muscular de camí cap a les dutxes. I després, cap al cotxe, que fem tard a dinar. Si voleu, a http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/result2008.htm , trobareu tots els temps i resultats. També afegirem més fotografies, ja que com ja us he dit, allí teníem als reporters Heura i Xavi, sense perdre's cap detall. Moltes gràcies a ells pel suport i els ànims al llarg de tota la cursa.

Salut i fins la propera.

By Bond, Kuakin Bond